Les verificacions del debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio

TV3 i Catalunya Ràdio (ara 3Cat) han organitzat, aquest dimarts 7 de maig, l’últim debat electoral de la campanya del 12 de maig. Moderat per Ariadna Oltra, ha reunit els caps de llista per Barcelona –a excepció de l’expresident Carles Puigdemont–: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts+), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP).

Aquests són els fact-checks de l’equip de Verificat, la metodologia del qual es pot consultar aquí.

“[Hem] multiplicat per vuit els recursos que provenen de l’aigua regenerada, de 10 a 80 hectòmetres cúbics (hm³).”

Pere Aragonès (ERC)

El candidat a la reelecció d’ERC i president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha manifestat que, des de l’any 2021, durant el seu mandat, s’han multiplicat “per vuit” els recursos que provenen de l’aigua regenerada, passant dels “10 als 80 hectòmetres cúbics (hm³)”.

Però aquesta afirmació és enganyosa. La regeneració de l’aigua no s’ha multiplicat per vuit, sinó que s’ha duplicat durant l’última legislatura, passant dels 39,29 hm³, el 2020, als 81,64 hm³, el 2023. De fet, des del 2005, quan comença la sèrie de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre aquesta qüestió, el volum no ha baixat dels 20 hm³.

La xifra que s’ha quasi multiplicat per vuit és la referent a l’aigua reutilitzada a la planta d’El Prat de Llobregat, que abasteix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que ha passat de vuit a 60 hm³ entre 2020 i 2023, d’acord amb dades facilitades per l’ACA a Verificat.

“Volen fer el casino més gran d’Europa, que consumiria tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants.”

Jéssica Albiach (Comuns Sumar)

Jéssica Albiach, número 1 per Barcelona de Comuns Sumar, ha denunciat que, si es duu a terme el macroprojecte del Hard Rock, aquest consumiria tanta aigua “com una ciutat de 30.000 habitants”.

Però, com realitzen aquest càlcul els Comuns? A través de la xifra que ofereixen des del Gremi d’Hotelers de Barcelona, que adjudica al consum diari d’aigua que gasten els turistes de gran luxe a la capital catalana fins a 242 litres per persona i dia, tal com van confirmar des del departament de premsa del partit a Verificat. Per tant, segons aquesta estimació, el consum d’aigua diari d’una població de 30.000 habitants seria de 7.260.000 litres.

Tanmateix, si el càlcul es fes segons la despesa mitjana d’aigua per habitant i dia a Catalunya, situada en els 124 litres, d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), una ciutat d’aquestes dimensions consumiria 3.720.000 litres d’aigua al dia. La xifra, doncs, superaria la previsió de despesa d’aigua que el Pla Director Urbanístic ha contemplat inicialment per al Hard Rock: 2.948.729 l/dia.

“Avui els embassaments a Tarragona estan entorn del 70% i, a Barcelona, sobre el 20%. Aquesta bretxa és evident que es podria haver evitat si haguéssim fet la interconnexió dels embassaments.”

Ignacio Garriga (Vox)

“[Els experts] ens diuen que per resoldre a curt termini la dramàtica problemàtica [sequera] que tenim, cal una infraestructura d’interconnexió.”

Alejandro Fernández (PP)

Ignacio Garriga i Alejandro Fernández, caps de llista de Vox i PP, respectivament, han reivindicat la interconnexió de les conques hidrogràfiques per resoldre la “dramàtica problemàtica” que pateix Catalunya, en al·lusió a la sequera. Una temàtica que ha centrat el primer bloc del debat electoral a la televisió pública catalana.

Si bé és cert que quatre col·legis professionals –el d’economistes i els d’enginyers industrials, de camins i agrònoms– estan a favor d’aquesta via, tal com ha indicat el candidat popular, la interconnexió de la conca de l’Ebre amb les internes topa amb l’oposició de la Intercol·legial Terres de l’Ebre, que engloba fins a set entitats locals.

Verificat ha consultat amb diversos experts aquesta qüestió, reiterada en diferents ocasions durant la campanya per part d’ambdós partits, i asseguren que no és una prioritat. Apunten que el primer pas hauria de ser reduir el consum d’aigua i advocar per altres mètodes, com ara la regeneració, la dessalinització o l’aprofitament de l’aigua de la pluja. Hi ha acadèmics, també preguntats per Verificat, que fins i tot descarten aquesta opció pel seu impacte ambiental i social.

“En energies renovables, estem a la cua. Estem on estàvem fa deu anys. Un 15% de l’energia és energia renovable.”

Salvador Illa (PSC)

“Estem on estàvem fa deu anys”, ha exclamat el candidat del PSC, Salvador Illa, que ha lamentat que Catalunya “està a la cua” pel que fa a la instal·lació d’energies renovables a l’Estat. Una acusació que el candidat d’ERC ha negat. Però, quina és la resposta correcta?

Doncs depèn de l’indicador. En termes d’energia generada, a què es referia Illa, Catalunya està a la cua amb un 15% de l’energia provinent de fonts renovables, només per davant de les Illes Balears, amb un percentatge que se situa en l’11,5%. Catalunya és, a més, la cinquena comunitat autònoma que menys instal·lacions eòliques i fotovoltaiques ha instal·lat en l’últim lustre.

El republicà ha negat la major referint-se a la potència instal·lada, amb què Catalunya se situa en setena posició. El mateix succeeix amb l’energia verda produïda el 2022.

“El Sr. Illa és còmplice d’aquesta immersió lingüística que vigila a través de xarxes de relators si els nens parlen català al pati o que en les reunions de pares només se’ls dirigeixi a ells en català.”

Carlos Carrizosa (Cs)

El cap de llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha assegurat que la “immersió lingüística arriba a vigilar a través de xarxes de relators si els nens parlen català al pati”. L’afirmació, que es basa en un estudi sociolingüístic de Plataforma per la Llengua, és enganyosa.

La investigació que cita Carrizosa pretenia “comprovar de manera empírica” la retallada de l’ús del català com a llengua de relació entre joves, però es basava en una metodologia d’observació no participant. És a dir, que es recopilava la informació a través de la simple observació i sense interactuar amb l’alumnat, l’objecte d’estudi.

De fet, durant la campanya de les eleccions municipals de Barcelona l’any passat, una altra candidata del partit taronja, Anna Grau, va fer referència a l’estudi, titllant-lo “d’espionatge”. La formació va denunciar l’informe a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que ho va arxivar.

“El Govern de la Generalitat ha preferit destinar les ajudes socials a les persones que acaben d’arribar de manera irregular.”

Ignacio Garriga (Vox)

En el bloc de polítiques públiques, el cap de llista de Vox ha indicat que les prestacions socials s’atorguen a “immigrants irregulars” i que es neguen a la ciutadania de Catalunya. Però això és fals.

Les úniques ajudes socials bàsiques a què tenen accés les persones migrants en situació irregular són la sanitat i l’educació. La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), per exemple), no estan al seu abast.

En termes d’habitatge, segons dades obtingudes per Verificat de l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), el 76% dels gestionats i el 65% dels adjudicats per aquesta institució, respectivament, corresponen a ciutadans de nacionalitat espanyola. Els habitatges de protecció oficial s’assignen a Catalunya d’acord amb criteris econòmics (ingressos) i de necessitat d’habitatge, entre altres, però no per nacionalitat, tal com assegura el candidat de Vox.

“Li sembla normal que en els últims anys s’hagi multiplicat la compra d’aquesta mena d’esprais per culpa de la creixent inseguretat als nostres carrers, promoguda per la immigració islamista?”

Ignacio Garriga (Vox)

“Nego categòricament aquesta relació entre immigració i delinqüència.”

Josep Rull (Junts+)

El candidat de Vox i el número 3 per Barcelona de Junts+, Josep Rull, han protagonitzat una picabaralla sobre criminalitat després que el primer hagi vinculat la “creixent delinqüència” amb la immigració “islamista”. Rull, per la seva banda, ha desmentit aquesta relació.

I és que és fals que hi hagi cap correlació entre immigració i criminalitat, com Verificat ha explicat en diverses ocasions, hi ha una sobrerepresentació de persones estrangeres a les estadístiques de detencions i condemnes. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Ministeri de l’Interior, mentre que del total d’estrangers detinguts, només el 39,1% són condemnats, en el cas dels espanyols detinguts, aquest percentatge s’enfila al 60%.

D’una banda, és cert que hi ha hagut un increment significatiu de població estrangera: del 2,9%, l’any 2000, fins al 17,2%, el 2023. No obstant això, aquest augment no ha anat lligat a un increment de la taxa de criminalitat. Cal destacar que la delinqüència és multicausal i que hi ha estudis que afirmen que la “probabilitat que un immigrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és més gran que la d’un natiu amb les mateixes condicions”.

De l’altra, no és cert que les persones immigrants reincideixin més que les persones amb nacionalitat espanyola, ja que la diferència entre ambdós percentatges no és significativa. D’acord amb les dades del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de 2020 sobre els excarcerats a Espanya, el 20,4% dels espanyols van tornar a la presó, mentre que, en el cas dels estrangers, fan ser el 22,2%.

“Avui les dones estan més insegures. Volen continuar incrementant les violacions?”

Ignacio Garriga (Vox)

Encara en termes de seguretat i delinqüència, Garriga ha apuntat que les dones estan avui “més insegures” als carrers de Catalunya, en referència a l’augment de violacions. És enganyós.

Tot i que és cert que han crescut les denúncies per aquesta mena de delictes, més denúncies no suposa més casos de violència de gènere. “Aquesta evolució de dades podria estar mostrant l’efecte d’una identificació més gran per part de les dones de situacions de violència de gènere, de més reconeixement per part de la societat de les víctimes per violència de gènere i, en termes generals, de més sensibilitat respecte al fenomen”, tal com recull un estudi de 2021 publicat a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas.

Així mateix, l’informe apunta que “s’observa que l’evolució no és uniforme, però, a partir del 2010, hi ha una tendència a la baixa”, sobre l’evolució de víctimes mortals a Espanya, tal com avalen les dades de la Delegació del Govern, també a Catalunya.