Les variants del SARS-CoV-2 no han aparegut en llocs on s’ha restringit més el moviment de persones
La variant d’un pais concret no porta el nom del lloc on ha sorgit (o no necessàriament), sinó d’on ha estat decectada
El portal Agència Llatinoamericana d'Informació (ALAINET) ha publicat un article criticant, entre altres coses, la campanya mundial de vacunació i l'efectivitat de les quarantenes per a evitar disseminar els virus, valent-se d'arguments d'uns certs experts que la qüestionen, com és el cas de Jemma Habiten, la cap de comunicacions del grup Hart —associació de metges, economistes, acadèmics i científics britànics—, qui assegura que “les variants semblen provenir de llocs on es van realitzar quarantenes generals, com Anglaterra”. És FALS: L'origen d'una variant no sol conèixer-se al 100%. La variant d'un pais concret no porta el seu nom perquè hagi nascut o sorgit allà (o no necessàriament), sinó perquè ha estat detectada allà. A més, algunes de les variants que més han preocupat a la comunitat científica s'han detectat a països amb poques restriccions de moviment com Brasil o l'Índia.
Les variants —que es vénen presentant com més transmissibles i virulentes— semblen provenir de llocs on es van realitzar quarantenes generals, com Anglaterra, “i no de Suècia o l'Índia"
En un punt del text, l'autor extreu unes declaracions d'una persona que identifica com Jemma Habiten, la qual és cap de comunicacions del grup Hart —una associació de metges, economistes, acadèmics i científics britànics— (una dada que ha confirmat a Verificat ella mateixa, qui també ha reconegut l'autoria del text al qual l'autor fa referència). L'autora qüestiona l'efectivitat de les quarantenes com a manera d'evitar la generació de variants, i es pregunta en to irònic si és una “coincidència” que en els llocs amb “mesures molt estrictes durant la pandèmia”, com a Kent , dominés tal variant “després d'un període de bloquejos regionals i nacionals al Regne Unit”.
És una afirmació falsa, ja que vincula l'aparició de variants amb un context geogràfic, quan la detecció de variants depèn, sobretot, de la capacitat d'aquest país per a seqüenciar el genoma del coronavirus: “De fet, tant el Brasil (on es va identificar la variant P.1) o l'Índia (on es va identificar la B1617.2) són llocs on hi ha hagut transmissió viral molt elevada i poques mesures restrictives”, recorda a Verificat Adelaide Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.
En altres paraules: la variant d'un país concret no porta tal nom perquè hagi nascut o sorgit aquí (o no necessàriament), sinó perquè ha estat detectada aquí. Per a evitar que hi hagi aquest tipus de confusions, l'OMS ha proposat canviar el nom a les variants, i assignar-los com una lletra de l'alfabet grec.
La grip espanyola com a exemple
Un exemple de com els noms basats en la geografia poden generar un estigma és la mal anomenada grip espanyola, que es coneix així perquè va ser a Espanya on es va detectar per primera vegada, encara que no va ser on va sorgir. De fet, encara no se sap en quin lloc va aparèixer.