Les xinxes del Garraf i el Baix Penedès no venen de París i no comporten cap risc per a la salut

Durant el darrer mes d’octubre múltiples mitjans de comunicació, com Vilanova.blog, RAC1 o el9nou, s’han fet ressò de la notícia referent a l’aparició de xinxes a diverses localitats de les comarques del Garraf, el Baix Penedès, entre elles Calafell, el Vendrell, Cunit i Vilanova i la Geltrú, i més recentment a Osona. Donada la plaga de xinxes de llit a París, les imatges de les poblacions catalanes s’han relacionat a les xarxes amb les de França. Tanmateix, les xinxes detectades a Catalunya no tenen res a veure amb les franceses i no presenten cap risc per a la salut, tal com ha indicat a Verificat el gabinet de comunicació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La proliferació de xinxes en aquestes localitats, així com a altres regions del planeta, sorgeix en part del mateix problema: l’increment de les temperatures i el canvi climàtic. T’ho expliquem!

El Bernat marbrejat, la xinxa asiàtica de les imatges virals

Els paràsits detectats a les diverses localitats catalanes pertanyen a la família de les xinxes, però no tenen cap mena de relació amb les que tant preocupen les autoritats franceses. Tot i tractar-se del mateix tipus d’insecte, ambdues xinxes corresponen a espècies diferents i presenten mecanismes de supervivència diferents. 

Les de París són xinxes de llit i, tal com suggereix el seu nom, es caracteritzen per viure a llits, matalassos, llençols i mobles, entre d’altres. S’alimenten de sang d’animals, com rosegadors, aviram o humans, generant picades i favasses a la pell. En canvi, els insectes aïllats a les poblacions catalanes pertanyen a l’espècie Halyomorpha halys, una xinxa asiàtica també coneguda amb el nom de Bernat marbrejat, i que està catalogada com a espècie exòtica invasora. A diferència de les primeres, aquesta xinxa afecta plantes i vegetals, principalment a arbres fruiters i ornamentals i a cultius hortícoles i extensius.

És a dir, que la major part de les xinxes detectades a les poblacions catalanes no piquen els humans ni els animals i, per tant, no suposen un risc per a la salut de les persones. Això sí, desprenen una olor desagradable quan se senten amenaçades —reben el sobrenom de xinxes pudents—, per la qual cosa poden representar una molèstia per a la població.

“De moment, les plagues de xinxes de llit [com les detectades a París] no suposen una preocupació al nostre país“, ha assegurat a Verificat el gabinet de comunicació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. És a dir que Salut descarta, per ara, que la situació de París pugui arribar a Catalunya, tot i que destaca que “les plagues de xinxes no són de declaració obligatòria, motiu pel qual el Servei de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya no en fa seguiment habitual”.

La relació amb el canvi climàtic

Que les plagues de xinxes detectades a París no siguin les mateixes que les trobades a Catalunya no vol dir que aquestes últimes no suposin també un problema de salut ambiental. La seva aparició a Espanya és relativament recent —els primers albiraments es van produir a Girona el 2016— i, avui dia, s’ha detectat exemplars fins a Andalusia. A Catalunya, ja són diversos els anys que la Generalitat demana col·laboració ciutadana per limitar l’expansió d’aquest exemplar, els efectes del qual es poden notar als cultius de nombroses plantacions. 

Un dels motius d’aquesta proliferació és en bona part les millors condicions ambientals per a la seva reproducció al nostre territori, de més calor i humitat, a causa del canvi climàtic, així com d’altres factors com una major resistència a insecticides. A més a més, coincideix que durant la tardor, amb la baixada de temperatures i les pluges, aquests insectes migren cap a les cases, edificis i altres construccions buscant refugi per passar l’hivern. En el cas de les xinxes de París, les raons són similars.

Durant les darreres dues dècades s’ha donat un “ressorgiment global” de xinxes, després dels mínims registrats a mitjan segle XX, segons indica una revisió científica recent sobre el tema. La proliferació de plagues d’insectes com les xinxes és un dels efectes previstos derivats del canvi climàtic, del qual la comunitat científica porta alertant des de fa anys. La raó és que un ambient més càlid i humit propicia les condicions ambientals ideals per a la proliferació d’aquests insectes. La resistència a insecticides és l’altra raó d’aquesta expansió desmesurada.

Distingir-los i recollir-los

Els Bernats marbrejats són fàcils de distingir pel seu color fosc, les taques de color blanquinós, el parell de bandes clares que presenta a les antenes i la seva característica forma rectangular, tal com indica l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a X-Twitter.

Si en detectem per casa, el més recomanable és recollir-los periòdicament amb un aspirador, per evitar plagues, i posar-los en un pot amb aigua i sabó, tal com indica el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, però mai alliberar-los al medi exterior. L’entitat també recomana la instal·lació de mosquiteres a les finestres per evitar l’entrada a les cases, però l’ús d’insecticides està desaconsellat, perquè no els afecta.