L’ONU no reconeix el “reemplaçament demogràfic a Occident”, sinó que analitza l’impacte de la immigració en l’envelliment
L’estudi examina la quantitat d’immigrants necessaris per a mantenir els nivells de població.

L’estudi examina la quantitat d’immigrants necessaris per a mantenir els nivells de població.

Què s’ha dit?
Un informe de l’ONU reconeix el “reemplaçament demogràfic a Occident” en mans de la immigració.
Què en sabem?
El text estudia l’impacte de la immigració com a solució al declivi i envelliment poblacional.
Circulen per X (abans Twitter) missatges que asseguren que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer “el reemplaçament demogràfic a Occident” en un informe publicat l’any 2000. Aquestes publicacions defensen la teoria del Gran Reemplaçament, segons la qual els immigrants substituiran a la població europea, que està en decreixement, un postulat conspiracionista àmpliament desmuntat.
És ENGANYÓS. Es tracta d‘una interpretació errònia de l’informe titulat Replacement Migration: Is it A Solution to Declining and Ageing Populations? (en català, Reemplaçament Migratori: És una solució per a les poblacions en declivi i envelliment?).
L’estudi analitza matemàticament com la migració podria compensar, a nivell poblacional i econòmic, a les comunitats amb baixes taxes de natalitat i un elevat envelliment demogràfic, com són Europa, els Estats Units i el Japó. Però ni advoca ni constata una substitució cultural o ètnica de les poblacions occidentals.
“L’organització globalista reconeix en aquest informe el fenomen de substitució demogràfica a través de la immigració massiva […]”
L’estudi, publicat el 21 de març del 2000 per l’ONU, defineix el concepte de “reemplaçament migratori” com “la migració internacional que seria necessària per a compensar les disminucions en la grandària d’una població, les disminucions en l’edat dels treballadors, així com per a compensar l’envelliment general de la població” (pàgina 93).
Així, l’informe planteja com podria afectar l’arribada d’immigració a diferents països (França, Alemanya, Itàlia, el Japó, República de Corea, Rússia, el Regne Unit i Irlanda del Nord, els Estats Units, Europa i la Unió Europea), a través de taules de població i d’escenaris hipotètics en els anys 2000, 2025 i 2050.
L’ONU no se centra en aquest informe en països concrets d’origen dels migrants , sinó que es limita a calcular les xifres de persones que serien necessàries en les diferents regions per a compensar la disminució i l’envelliment de la població, una realitat en les societats occidentals, tal com va indicar el Banc Mundial ja el 2015. Tampoc fa referència a cap mena de política migratòria, ni recomana mesures concretes.
De fet, l’ONU conclou que és necessari fer una “reavaluació” de la situació incloent factors addicionals a la migració: edats de jubilació, nivells i tipus de prestacions de jubilació i d’atenció sanitària per a les persones en edat avançada, les quantitats de les contribucions dels treballadors per a la jubilació, entre altres qüestions.
La teoria conspiracionista del Gran Reemplaçament
Els missatges virals parlen d’una “substitució demogràfica a través de la immigració massiva qualificada pels organismes internacionals com una teoria de la conspiració”. Es refereix a la teoria del Gran Reemplaçament, segons la qual els immigrants substituiran a la població europea que, en moltes d’aquestes hipòtesis, és dirigida per una elit política amb l’objectiu de tenir una població “més dòcil” a la qual controlar.
Un dels arguments en què es basa aquesta teoria és el fet que la taxa de fecunditat dels immigrants és major que la dels autòctons. Que la població migrant sigui més fèrtil en els anys posteriors a la seva arribada, no obstant això, no implica que hi hagi una substitució. En aquest sentit, és important tenir en compte que, amb el temps, les nacionalitats es barregen i no té sentit fixar-se en els naixements segons origen dels seus progenitors. A més, les taxes de fecunditat dels migrants tendeixen, amb el temps, a igualar-se a les dels autòctons. Per tant, si la taxa dels nacionals és baixa, també ho serà la dels migrants, segons un estudi acadèmic publicat ala revista Population and Development Review.
Pots consultar aquestes i més dades a Les mentides alimenten l’odi, el portal de Verificat amb informació contrastada sobre migracions.