L’iPhone 12 emet més radiació que la recomanada per la normativa europea, però això no significa que sigui perillós per a la salut

Estan circulant per xarxes diversos missatges que alerten de la suposada "perillositat" de les ones electromagnètiques de l'iPhone 12, assenyalant que aquest és el motiu pel qual França ha prohibit la seva comercialització al país.

No obstant això, no hi ha evidència que els nivells de radicació identificats a l'iPhone 12 suposin un perill per a la salut ni que impliquin un risc de desenvolupar càncer o Alzheimer, com ja vam explicar en una altra verificació. França ha prohibit la venda d'aquest dispositiu perquè supera els nivells recomanats per la normativa europea, però això simplement significa que la radiació no ionitzant —que fins al moment l'únic efecte conegut és que pot arribar a escalfar parts del cos humà— és major que l'aconsellable, no que tingui conseqüències adverses per a la salut.

En aquest cas concret, el que ha ocorregut amb l’iPhone 12 és que l'Agència Nacional de Freqüències (ANFR), que regula aquests assumptes a França, ha observat que als mesuraments de les extremitats (mans, canells, peus i turmells), el SAR —la taxa d'absorció específica, un indicador per valorar la radiació d'un dispositiu— marca 5,74 W/kg, és a dir, 1,74 W/kg més de l'estipulat com a límit en la normativa europea, segons reflecteix la recomanació 1999/519/CE.

Tanmateix, és important tenir en compte que "un valor SAR més alt no necessàriament implica un risc més gran per a la salut, ja que aquests límits s'estableixen amb marges de seguretat considerables", apunta Alberto Nájera, professor de la Universitat de Castilla-La Mancha i vocal del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS) del Col·legi Oficial de Telecomunicacions (COT). En el cas dels límits per a públic en general, "aquest marge de seguretat és d'un factor 50", aclareix Nájera, és a dir, 50 vegades menor que els nivells d'exposició que s'han demostrat que causen efectes en la salut, la qual cosa permet assegurar "que els dispositius mòbils són segurs en termes d'exposició a la radiofreqüència", conclou l'expert. 

La radiació (no) ionitzant

Si pensem en el terme "radiació", és probable que el primer que ens vingui al cap siguin els raigs UV, els raigs X, alguns elements radioactius o les centrals nuclears. És cert que tots aquests exemples emeten una radiació perillosa per a la salut coneguda com a radiació ionitzant, una forma d'energia que pot arribar a causar patologies greus, com el càncer o altres condicions.

Els telèfons mòbils, les antenes de wifi, el Bluetooth i altres aparells electrònics també emeten radiació, però aquesta és completament diferent de l'anterior. En realitat, la radiofreqüència (RF) —la radiació emesa per aquests dispositius— és un tipus de radiació electromagnètica classificada dins l'espectre de la radiació no ionitzant, és a dir, ones electromagnètiques que no tenen prou energia per arrencar electrons dels materials i, per tant, ionitzar àtoms.

"És una radiació poc energètica i molt poc intensa de la qual no hi ha evidències que, en els nivells habituals, tingui efectes negatius sobre la salut", assegura Nájera.

L'únic efecte confirmat dels camps electromagnètics emprats en aparells wifi o mòbils del nostre entorn és l'escalfament dels teixits, que no és conseqüència de l'emissió de cap mena d'ions, sinó de la interacció d'aquests camps amb la matèria.

A molt alts nivells d'exposició, podrien arribar a escalfar parts del cos humà. Ara bé, aquest efecte és menyspreable a la potència a la qual funcionen el wifi, el microones o el telèfon, segons explica l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la seva pàgina web. És a dir, que els camps electromagnètics que generen els aparells que tenim a casa no tenen efectes demostrats sobre la salut, com també s'ha explicat en aquest article.

La normativa canvia segons el lloc

La taxa d'absorció específica (Specific Absorption Rate, o SAR, en anglès), que és la que ha indicat la radiació que emeten l’iPhone 12, representa la quantitat d'energia de radiofreqüència (RF) dels dispositius usats en telecomunicacions (wifi, Bluetooth, mòbils, antenes, etc.) "que és absorbida pel cos humà" quan s'utilitzen aquests aparells, indica Nájera. 

Aquest indicador, ara bé, "depèn de molts factors", tal com assenyala a Verificat Martin Röösli, expert en epidemiologia ambiental i líder de grup a l'Institut Suís de Salut Pública i Tropical (SwissTPH), com "[la quantitat d'aigua que presenta] el teixit corporal, o la freqüència de radiació".

El SAR es calcula sota condicions controlades en laboratori, i els dispositius han de complir amb certs límits per ser considerats segurs per a l'ús humà. Això no significa que per llei tots els països dels Estats membres de la UE hagin d'acatar la norma, tal com indica el departament de premsa de la Comissió Europea a Catalunya, sinó que és cada país el que decideix si aplicar la norma o no. A Espanya, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també ha demanat a través d'un comunicat que "s'adopti la mateixa mesura" que a França.

No obstant això, i tal com indiquen els experts consultats per Verificat, no hi ha evidències que una major radiació generi problemes de càncer o d’Alzheimer.