L’home a la lluna: descontextualitzant per desinformar

Aquesta verificació és fruit de la col·laboració entre Verificat i Laia Umbert, becada pel programa Teen Fact-Checking Network (TFCN).

Circulen per YouTube talls descontextualitzats d’una entrevista a Buzz Aldrin on després que el periodista rememori el dia de l’arribada a la Lluna, l’astronauta de l’Apollo 11 li diu “no ens vas veure (…) Tot va ser una animació”. La recopilació més vista té 119.000 visualitzacions. A Tiktok passa una cosa semblant, amb un vídeo de 6,9 milions de visualitzacions recopila talls d’en Buzz Aldrin en programes de televisió en què sembla defensar teories de la conspiració. També a X, on una publicació amb 1,1 milions de visualitzacions comparteix i comenta clips de l’astronauta que semblen donar a entendre que l’arribada a la Lluna no va ser real. 

Els continguts són ENGANYOSOS. Al primer vídeo, l’astronauta es refereix al fet que les càmeres i les televisions de l’època no estaven prou avançades tecnològicament per mostrar bé l’esdeveniment, i les cadenes van haver de fer animacions de la nau i intercalar-les amb les imatges reals perquè es pogués veure millor, tal com explica el Museu Nacional de Ciència i Mitjans dels Estats Units. 

Per comprovar el vídeo de TikTok i les publicacions d’X, podem recórrer a la verificació que va fer Reuters al respecte, en què contextualitza cada clip i demostra que Aldrin  en cap cas va negar haver trepitjat la Lluna. 

Buzz Aldrin reconeix en diverses entrevistes que l’arribada de l’ésser humà a la Lluna va ser un muntatge

Buzz Aldrin sí que va anar a la lluna i en cap dels vídeos diu el contrari ni afirma que tot va ser mentida. No hi ha motius de pes per pensar que la missió de l’Apollo 11 —ni cap de les següents— va ser un muntatge, tal com explica Maldita.es. L’any 2009 la NASA va compartir el material digitalitzat de les imatges dels astronautes caminant per la lluna. 

Ara bé, els clips d’en Buzz Aldrin no estan editats, ni tampoc s’han generat amb IA, així que… Què ha passat? Estan fora de context. Les declaracions i entrevistes originals han estat tallades per tal de sostenir la teoria de la conspiració que diu que l’aterratge a la lluna de l’Apollo 11 no va ser real. 

Una tècnica de desinformació subtil 

La descontextualització és una tècnica de la desinformació que consisteix a presentar informació certa emmarcada en un context fals o que no li correspon al contingut original. Això, com passa amb les entrevistes d’Aldrin, pot alterar el missatge de forma significativa i alimentar una narrativa falsa o enganyosa. La tria de frases o arguments parcials d’una entrevista, un discurs polític (o, qualsevol mena de declaració pública) és una de les tècniques més comunes de la descontextualització. 

Però no l’única. Treure de context imatges i vídeos també és una pràctica comuna. Com Verificat va assenyalar en aquesta verificació fa uns mesos amb aquest vídeo viral que suposadament mostrava musulmans resant a un carrer de París, quan en realitat eren imatges de Moscou de l’any 2022. 

Les estadístiques i les publicacions acadèmiques també es treuen de context per desinformar. Com ha passat recentment amb les publicacions a X que afirmaven falsament que la major part dels immigrants no treballa. Verificat va explicar que les dades s’havien obtingut dividint fonts d’informació diferents. D’altra banda, la descontextualització de publicacions acadèmiques, comparteixen un article per defensar una tesi que no és necessàriament la que defensa originalment. 

Com podem saber si un contingut està tret de context? Per combatre efectivament la descontextualització i evitar ser víctima de la desinformació, cal anar a la font original. Quan es tracta d’una entrevista o unes declaracions, com les d’Aldrin, es pot cercar els vídeos originals i veure’ls contextualitzats. Per a les imatges, les eines de cerca inversa poden permetre trobar on i quan es va compartir el contingut. 

Quan tenim dubtes sobre la veracitat d’una informació, una de les pràctiques més eficaces per avaluar-la és contrastar fonts. Aquest procés implica buscar què estan dient altres mitjans de comunicació, així com recórrer a fact checkers i plataformes dedicades a verificar fets per obtenir una perspectiva més objectiva i fonamentada sobre el tema en qüestió.

La teoria de la conspiració de l’Apollo 11

Els periodistes Raquel de la Morena i Pedro Estrada expliquen en un vídeo per què s’originen les teories de la conspiració que en dubten, i les desmunten explicant què va passar durant la missió de l’Apollo 11. A la Càpsula – Teories de la conspiració dels materials Desfake — el projecte educatiu d’AMI de Verificat— es treballen aquesta mena de teories, el perill que suposen i com l’alumnat pot aprendre a reconèixer-les i a refutar-les.

L’argumentari negacionista sol basar-se sempre en els mateixos arguments: que la bandera ondeja, que les ombres dels astronautes té una forma estranya, o que no es veuen estrelles. Tanmateix, tots ells tenen una explicació lògica que refuta la conspiració.

A les fotografies sembla que la bandera ondeja, però és perquè té un màstil superior que la subjecta. Es mou és quan els astronautes la toquen, però es queda immòbil quan la deixen. Pel que fa a les ombres, no semblen paral·leles, però és una qüestió de perspectiva. Per últim, les estrelles no apareixen perquè són massa febles per poder-se veure en una fotografia convencional. Tots els aterratges tripulats a la lluna van passar durant el dia lunar, per la qual cosa les estrelles estaven enfosquides pel sol i la llum reflectida de la superfície de la Lluna. Els astronautes només podien veure estrelles quan estaven a l’ombra de la lluna. A més, les càmeres ajustades per captar objectes il·luminats fan que fons ben il·luminats es vegin negres, de manera que les estrelles només es poden veure quan la font de llum s’apaga.