L’informe sobre Drets Fonamentals a la UE no critica Espanya directament, com diu ERC

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) destaca en un comunicat que l’informe sobre els Drets Fonamentals a la Unió Europea aprovat aquesta setmana a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior (LIBE) del Parlament Europeu critica la violència policial a Espanya i la “sentència contra els presos polítics”. Hem anat a mirar què diu exactament aquest informe, que es votarà la setmana que ve al ple del Parlament Europeu, i quines esmenes s’han aprovat. La declaració d’ERC és ENGANYOSA. 

“L’informe aprovat avui en comitè a l’Eurocambra critica la violència policial, la sentència contra els presos polítics i la manca d'independència judicial i de separació de poders a diversos Estats Membre”

L’informe no parla literalment del procés independentista a Catalunya. La menció més explícita que s’hi fa està a l’exposició de motius, un text que expressa exclusivament l’opinió de la ponent que impulsa l’informe i que no representa la posició del Parlament Europeu; no se sotmet a votació i no es pot esmenar. En aquest cas, la ponent (rapporteur) ha sigut l’eurodiputada Clare Daly, de l’Esquerra Unitària Europea (del qual formen part Bildu, Esquerra Unida i Podem). De fet, el mateix comunicat d’ERC admet més endavant que la denúncia sobre la “brutalitat policial” i les “sentències judicials per permetre plebiscits democràtics” apareix a l’inici del text, en paraules que representen la postura de Daly.

En la seva exposició de motius, Daly sí que fa una referència (que, tot i no ser explícita, és clara) a la situació dels presos independentistes i critica la posició de l’Eurocambra:

“Hem estat testimonis d’una brutal violència policial contra els manifestants en alguns països i hem presenciat l'empresonament de diputats, alguns d’ells amb penes superiors a deu anys, per permetre la celebració d'un referèndum democràtic. Per què el Parlament denuncia les violacions de l’Estat de Dret per part d'alguns estats membres, però guarda silenci sobre d’altres?”

El departament de premsa del Parlament Europeu confirma a Verificat que l’exposició de motius “no forma part formalment del projecte d’informe, sinó que simplement s’adjunta al primer esborrany elaborat pel ponent”. Posteriorment, la discussió en comissió pot fer que aquesta exposició de motius acabi resultant “irrellevant si el contingut de la resolució s'altera significativament”, explica l’àrea de premsa del Parlament Europeu.

El reglament intern del Parlament recull a l’article 55.2 que l’exposició de motius “haurà de concordar amb el text de la proposta de resolució” i que, en cas contrari, “el president de la comissió podrà suprimir[-la]”. A aquest article s’han aferrat els grups liberal, popular i socialdemòcrata europeus (que representen una majoria) per demanar al president de la Comissió encarregada de debatre aquest informe que se suprimeixi l’exposició de motius de Daly. Finalment, s’ha suprimit, ja que el resultat final de l’informe no critica Espanya ni cap país directament, sinó que es limita a descriure la situació dels drets humans en el conjunt de la Unió Europea.

El paper de Ciutadans, PP i Vox

D’altra banda, el comunicat d’Esquerra afirma que “tot i els esforços de Ciutadans, PP i VOX per diluir el text, […] el resultat final és explícit i suposa un important toc d’alerta a l’Estat espanyol”. És FALS. El departament de premsa del Parlament respon a Verificat que “l’informe tracta de l’estat dels drets fonamentals a la UE, centrant-se en qüestions que apareixen en alguns estats membres o de manera general, i no menciona explícitament ni Espanya ni cap altre estat”.

"Tot i els esforços de Ciutadans, PP i VOX per diluir el text, fer caure esmenes relatives a la repressió contra Catalunya i pressionar perquè no s'assenyalin països concrets, el resultat final és explícit i suposa un important toc d'alerta a l'Estat espanyol"

A l’esborrany de l’informe que va elaborar inicialment l'eurodiputada i que ara s’ha esmenat (i votat posteriorment), hi havia dues referències explícites a l’estat espanyol, que s’han acabat eliminant. En primer lloc, una sobre l’ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics a tota la UE (que citava els casos de Romania, Espanya i França) i sobre el fet que cada cop s’usin més porres, gasos lacrimògens, canons d’aigua o bales de goma. Aquest apartat va ser suprimit arran d’una esmena de Vox (la 191). En segon lloc, parlava de les “devolucions sumàries de migrants” i recordava que el “Comissari pels Drets Humans del Consell d’Europa va expressar la seva preocupació per la pràctica de les «devolucions sumàries» en els enclavaments de Ceuta i Melilla”. Una esmena del grup Popular (la 214) va eliminar aquest paràgraf.

A l’altre extrem, però, Vox també volia suprimir la condemna a l’ús d’intervencions “violentes i desproporcionades per part de les autoritats […] durant les protestes i les manifestacions pacífiques” (sense cap menció explícita), però la seva esmena (la 478) no es va aprovar.

Informes sobre la presó preventiva

Finalment, el comunicat d’Esquerra també destaca que l’eurodiputada Diana Riba ha aconseguit per primera vegada introduir un apartat sencer sobre el sistema penitenciari en un informe com aquest i es felicita per haver introduït la preocupació per l’abús de la presó preventiva. És FALS. L’informe del 2018 i 2019 aprovat finalment en Comissió té un apartat titulat “condicions penitenciàries” (amb un únic punt) que neix, en part, de les esmenes de l’eurodiputada Diana Riba, però l’informe dels drets humans a la UE del 1995 ja tenia un apartat (amb 12 punts) dedicat als drets humans a les presons. A més, hi ha hagut diverses ocasions en les quals el Parlament Europeu ja s’havia pronunciat sobre la presó preventiva.

"La republicana també s’ha mostrat molt satisfeta pel fet d'haver aconseguit que, per primera vegada, un informe d’aquest tipus dediqui un apartat sencer al sistema penitenciari"

"Les esmenes que ha introduït Diana Riba en aquest àmbit situen l’abús de la presó preventiva com un problema cabdal de drets fonamentals a Europa"

El cas més recent en què el Parlament Europeu parlava de presó preventiva va ser el 2017, en una resolució que subratllava que “la presó preventiva ha de ser una mesura d’últim recurs, utilitzada en casos estrictament necessaris i durant el període més breu possible” i feia una crida a minimitzar el recurs de la detenció preventiva. El 2011, la resolució sobre les condicions de privació de llibertat a la UE ja havia demanat als estats membre que la presó preventiva s’utilitzés “sota estrictes condicions de necessitat i proporcionalitat i per un temps limitat”. Finalment, el 1998, la resolució sobre les condicions carceràries a la UE recordava que “la presó preventiva ha de conservar imperativament el seu caràcter excepcional”.

D’altra banda, hi ha tres informes sobre els drets humans a la UE de finals del segle passat (equivalent al que es va aprovar aquesta setmana) que en parlaven explícitament. En primer lloc, l’informe del 1997 (les discussions es poden llegir al procediment 1996/2252), instava els estats a “limitar a l’imprescindible el recurs a les detencions preventives”. En segon lloc, l’informe del 1996 (les discussions respectives, al procediment 1996/2239) tenia un capítol a part sobre la “situació dels detinguts i de les persones retingudes provisionalment” en el qual lamentava “l’excessiva durada de la detenció preventiva”. Finalment, l’informe del 1995 (el procediment 1996/2003) tenia un apartat sencer (amb dotze punts) dedicat als drets humans a les presons. Demanava que els estats membres emprenguessin una “reforma immediata i profunda de la presó preventiva” i defensava que no es fes servir la presó preventiva per aconseguir confessions o delacions.

Les esmenes de Diana Riba sobre la presó preventiva (la 588 i la 589) que es van aprovar van en la línia de tots aquests precedents i lamenten, per exemple, “l’ús excessiu de la detenció preventiva en alguns Estats membres i la manca de revisions de la detenció per garantir que la detenció preventiva com a mesura d’últim recurs està degudament justificada”.

La manca d’independència del poder judicial

Per acabar, sí que hi ha hagut esmenes proposades per Diana Riba que han sigut aprovades en Comissió i que, en alguns casos, tenen a veure amb la politització de la justícia.

“El text inclou diverses esmenes impulsades per l'eurodiputada d’Esquerra que denuncien «l’ús del sistema judicial per a fins polítics que busquen danyar, deslegitimar i silenciar la dissidència política» i lamenten que «la influència política en el poder judicial hagin fet que sovint aquest no pugui complir la seva funció de control independent»”

La Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior ha aprovat, per exemple, esmenes introduïdes per l’eurodiputada d’ERC amb recomanacions per poder determinar “les responsabilitats associades a la cadena de comandament” als equips antiavalots i per facilitar que es puguin “investigar possibles excessos i evitar la impunitat” (esmena 479). També ha tirat endavant una esmena (la 585) que subratlla que en alguns casos el poder judicial no és capaç o no està disposat a “complir el seu paper com a control independent de l’ús arbitrari del poder” a causa de la influència o control polític del poder judicial i la corrupció de jutges, advocats o fiscals.

Finalment, la resolució també lamenta (a l’esmena 586) que, “en lloc de defensar i reforçar la independència, la imparcialitat i la rendició de comptes judicials, alguns governs i polítics en alguns Estats membres interfereixen en la tasca del poder judicial i, fins i tot, recorren a amenaces contra els jutges” i condemna “l’ús del sistema judicial per a fins polítics, amb l'objectiu de danyar, deslegitimar i fer callar l'oposició política”.

En canvi, per exemple, no han tirat endavant esmenes de la mateixa Diana Riba que mostraven preocupació per “l’ampli marge dels marcs legislatius nacionals per accedir a informació electrònica sense supervisió ni salvaguardes judicials adequades” (la 513) o que manifestaven la “profunda preocupació pels greus atacs contra l’Estat de Dret en alguns Estats membres” (la 573).