Les verificacions del debat electoral de RTVE

RTVE ha organitzat, aquest dijous 2 de maig, el segon debat electoral de la campanya del 12 de maig. Moderat per Gemma Nierga i Xabier Fortes, ha reunit els caps de llista per Barcelona –a excepció de Carles Puigdemont–: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts+), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) y Alejandro Fernández.

A continuació, trobareu els fact-checks de l’equip de Verificat sobre les intervencions dels candidats i candidates. Podeu consultar la nostra metodologia, aquí.

“Avui els catalans paguen més de 15 impostos propis. A només 30 minuts de Lleida, els nostres compatriotes paguen fins a 10 impostos menys gràcies al fet que Vox ha irromput al govern de l’Aragó.”

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha assegurat que “els catalans paguen més de 15 impostos propis”, però aquesta afirmació és una veritat a mitges. Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis, però té 11 i no 15, com diu el cap de llista de Vox.

La xifra dels 15, tanmateix, es pot obtenir sumant els quatre impostos estatals que poden ser modificats per les comunitats autònomes com, per exemple, l’impost de successions o l’IRPF. A més, Garriga ha afirmat que a l’Aragó –on Vox governa–, tenen deu impostos menys. En realitat, en tenen cinc. Per tant, són sis tributs menys que a Catalunya.

“Els separatistes ens han conduït a la pobresa. Els catalans som els espanyols que més IRPF paguem i que més impostos propis tenim.”

Carlos Carrizosa (Cs)

Per la seva banda, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha declarat que Catalunya és la comunitat autònoma “on es paga més IRPF”, cosa que també ha defensat el presidenciable de Vox. Però és enganyós.

La quantitat de variables que influeixen en el càlcul d’aquest impost fa que establir una comparació general correcta no sigui possible. El que sí que pot afirmar-se és que el tipus mínim de Catalunya, del 10,50%, és el més elevat de totes les comunitats autònomes, però el segon ja s’iguala amb altres CCAA. En canvi, el tipus màxim català no és el més alt (25,50%).

A més, Catalunya tampoc no és la comunitat amb més trams impositius. En té nou, mentre que Navarra i la Comunitat Valenciana en tenen onze. Galícia i Madrid, d’altra banda, en tenen cinc. La divisió de trams també pot suposar diferències a l’hora de comparar quant paga la població mitjana.

“El dèficit fiscal és absolutament demolidor. Els 20.000 milions d’euros de l’esforç fiscal dels catalans que se’n van i no tornen són aproximadament el pressupost de la Comunitat de Madrid.”

Josep Rull (Junts+)

Josep Rull, que ha representat a Puigdemont-Junts per Catalunya al debat, ha denotat que “el dèficit fiscal és absolutament demolidor: 20.000 milions d’euros de l’esforç fiscal dels catalans se’n van i no tornen”. Carlos Carrizosa ha replicat: “no és veritat”.

D’on sorgeix aquesta xifra? T’ho expliquem.

D’acord amb el càlcul de la Generalitat, el 2021 l’Estat va recaptar 22.000 milions d’euros dels impostos catalans que no s’han reinvertit a Catalunya. Aquest dèficit suposava el 9,6% del PIB català, una de les dades més altes de la història, superada únicament el 1993, el 2002 i el 2020.

I com s’hi arriba? La Generalitat utilitza el mètode del “flux monetari”, que computa com a despesa únicament aquella que s’ha fet efectiva en el territori en qüestió i ignora el que s’efectua fora de la comunitat autònoma.

Hi ha altres mètodes per calcular la balança fiscal –la diferència entre l’aportació dels contribuents catalans a les arques públiques espanyoles i el retorn d’inversions de l’Estat a Catalunya.

El mètode “càrrega-benefici”, per exemple, incorpora altres despeses de l’Estat que poden generar algun benefici per a Catalunya, amb independència de si s’han executat en territori català. Per exemple, es podria argumentar que invertir en l’aeroport de Madrid-Barajas comportaria un benefici per a Catalunya, ja que hi ha turistes intercontinentals que hi passen abans d’arribar a Catalunya. Finalment, el mètode de la neutralització reparteix una part del dèficit (o superàvit) de l’Administració General de l’Estat a cada comunitat autònoma, cosa que faria variar el dèficit fiscal.

En tot cas, Josep Rull ha comparat aquests 21.982 milions de dèficit amb el pressupost de la Comunitat de Madrid. Per a aquest 2024, la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso ha aprovat els seus comptes per valor de 27.558 milions d’euros, una xifra que supera en un 25% el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya.

“Hem incrementat el pressupost un 30% durant tres anys.”

Pere Aragonès (ERC)

El president de la Generalitat i candidat d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ha apuntat que el pressupost de Catalunya ha crescut en un 30%. Però és enganyós, ja que ignora la inflació que ha patit la comunitat, així com l’augment de la població.

Si bé és cert que el pressupost de la Generalitat ha crescut un 26% entre 2021 i 2023 –de 32.500 milions d’euros a 41.000 milions d’euros (els de 2024 no es van aprovar)–, aquestes dades són en euros corrents, que no tenen en compte la inflació.

En aquests anys, l’IPC ha pujat un 13%. Tenint en compte l’escalada de preus, l’increment dels pressupostos es queda en el 13%. Si, a més, considerem que la població ha crescut en 250.000 persones, l’augment pressupostari (euros constants per habitant) es queda en l’11%. És a dir, una tercera part del que ha afirmat Aragonès.

“El Govern obre ambaixades, però no posa metges.”

Carlos Carrizosa (Cs)

El cap de llista de Ciutadans ha denunciat que “el govern obre ambaixades, però no posa metges”. És fals. El personal dels centres de salut públics ha augmentat un 29,3% des de l’any 2020. En termes per càpita, aquest increment ha suposat passar dels 3,5 professionals per cada 1.000 habitants, el 2020, als 4,5 el 2023.

“Tenim més Mossos, més sanitaris i més mestres i docents que mai.”

Pere Aragonès (ERC)

El candidat d’ERC a la reelecció ha indicat en el debat de RTVE que Catalunya té avui “més Mossos, més sanitaris i més mestres i docents que mai”. Es tracta d’una veritat a mitges.

Si s’observen les dades disponibles (des de 2015) en termes absoluts, l’afirmació és certa: hi ha 45.966 docents a primària i 43.507 a secundària. Però és rellevant fixar-se en les ràtios. El curs passat, hi havia 11,9 alumnes per docent a primària i 9,9 a secundària. Unes ràtios que eren inferiors abans del 2010: 10,4 a primària i 9,3 a secundària. És a dir, cada professor tenia menys estudiants a càrrec seu.

Les afirmacions relatives als efectius del cos de Mossos d’Esquadra i a personal sanitari, són certes, tant en termes absoluts com per càpita.

“Catalunya lidera avui les pitjors dades en matèria d’inseguretat. […] Catalunya continua sent la regió amb més inseguretat de tota Espanya.”

Ignacio Garriga (Vox)

En matèria de seguretat, Garriga ha declarat que “Catalunya és la regió amb més inseguretat de tota Espanya”. Es tracta d’una veritat a mitges, ja que la taxa de criminalitat de Catalunya és inferior a la de les Illes Balears.

D’altra banda, cal apuntar que Catalunya és la segona regió de l’Estat amb més fets delictius coneguts per cada 1.000 habitants, segons dades del Ministeri de l’Interior. A més, ocupa la quarta posició en augment de delinqüència respecte a l’any anterior.

“Els sembla normal que Catalunya hagi incrementat, respecte a 2022, un 30% d’assassinats?”

Ignacio Garriga (Vox)

Encara sobre seguretat, el número 1 de Vox per Barcelona ha lamentat que a Catalunya els assassinats han “augmentat un 30% respecte a 2022”. Aquesta xifra és enganyosa. Tot i que ha crescut, ho ha fet en un 12% i no en un 30%, tal com ha pronunciat el candidat de Vox.

A Catalunya, el 2023 va haver-hi vuit assassinats i homicidis més que el 2022, tal com mostra el Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior.

“Entre 2022 i 2023, el 78% dels detinguts a Catalunya eren estrangers.”

Ignacio Garriga (Vox)

Garriga també ha afirmat que el 78% dels detinguts a Catalunya eren estrangers. Tanmateix, aquesta dada és enganyosa perquè es correspon als detinguts estrangers a Barcelona. En el cas de Catalunya, el 2022 les persones estrangeres representaven el 49% de les detencions a Catalunya, segons dades del Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior.

No obstant això, el total d’estrangers detinguts que són posteriorment condemnats és un 39,1%. D’altra banda, els espanyols detinguts, es condemna a un 60% del total, una xifra més elevada que en el cas de les persones amb nacionalitat estrangera.

Durant les últimes dècades, hi ha hagut un augment exponencial de la immigració tant a Catalunya com a Espanya. Tot i això, el creixement de la població estrangera no ha anat acompanyat d’una tendència de creixement similar a la taxa de criminalitat. Això reflecteix que no hi ha una relació causal entre immigració i criminalitat, tal com exposen també alguns estudis, ja que la delinqüència és multicausal. De fet, la probabilitat que una persona migrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és més gran que la d’una persona nativa en les mateixes condicions.

“Els socis de Madrid fa poc van firmar un gran pacte: el gran pacte per a la regularització massiva de més de mig milió de persones en situació irregular i que incrementarà l’efecte crida.”

Ignacio Garriga (Vox)

El cap de llista de Vox també ha anunciat durant el debat de RTVE que “els socis de Madrid fa poc van firmar un gran pacte: el gran pacte per a la regularització massiva de més de mig milió de persones en situació irregular”. És una informació falsa.

El que va succeir al Congrés dels Diputats el passat 9 d’abril és que es va admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és a dir, una proposta normativa impulsada per la ciutadania. El primer pas és, doncs, que s’aprovi l’inici de la seva tramitació, que és el que van votar tots els grups del ple, a excepció de Vox.

Aquesta votació no implica cap pacte ni tampoc la regularització automàtica de la situació d’aquest mig milió de persones. Des d’aquest moment, en el Congrés comença el tràmit parlamentari de la normativa, on els grups poden fer canvis en la proposta a partir d’esmenes. Un cop que la cambra hagi passat pels diversos tràmits, tornarà a la cambra baixa perquè es voti la versió final i després haurà de ser aprovada definitivament pel Senat.

“Vostès han preferit promoure unes polítiques amb què les ajudes socials van sempre per als que acaben d’arribar i se les neguen als catalans corrents.”

Ignacio Garriga (Vox)

Garriga també ha recriminat que “les ajudes socials han anat sempre per als que acaben d’arribar i se les neguen als catalans corrents”. És fals.

Les principals ajudes de la Generalitat no s’atorguen en funció de la nacionalitat, sinó de criteris econòmics. Per començar, les persones migrants en situació administrativa irregular, a les quals Garriga podria estar fent referència, només poden accedir a les prestacions socials més bàsiques: sanitat i educació. No poden, però, accedir a prestacions econòmiques com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

A més, només el 21,3% dels titulars de la RGC i el 16% de l’habitatge públic són persones estrangeres. Per comparar:

Aquestes ajudes s’adjudiquen en funció dels ingressos, com ja vam explicar en aquesta verificació. Hi ha una clara vinculació entre origen i pobresa: el 47% de la població estrangera a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social, mentre que per a les persones amb nacionalitat espanyola, la taxa és del 19%. Així ho indica l’índex Arope, recollit per Idescat el 2023.

“En el tema de les renovables, estem a la cua de la resta de comunitats autònomes perquè no han sabut implantar infraestructures.”

Carlos Carrizosa (Cs)

Durant el debat, el candidat de Ciutadans ha afirmat que Catalunya “en el tema de les renovables, estem a la cua de la resta de comunitats autònomes perquè no han sabut implantar infraestructures”. Hi ha diverses variables a tenir en compte a l’hora de parlar d’aquesta qüestió. Te les expliquem.

D’una banda, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma que menys renovables ha instal·lat en els últims cinc anys. A més, només el 15% de l’energia generada en el territori prové de fonts renovables, quedant a la cua només per davant de les Illes Balears.

De l’altra, en canvi, és la setena comunitat que més energia verda va produir durant 2022 i és la setena també en potència instal·lada.

“A Barcelona va haver-hi un tripartit entre el PSC, el PP i els Comuns.”

Josep Rull (Junts+)

El candidat de Junts+, Josep Rull, ha manifestat que a Barcelona “hi va haver un tripartit entre el PSC, el PP i els Comuns”, però és fals. En el consistori de la capital catalana no hi ha un tripartit, només governa el Partit Socialista amb Jaume Collboni com a alcalde. Els socialistes i els comuns van votar a favor de la investidura, però no van formar part del govern municipal. De fet, ni tan sols van aprovar els pressupostos.