Les verificacions del debat electoral de 3Cat

TV3 i Catalunya Ràdio (ara, 3Cat) han organitzat aquest dimarts 4 de juny el debat electoral de la campanya europea del 9 de maig. Moderat per Xavi Coral, ha reunit els candidats Aleix Sarri (Junts), Javi López (PSC), Diana Riba (ERC), Jordi Cañas (Ciudadanos), Irene Montero (Podemos), Jaume Asens (Comuns Sumar), Eva Poptcheva (PP) i Juan Carlos Girauta (Vox).

Aquests són els fact-checks de l’equip de Verificat, la metodologia del qual es pot consultar aquí.

“És hipòcrita que el PSOE i el PP, el bipartisime espanyol, es barallin tant si després estan d’acord amb més del 70% de les coses que voten a Europa.”

Irene Montero (Podemos)

La cap de llista de Podemos a les eleccions europees, Irene Montero, ha mencionat durant el debat que PSOE i PP han compartit el sentit del vot en més de la meitat de les votacions al Parlament Europeu. Aquest argument també l’ha utilitzat el número 3 de Vox, Juan Carlos Girauta, que ha dit que “el 90% de les decisions s’han pres per part de socialistes i populars” a l’Eurocambra. La candidata del Partit Popular (PP), Eva Poptcheva, al seu torn, s’ha referit als “moltíssims” consensos entre PSOE i Vox a la cambra baixa europea.

Entre 2019 i 2024, l’Europarlament ha votat milers de textos legislatius i no legislatius. La manera com es presenten aquestes dades no permet tenir amb exactitud el percentatge de coincidències entre populars i socialistes. Ara bé, el funcionament del procés legislatiu europeu fa que siguin necessaris grans consensos. Així ho ha explicat Javi López, candidat del PSC: “A Europa es governa institucionalment fruit de consensos i hi ha un equilibri amb diferents famílies polítiques”.

Les institucions comunitàries requereixen grans consensos per funcionar. Per això, al Parlament Europeu les lleis s’acostumen a aprovar amb més vots que la majoria simple necessària. Això sí, el text final es debat en les comissions parlamentàries i els partits polítics que tenen una forta presència a la cambra poden incidir més en els postulats.

---

“Israel és investigat per genocidi.”

Jaume Asens (Comuns Sumar)

“Em fa vergonya sentir una vegada i una altra que Israel està cometent genocidi.”

Juan Carlos Girauta (Vox)

El conflicte armat que actualment es viu a Palestina ha estat motiu de discussió entre representants de diferents partits durant el debat. El candidat de Comuns Sumar, Jaume Asens, i la candidata de Podemos s’han referit als atacs d’Israel sobre Palestina com a genocidi. També ho ha fet el candidat del PSC, que ha afirmat: “sí, és un genocidi, com ho va expressar la ministra de Defensa”, en referència a les recents declaracions de Margarita Robles.

No obstant això, Girauta ha negat que s’estigui produint un genocidi i s’ha referit als mateixos atacs com a mètode de defensa de l’estat israelià davant l’organització terrorista de Hamàs.

Tot i que les Nacions Unides no han condemnat els atacs israelians com a genocidi, el Tribunal de Justícia Internacional va dictaminar el gener de 2024 que era “plausible” que Israel estigués cometent “actes de genocidi” i va ordenar prendre “totes les mesures possibles” per “prevenir-ho”. Aquesta decisió va arribar després que Sud-àfrica denunciés Israel per violar la convenció contra el genocidi per l’ofensiva contra la ciutat gaziana de Rafah. El passat 24 de maig, el Tribunal de Justícia Internacional va ordenar Israel que aturés l’ofensiva militar a Rafah, al sud de la Franja de Gaza. L’ofensiva, que va començar el 7 d’octubre i ha deixat, per ara, més de 36.000 morts de la banda palestina i 1.200 de la banda israeliana (dades poc confiables, segons la mateixa ONU), ha estat catalogada de “genocidi” per diferents formacions polítiques espanyoles.

Tanmateix, en termes jurídics, històricament, des de l’inici del període en què es produeixen els fets constitutius de genocidi i el moment en què se sentencien com a tal, han passat dècades.

---

“L’excepció ibèrica […] ha permès que Espanya tingui una de les inflacions més baixes de tota Europa.”

Javi López (PSC)

El candidat socialista ha assegurat durant el debat que l’excepció ibèrica “ha permès que Espanya tingui una de les inflacions més baixes de tota Europa”. És una veritat a mitges. D’una banda, la mesura coneguda com a “excepció ibèrica” consistia, especialment, en un topall al preu del gas que s’emprava per produir energia. Aquesta limitació, impulsada pels governs d’Espanya i Portugal, va suposar, indirectament, fixar també un màxim a l’electricitat produïda al mercat majorista. Ara bé, tal com recull l’Informe anual 2022 del Banc d’Espanya, va ser el conjunt de mesures –i no només aquesta– el que va contribuir a la contenció de la inflació. Concretament, el document cita la reducció dels tipus de l’IVA de l’electricitat i del gas, així com els descomptes aplicats als preus dels carburants.

D’altra banda, és cert que, el maig de 2023, Espanya es va situar –segons les dades de l’Eurostat– en una inflació del 2,9%, la tercera més baixa, només per sobre de Bèlgica i Luxemburg. Ara bé, actualment a Espanya la inflació se situa en el 3,8%, 1,2 punts més que la mitjana de la zona euro i només per sota de Bèlgica, Croàcia i Portugal.

---

“Ara volem que Europa faci per als catalans polítiques d’habitatge, que protegeixi l’estat del benestar i que continuï amb les polítiques de gènere o l’agenda feminista.”

Javi López (PSC)

El socialista ha llançat una bateria de propostes per a la nova legislatura, com ara, “polítiques d’habitatge”. Ara bé, la Unió Europea pot legislar en certs àmbits, entre els quals, per ara no hi ha habitatge. Quines normatives i quines no poden impulsar-se des de la UE?

Les competències sobre les quals pot legislar la UE són determinades pels Tractats que han estat ratificats pels estats membre i que es traslladen en forma de legislacions vinculants a través de Directives o Reglaments. D’acord amb el que s’hi recull, la UE té competències úniques en àmbits com la política monetària o la unió duanera.

En altres aspectes, com ara l’agricultura, l’energia, l’ajuda humanitària, l’ocupació o el medi ambient, tant la Unió Europea com els països membre poden promulgar lleis, però només si no hi ha legislació comunitària prèvia o si s’ha decidit que no es farà. És la figura que més coneixem, a través de normatives com la Política Agrària Comú (PAC) o la Directiva sobre la regulació dels plàstics d’un sol ús. En última instància, hi ha espais en què els 27 només poden coordinar, complementar o donar suport a l’actuació dels Estats membre. Serien assumptes relacionats amb el turisme, la salut pública o l’educació. En aquest cas, cada país ha d’incorporar de forma obligatòria aquesta normativa al règim legislatiu estatal.

Respecte a l’habitatge, fins ara, els Estats membre han assumit que no tenen competència en la matèria, tal com recull un informe sobre la política d’habitatge de la Unió. La raó a què s’apel·la és que la UE no pot finançar projectes d’habitatge, però que “a mesura que aquestes polítiques es van integrant en altres estratègies, com ara la regeneració urbana, es fan més compatibles amb els objectius dels programes de la UE”.