Les vacunes no contenen nanoides ni la seva nanotecnologia causa “micro disfuncions” en l’organisme

Ens heu fet arribar una sèrie d'enllaços en els quals una persona que s'autoidentifica com David Topí i que diu ser un “polifacètic escriptor” afirma que “les vacunes contenen nanoides”, la qual cosa defineix com “unes partícules ínfimes, microscòpiques” que es barregen amb una “solució salina isotròpica” que fa que “els components «normals» de la vacuna puguin ser imbuïts en una xeringa per després ser injectats en el cos". És ENGANYÓS. Les vacunes contenen compostos fets de sal que ajuden a dissoldre el principi actiu i facilitar la seva preparació, conservació o administració, però no són nanoides, un concepte inexistent en els manuals de medicina. En tot cas, es diuen excipients.

"Les vacunes contenen nanoides. Són unes partícules ínfimes, microscòpiques, que es barregen amb la solució aquosa, normalment una solució salina isotròpica, que permet que els components «normals» de la vacuna puguin ser imbuïts en una xeringa per a després ser injectats en el cos"

Si un consulta el diccionari mèdic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya (RANM), es trobarà que el terme nanoide no existeix, ni com a paraula, ni com a part de cap definició mèdica. Tampoc a la Reial Acadèmia Espanyola. En altres institucions, com la Clínica Universitat de Navarra, entenen que un nanoide és un “individu de talla petita, però que no arriba a ser un veritable nan”. En qualsevol cas, no existeix una definició oficial del terme que s'assembli a la que dóna l'autor, ni s'esmenta enlloc que aquests nanoides estiguin fets de “una solució salina isotròpica”. En altres paraules, el terme i la definició que dóna Topí no existeixen en els manuals de medicina oficials.

En no ser una paraula amb definició oficial, no es pot verificar si existeixen tals components dins les vacunes. Tampoc és possible comprovar que s'administri amb elles una “solució salina isotròpica”, en part perquè el terme isotròpic/a tampoc existeix en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE), ni en el de la RANM. El més aproximat al terme és isòtrop/a, que fa referència a “una substància o un cos que posseeix les mateixes propietats en totes les direccions”, segons la RAE.

El que sí que tenen les vacunes són excipients, emprats per “dissoldre el principi actiu, que en el cas de la vacuna seria l'antigen i eventualment l'adjuvant i facilitar la seva preparació, conservació o administració”, indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, qui recorda que els excipients “en general, són inerts”, és a dir, no tenen efecte farmacològic.

Els efectes secundaris no duren anys

En un altre punt del document, Topí assegura que “tots els éssers humans, des de la primera vacuna que ens posen de petits, tenim milions de components d'aquesta nanotecnologia (nanoides) corrent pel nostre torrent sanguini”, i que aquestes causen “micro disfuncions en l'organisme”. És FALS. Les vacunes que contenen nanotecnologia, com les d'ARN missatger, són segures, i no hi ha cap cas documentat d'efecte advers associat a la vacuna que hagi aparegut més enllà d'un parell de mesos, encara menys anys, d'haver-la rebut.

"Tothom, tots els éssers humans, des de la primera vacuna que ens posen de petits, tenim milions de components d'aquesta nanotecnologia (nanoides) corrent pel nostre torrent sanguini i causant micro disfuncions en l'organisme".

La nanotecnologia es defineix com la ciència de manipular la matèria a escala atòmica, mentre que el terme ‘nano’ es refereix a la grandària —qualsevol partícula entre 1 i 100 nanòmetres de diàmetre— independentment de la seva composició.

En el cas de les vacunes, poden ser nanopartícules de lípids, proteïnes o altres molècules: “Les d'ARN missatger, per exemple, usen nanopartícules a base de lípids (greixos) per evitar la degradació de l'ARNm a l'espai extracelul·lar i facilitar la seva entrada dins la cèl·lula. La candidata a vacuna de Novavax, per la seva banda, conté nanopartícules fetes a partir de múltiples proteïnes Spike recombinants unides entre elles”, apunta Sarukhan.

Totes aquestes nanopartícules tenen com a avantatge que arriben i penetren més fàcilment dins les cèl·lules: “No hi ha cap evidència que causin ‘micro disfuncions’ en l'organisme, i encara menys després d'anys d'haver estat injectades”, descarta Sarukhan. “L'experiència amb totes les vacunes que s'han desenvolupat fins ara permet concloure que els efectes adversos, si és que n'hi ha, es presenten sempre dins els dos primers mesos després de la vacunació”.

Els Centres de Control i Prevenció ja asseguren en la seva pàgina web que “els efectes seriosos que puguin causar algun tipus de vacuna, inclosa la de la covid-19, són extremadament improbables”, i que “el monitoratge històric de les vacunes ha mostrat que tals efectes secundaris es produeixen dins les sis setmanes de rebre una dosi”.