L’èxode per la guerra: diferències i similituds entre els refugiats d’Ucraïna i els de països musulmans
Els homes ucraïnesos d’entre 16 i 60 anys tenen prohibida la sortida del país. A més, entre els sol·licitants d’asil a Espanya també hi ha persones de països musulmans que on hi ha un conflicte armat.
Què s’ha dit?
Els ucraïnesos són refugiats de guerra a diferència dels joves barons en edat militar i d’origen musulmà que s’han llançat contra les fronteres europees.
Què en sabem?
Els homes ucraïnesos d’entre 16 i 60 anys tenen prohibida la sortida del país. A més, entre els sol·licitants d’asil a Espanya també hi ha persones de països musulmans que on hi ha un conflicte armat.
El president de Vox, Santiago Abascal, va dir el 2 de març al Congrés dels Diputats (minut 1:15) que les persones que arriben d’Ucraïna sí que són “refugiats de guerra” a diferència de l’arribada de “joves barons en edat militar i d’origen musulmà que s’han llançat contra les diferents fronteres d’Europa”. És ENGANYÓS. Per començar, des d’Ucraïna no poden arribar “joves en edat militar”, com assegura Abascal, perquè el govern ucraïnès va prohibir la sortida d’homes d’entre 18 i 60 anys de forma temporal per posar-los a disposició de l’exèrcit per fer front a la invassió russa.
No obstant això, dels 21.860 sol·licitants d’asil a Espanya el 2021 procedents de països musulmans, un 47% (10. 389) provenien d’un territori amb un conflicte armat actiu. En 6 dels 10 països musulmans que més protecció internacional han demanat a Espanya hi havia un conflicte armat actiu. És el cas de Síria, Mali, Pakistan, Afganistan, Algèria i Nigèria. El ministeri de l’Interior espanyol no desglossa els motius pels quals dona l’estatus de refugiat a una persona i, per tant, no podem calcular i comparar les dades de “refugiats de guerra”.
“Són refugiats de guerra. Aquestes dones, nens i ancians, sí que han de ser acollits a Europa. Qualsevol pot entendre ara perfectament quina és la diferència entre aquests fluxos de refugiats que hi ha ara i les invasions de joves barons en edat militar i d’origen musulmà que s'han llançat contra diferents fronteres d’Europa en un intent de desestabilitzar-la i de colonitzar-la”
Santiago Abascal, president Vox
Abascal també fa referència a la suposada invasió d’immigrants musulmans que vam desmentir en aquest article de El Periódico.
Els homes no poden sortir d’Ucraïna
Els homes ucraïnesos d’entre 16 i 60 anys tenen prohibida la sortida del país, segons la decisió que va prendre el govern ucraïnès a l’aplicar la llei marcial, un règim legal que s’imposa en una situació d’agressió armada o amenaça en bloc. “Això dibuixa clarament el perfil”, explica Xavier Aragall, investigador de l’Institut Europeu de la Mediterrània. “En el cas de Síria marxava qui podia i podies trobar famílies senceres perquè l’estat feia una repressió molt forta sobre tothom. A Ucraïna això es trenca perquè no deixen marxar els homes”, conclou Aragall.
A més a més, amb la invasió russa d'Ucraïna, el Consell de la Unió Europea ha decidit activar per primera vegada la directiva 2001/55/CE, per la qual els ucraïnesos podran viure, treballar i estudiar legalment durant un any a la UE (prorrogable a tres anys), sense haver de demanar protecció internacional. Per tant, hi ha un canvi en la situació jurídica i en com la Unió Europea ha decidit gestionar l'arribada dels desplaçats, però anteriorment persones d'origen musulmà també van demanar protecció internacional a Espanya.
Països musulmans amb conflicte armat
El 2021, 20.986 persones de 10 països on l'islam és la religió majoritària van demanar protecció internacional a Espanya, segons dades del Ministeri de l'Interior. El país d’on van arribar més sol·licitants de protecció va ser el Marroc, seguit de Mali i el Senegal. No obstant això, només un 14,7% de les 20.986 sol·licituds van rebre una resposta favorable i a aquestes persones l’Estat els va concedir l’estatus de refugiat, la protecció subsidiària o la protecció per raons humanitàries.
Segons l’últim informe l’Uppsala Conflict Data Program, un projecte d’una universitat de Suècia que registra morts en conflictes armats, dels 10 països islàmics que van demanar protecció internacional a Espanya el 2021 i el 2020, sis tenien conflictes armats el 2020: Mali, Pakistan, Afganistan, Síria, Algèria i Nigèria. Només a quatre dels països musulmans amb més demandats de protecció internacional no hi havia cap conflicte el 2020: el Marroc, el Senegal, Tunis i Guinea. El Global Conflict Tracker del Council of Foreign Relations i l'International Crisis Group són altres bases de dades dels conflictes armats que hi ha al món, comenta a Verificat el doctor en estudis de guerra i investigador de l’IBEI Gabriel Garroum.
Eduard Soler, doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador sobre qüestions de geopolítica i seguretat global al Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), apunta a Verificat que “en aquest moment podem parlar de conflictes armats de dimensions considerables a Mali, Afganistan i, sobretot, Síria”. Precisament aquesta setmana fa 11 anys de l’inici de la guerra de Síria el 15 de març de 2011.
No hi ha xifres de “refugiats de guerra”
Segons explica a Verificat Ricardo Cana, del departament de premsa de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, no hi ha dades dels motius pels quals el govern espanyol dona la protecció internacional. Això passa perquè dins la jurisdicció no hi ha una classificació de refugiats, comenta David Querol, vocal de la Subcomissió d'Estrangeria i Protecció Internacional del Consell General de l'Advocacia Espanyola: “No és un qüestió de dir refugiat de guerra o no, un és refugiat o no ho és”.
L’advocat comenta a Verificat que les Nacions Unides certifiquen quan hi ha una situació de conflicte en un país i quan una persona d’aquests països demana protecció internacional, el més segur és que li donin l’estatus de refugiat, perquè se sap que la persecució no és només d’un individu, sinó que és “de l’individu i del col·lectiu”. L’Agència de Refugiats de la ONU també disposa d’un mapa en què marca les diferents situacions que provoquen èxodes de població al món.
Martijn Vlaskamp, doctor en Relacions Internacionals i Integració Europea per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador sobre conflictes armats a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), explica a Verificat que “la definició més comuna és que un conflicte armat té almenys 25 morts per batalles militars a l’any” i una guerra civil, més de 1.000. Aquesta és la definició que fa l’Uppsala Conflict Data Program.
Vies per aconseguir la protecció internacional
La Llei 12/2009 reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària defineix el dret a asil a l’article 2 com la “protecció dispensada als nacionals no comunitaris o als apàtrides als qui es reconegui la condició de refugiat” en els termes definits a l’article 3 de la llei, a la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats i al seu Protocol.
En aquest sentit, l'article 3 de la llei recull que “la condició de refugiat es reconeix a tota persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida […], es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d'aquests temors, no vol acollir-se a la protecció de tal país”. La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides (a l’article 1.A.2) i el Protocol sobre l'estatut dels refugiats (a l’article 1.2) defineixen la condició de refugiat en els mateixos termes. Els informes d’asil en xifres del ministeri de l’Interior també deixen clar que “el reconeixement de la condició de refugiat” implica la “concessió del dret d’asil” (informe 2020).
L'advocat David Querol explica a Verificat que a Espanya una persona no demana asil, sinó que demana protecció internacional i és el govern espanyol qui decideix quin dels dos tipus de protecció li dona: asil (estatus refugiat) o protecció subsidiària.
La diferència entre ambdós és que el dret d’asil (refugiats) és per una persecució concreta “per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual” (article 3). Mentre que la protecció subsidiària es dona quan, sense reunir els requisits per ser refugiat, la persona també té un risc real de patir un dany greu com la condemna a pena de mort, tortures o tractes inhumans i amenaces greus motivades per una violència indiscriminada en situacions de conflicte internacional o intern (article 4 i 10).
Tot i això, David Querol també comenta que hi ha una altra manera d’aconseguir la protecció internacional, quan aquesta es dona per raons humanitàries diferents de les assenyalades a la protecció subsidiària. Aquesta categoria es va crear per poder donar protecció internacional als veneçolans que marxaven d’una situació de “desabastiment”, una casuística que no quedava recollida en la definició de la protecció internacional. Segons explica l’advocat, la residència per raons humanitàries abans la concedia el Ministeri d’Inclusió Seguretat Social i Migracions i ara depèn del Ministeri de l’Interior.