Les verificacions del debat electoral de RTVE
Consulta el ‘fact-checking’ de Verificat als candidats i candidates del 9-J a la radiotelevisió pública
Consulta el ‘fact-checking’ de Verificat als candidats i candidates del 9-J a la radiotelevisió pública
RTVE ha organitzat aquest dijous 6 de juny l’últim debat electoral de la campanya europea del 9 de maig. Moderat per Xabier Fortes, ha reunit els candidats Teresa Ribera (PSOE), Dolors Montserrat (PP), Jordi Cañas (Cs), Estrella Galán (Sumar), Irene Montero (Podemos), Jorge Buxadé (Vox), Diana Riba (ERC – Ahora Repúblicas), Aleix Sarri (Junts+), i Oihane Agirregoitia (PNB-CEUS).
Aquests són els fact-checks de l’equip de Verificat, la metodologia del qual es pot consultar aquí.
“Espanya continua liderant l’atur juvenil a Europa, amb quasi el 27%, i continua doblant la taxa de desocupació mitjana a Europa.”
Jordi Cañas (Ciudadanos)
“No, no, no… Això era abans.”
Teresa Ribera (PSOE)
Durant el debat, el candidat de Ciudadanos, Jordi Cañas, i la cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, s’han enganxat en una discussió sobre l’atur juvenil. De fet, la també vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica ha arribat a negar la validesa de les xifres proporcionades per Cañas, que són correctes.
L’atur juvenil a Espanya, segons les últimes dades de l’Eurostat, se situa en el 26,5%, fet que col·loca el país com a líder de la taula, seguit de Suècia i de Grècia. La mitjana de joves sense feina a la Unió Europea se situa per sota, en el 14,4%.
Aquestes mateixes dades, assenyalen que la taxa d’aturats al conjunt l’estat espanyol també encapçala el rànquing europeu, amb un 11,7%, una xifra que pràcticament dobla la mitjana de la UE, del 6%.
Deu minuts després, i encara sobre aquesta qüestió, Ribera va tornar a mostrar les xifres d’atur juvenil i va recomanar a Cañas que les “consultés” durant el descans del debat per comprovar que s’ha reduït la desocupació juvenil a l’Estat. Les dades mostren que el 2023 va tancar amb una xifra del 28,3% en aquesta matèria, nou dècimes menys que l’any anterior i essent les millors dades de la sèrie històrica des del quart trimestre de l’any 2008. Aquestes dades, doncs, mantenen una tendència a la baixa, però a l’hora de fer la comparació amb Europa, Espanya continua liderant el rànquing.
“Hi ha una relació evidentment directa entre immigració il·legal i delinqüència.”
Jorge Buxadé (Vox)
El cap de llista de Vox, Jorge Buxadé, ha relacionat “immigració il·legal i delinqüència”. Tanmateix, aquesta vinculació no es pot comprovar. Les dades de criminalitat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) diferencien entre ciutadania espanyola i estrangera, però no entre situacions administratives.
A més, el lloc de naixement no explica la probabilitat de delinquir. Una persona migrada amb bones oportunitats laborals no té més probabilitats de delinquir que una persona nativa amb les mateixes condicions, segons un estudi de 2019.
D’altra banda, l’expulsió d’una persona en situació irregular pot produir-se per diversos motius. Històricament, la criminalitat no ha sigut la causa principal, tal com va recollir Newtral, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN) i de la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN).
En el cas de Catalunya, com també d’Espanya, s’ha experimentat en els darrers anys un increment de la immigració, però la taxa de criminalitat no ha seguit la mateixa tendència.
A Catalunya, de fet, hi ha una sobrerepresentació de persones estrangeres a les estadístiques. No obstant això, del total d’estrangers detinguts, un 39,1% són finalment condemnats, mentre que en el cas de la ciutadania espanyola detinguda, la xifra augmenta fins al 60%.
“La llei diu que les persones en situació irregular han de ser retornades als seus països.”
Jordi Cañas (Ciudadanos)
“La llei no diu això!”
Irene Montero (Podemos)
La coneguda com a llei d’estrangeria ha protagonitzat una batussa entre el candidat de Ciudadanos i la candidata de Podemos, Irene Montero. Mentre que el primer ha assegurat que la “llei diu que les persones en situació irregular han de ser retornades als seus països”, Montero ha rebatut: “la llei no diu això”. Però, què diu la llei exactament?
La Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (4/2000), apunta que, quan les autoritats competents detecten que una persona es troba a Espanya de manera irregular, es poden aplicar dos tipus de sanció (articles 55 i 57). D’una banda, una multa, amb obligació d’abandonar el país i, per l’altra, l’expulsió, que només pot ser immediata en alguns supòsits.
En cas d’una irregularitat administrativa –com és estar en territori espanyol sense permís–, la llei preveu que s’obri un procediment d’expulsió. En aquest procediment de tipus ordinari, la persona migrant té fins a 15 dies per presentar al·legacions contra la proposta d’expulsió com, per exemple, la sol·licitud d’asil. El Tribunal Suprem, en una sentència del 16 de març de 2022, va establir que l’entrada irregular no comportava ni una sanció econòmica ni l’expulsió per se del territori espanyol.
En conclusió, doncs, la llei sí que contempla la possibilitat d’expulsar una persona del país si es troba en situació irregular, però només si es compleixen determinades condicions i si es descarta que, per exemple, es tracti d’una persona refugiada.
“Pot reconèixer que el que Israel està fent a Palestina és un genocidi (a Teresa Ribera)?”
Irene Montero (Podemos)
La guerra de Gaza ha tornat a ser tema capital en el debat electoral de RTVE. En concret, per l’ús del terme “genocidi” en referència als atacs d’Israel. La cap de llista de Podemos ha interpel·lat Ribera, cap de llista del PSOE, i li ha demanat si “pot reconèixer que el que Israel està fent a Palestina és un genocidi”. També la candidata de Sumar, Estrella Galán, s’hi ha referit com a “genocidi”. Altres candidates, com la número u del Partit Popular, Dolors Montserrat, han posat en dubte el terme i el seu ús per referir-se a la guerra de Gaza. Ribera, per la seva banda, ha defensat que “l’assumpte del genocidi està clarament en el debat i, per això, ens hem sumat a Sud-àfrica”.
Actualment, la qüestió està en mans de la Cort Internacional de Justícia. Sud-àfrica hi va denunciar Israel el passat mes de desembre per violar la convenció contra el genocidi en l’ofensiva contra la ciutat gaziana de Rafah. Una demanda a què també s’ha sumat Espanya aquesta mateixa setmana. El gener de 2024, la Cort va dictaminar que era “plausible” que Israel estigués cometent “actes de genocidi” i va ordenar “prendre totes les mesures possibles per prevenir-lo”. El 24 de maig, la Cort Internacional de Justícia va ordenar Israel que aturés l’ofensiva militar a Rafah. Tot i això, encara no hi ha una sentència ferma.
Al llarg de la història, han passat dècades entre que s’han comès els fets fins que han estat condemnats per genocidi.
“El PP i el PSOE voten el mateix el 90% de les vegades a Europa.”
Jorge Buxadé (Vox)
Buxadé ha recuperat la xifra amb què afirma que “el PP i el PSOE voten el mateix el 90% de les vegades a Europa”. Aquest percentatge, d’acord amb la presentació de les dades sobre els vots a l’Eurocambra, no es pot obtenir amb exactitud. En qualsevol cas, per poder tirar endavant reglaments i normatives a Europa, calen grans consensos.
Les institucions comunitàries requereixen grans acords per funcionar. Per això, en el Parlament Europeu, les lleis se solen aprovar amb més vots que la majoria simple necessària. Això sí, el text final es debat en les comissions parlamentàries i els partits polítics que tenen una forta presència a l’Eurocambra poden incidir més en els postulats.
Si mirem les dades de l’informe que el Servei d’Investigació del Parlament Europeu va publicar el mes de març i en què es destaquen les lleis aprovades més rellevants de l’última legislatura, dels deu actes legislatius principals, populars i socialistes van votar en el mateix sentit en fins a nou ocasions. En la majoria dels casos, s’ha comptat amb més d’un 70% del suport del conjunt de l’arc europarlamentari.
La posició de l’Eurocambra sobre una qüestió es fixa segons les majories dels eurodiputats. Encara que el text final és conjunt, és en les comissions parlamentàries on es decideix el redactat i és allà on els partits polítics amb major presència poden influir amb més força sobre els postulats.
“La principal anomalia lingüística a Europa és un país com Espanya on el castellà no es pot estudiar a Catalunya.”
Jordi Cañas (Ciudadanos)
El candidat de Ciudadanos a l’Eurocambra ha defensat que “l’espanyol no es pot estudiar a Catalunya”, però es tracta d’una afirmació enganyosa. Si bé és cert que el català és la llengua predominant a l’escola catalana i n’és la llengua vehicular, Catalunya garanteix l’aprenentatge tant de català com de castellà.
L’article 2 de la Llei 8/2022 estableix que el coneixement del català i del castellà ha d’estar garantit, amb una “presència adequada” a l’ensenyament amb l’objectiu que tot l’alumnat adquireixi el domini oral i escrit d’ambdues llengües oficials en acabar l’educació obligatòria.
Segons un estudi de 2022, elaborat pel Síndic de Greuges, durant l’etapa d’educació primària, el català s’utilitza en un 62,1% de la jornada escolar i, el castellà, en un 33,1%. El 4,8% restant correspon a altres llengües. En el cas de l’etapa de secundària, l’ús del català i del castellà cauen lleugerament fins al 60,6% i el 32,9%, respectivament.