L’independentisme va formar part de la Comissió de Secrets Oficials sis anys, tot i que se’n va quedar fora altres vegades
Tot i que els partits independentistes s’han quedat fora de la Comissió en diverses ocasions, ERC i el PDeCAT hi van tenir representació entre el 2017 i el 2019, i ERC també hi va ser present entre el 2004 i el 2008
Què s’ha dit?
Pere Aragonès va assegurar que “es va excloure l’independentisme català” de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.
Què en sabem?
Tot i que els partits independentistes s’han quedat fora de la Comissió en diverses ocasions, ERC i el PDeCAT hi van tenir representació entre el 2017 i el 2019, i ERC també hi va ser present entre el 2004 i el 2008.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va afirmar en una entrevista a El Món a RAC1 (al minut 01:02:03) que “es va excloure l'independentisme català” de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, que supervisa l'activitat del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
És ENGANYÓS. A l'actual legislatura, la Comissió encara no s'ha constituït. De fet, el PP, Vox i Ciutadans s'oposen que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Bildu en formin part, cosa que evitaria la seva entrada. Fa 10 anys, el PP ja va impedir quatre vegades que ERC entrés en aquesta comissió. Tot i això, el 2017 Joan Tardà (diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya) i Jordi Xuclà (del PDeCAT) van entrar a la Comissió. A més, entre el 2004 i el 2008, ERC ja hi havia participat.
“També hi ha una Comissió de Secrets Oficials que, vull recordar, de la qual es va excloure l'independentisme català”
Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya
Un diputat d'ERC i un del PDeCAT entre el 2017 i el 2019
La Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades del Congrés dels Diputats, també coneguda com a Comissió de Secrets Oficials, és la competent per conèixer la informació sobre el “funcionament i activitats” del Centre Nacional d'Intel·ligència, segons s'estableix a l'article 11 de la llei reguladora d'aquest organisme.
Està formada per “un diputat per cada Grup Parlamentari” elegit “pel Ple de la Cambra per majoria de tres cinquens” (210 diputats), com fixa una Resolució de la Presidència del Congrés de l'11 de maig de 2004.
Entre el 2017 i el 2019, dos diputats de partits independentistes van formar part de la Comissió: Joan Tardà (d'ERC) i Jordi Xuclà (del PDeCAT). Tots dos van ser elegits pel ple del Congrés el 22 de febrer del 2017: Tardà va rebre 297 vots a favor i Jordi Xuclà, 301.
Un representant d'ERC entre el 2004 i el 2008
Prèviament, a la VIII Legislatura, després dels comicis del 2004, ERC va aconseguir grup parlamentari propi i això li va permetre tenir un representant a la Comissió. Inicialment, va ser Joan Puigcercós, llavors secretari general d'ERC i número dos per Barcelona a les anteriors eleccions generals. Dos anys més tard, ERC va decidir situar Puigcercós de número dos de la llista per Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya i el 16 de novembre del 2006 va deixar el Congrés dels Diputats. El seu lloc a la Comissió el va ocupar Agustí Cerdà, que va estar al càrrec fins a la dissolució de les Corts Generals.
Per tant, quatre diputats independentistes han format part de la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades: tres d'ERC (Joan Puigcercós, Agustí Cerdà i Joan Tardà) i un del PDeCAT (Jordi Xuclà).
Verificat s'ha posat en contacte amb el departament de premsa del president de la Generalitat per saber a què es referia en les seves declaracions, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.
PP, Vox i Ciutadans, contraris a la presència de l'independentisme a la Comissió de Secrets Oficials el 2022
A l'actual legislatura, la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades encara no s'ha constituït. Tot i això, la presidenta del Congrés, Mertixell Batet, ha proposat un canvi en les majories perquè només sigui necessària la majoria absoluta per designar els membres de la comissió i facilitar així la seva posada en funcionament.
Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans, va considerar dilluns en una roda de premsa que “és absurd i ridícul deixar que estiguin a la Comissió de Secrets Oficials d'un Estat aquells partits que tenen com a únic objectiu destrossar i trencar aquest Estat” (al minut 8:00). I Jorge Buxadé, vicepresident primer d'Acció Política de Vox, també va sostenir en una compareixença de premsa el dilluns (al minut 42:18) que els independentistes “no poden estar en aquest tipus d'institucions”.
Per part seva, el secretari d'Economia del PP, Juan Bravo, va manifestar en una altra roda de premsa que “si hi ha partits que han mostrat obertament no estar d'acord o intentar buscar fractures a l'Estat espanyol, […] no és el camí” (al minut 25:38). En aquesta línia, la secretària general i portaveu del PP, Cuca Gamarra, va criticar en una roda de premsa al Congrés que el govern espanyol posi “l'Estat al servei dels seus socis” per fer-los arribar informació que, des del punt de vista del PP, “no hauria d'arribar-los”.
Davant les veus que parlen de vetos creuats, des d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián va assegurar en una roda de premsa al Congrés el dimarts que “és fals” que la Comissió “no s'hagi convocat per vetos creuats”. Va deixar clar que a ERC “no li agrada” que Vox sigui al Congrés, però va reconèixer que la formació de Santiago Abascal “ha d'estar en aquesta comissió”. “És mentida que Esquerra Republicana veti cap partit”, va concloure.
Un representant del seu grup parlamentari entre el 2008 i el 2011
Si anem més enrere, a la IX legislatura, entre el 2008 i el 2011, Esquerra no va tenir cap diputat a la Comissió de Secrets Oficials, tot i que el seu grup parlamentari al Congrés sí que hi era present. En aquella legislatura, Esquerra Republicana va formar grup parlamentari amb Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. Els mitjans de l'època, com ara La Vanguardia, El Punt, L'Avui i El País, van informar del pacte entre les tres formacions i el BNG, que va cedir els seus escons per formar el grup parlamentari.
L'abril del 2008, es van votar i triar els membres de la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades. Pel grup parlamentari que integraven ERC, IU i ICV, el candidat va ser Gaspar Llamazares, que va ser coordinador general d'IU entre el 2000 i el 2008. Va rebre 312 vots a favor.
També van ser elegits un representant de Convergènica i Unió (CiU) i un el Partit Nacionalista Basc (PNB).
Quatre vots contraris entre el 2012 i el 2013
A la X Legislatura també hi ha exemples que “es va excloure l'independentisme català” de la Comissió de Secrets Oficials, com va assegurar Aragonès: entre el 2011 i el 2016, no hi va figurar cap representant d'ERC ni del seu grup parlamentari, encara que la formació independentista va fer fins a quatre intents per aconseguir incloure un diputat a la Comissió de Secrets Oficials. Cap va prosperar.
En primer lloc, el 23 de febrer del 2012 es van votar els diputats que formarien part de la Comissió. Van ser elegits tots els diputats que es van presentar (sis) menys un: Alfred Bosch, que havia estat proposat com a representant del Grup Mixt, del qual formava part ERC. Va aconseguir 132 vots i es va quedar lluny dels 210 que necessitava. “Estem davant d'una autèntica caça de bruixes […] per part de les senyories del Partit Popular”, va exclamar Bosch a la sessió.
Un mes i mig més tard, el 12 d'abril del 2012, ERC va proposar el nom de Joan Tardà, que va denunciar en la seva intervenció que a Alfred Bosch “se'l va vetar per la seva condició d'independentista”. El PNB, IU, CiU i el PSOE van anunciar que li donarien suport, però el PP no va votar a favor de Tardà, que va rebre 139 vots i tampoc va aconseguir ser designat membre de la Comissió.
Més endavant, el 15 de novembre del 2012, la candidata d'ERC va ser Teresa Jordà, que va tornar a criticar la voluntat d'“excloure la Catalunya rebel” i la “Catalunya que no accepta una Constitució imposada i immutable que no reconeix els drets de la nació catalana”. Jordà va aconseguir 91 vots i, per tant, no va arribar als 210 necessaris.
Finalment, el 14 de març del 2013, el ple del Congrés dels Diputats va donar 248 vots a Aitor Esteban, del PNB, que sí que va aconseguir els suports i 90 vots a Alfred Bosch, que, de nou, no va aconseguir la majoria necessària.
Una Comissió prevista a la legislació
La Llei reguladora del Centre Nacional d'Intel·ligència fixa a l'article 11 que el CNI sotmetrà al coneixement del Congrés dels Diputats “la informació apropiada sobre el seu funcionament i activitats” i estableix que “el contingut d'aquestes sessions i deliberacions serà secret”. Assenyala, a més, que els membres de la Comissió estaran obligats “a guardar secret sobre les informacions i documents que rebin”. També es refereix a això l'article 7 de la Llei reguladora de la utilització i el control dels crèdits destinats a despeses reservades.
L'elecció actual de la Comissió es remunta a una Resolució de la Presidència del Congrés de l'11 de maig del 2004, quan el socialista Manuel Marín González era president de la cambra. Anteriorment, en una Resolució de la presidència del Congrés del 1992, s'excloïa el grup mixt dels grups parlamentaris que sí que havien de rebre la informació. Abans, des del 1986, el govern espanyol havia de facilitar la informació “a tres diputats pertanyents a grups parlamentaris diferents”.