Les vacunes de la covid-19 no són catalitzadores de la replicació viral
Verifiquem un article publicat per un professor emèrit d’Estudis Hispànics al portal de notícies Vilaweb
Què s’ha dit?
Un article publicat en un portal web assegura que les vacunes podrien ser catalitzadors de la replicació viral, que no frenen la transmissió del virus a diferència d’allò que van assegurar els polítics a l’inici de les campanyes de vacunació, que les proves PCR són màquines de falsos positius i els CDC les han deixat d’utilitzar, que les persones que no s’han vacunat resisteixen millor les noves variants i que el tractament amb ivermectina ha donat bons resultats al Japó.
Què en sabem?
No hi ha cap prova que les vacunes de la covid-19 contribueixin a replicar el virus dins el cos, i no hem trobat cap missatge recurrent dels polítics espanyols i catalans on ocultessin que les vacunes no tenien la capacitat d’aturar la transmissió. Per altra banda, ni els CDC han deixat d’emprar les proves PCR com a eina diagnòstica, ni aquestes són màquines de falsos positius. El text en què es basa l’autor per afirmar que les persones no vacunades resisteixen millor les noves variants no diu això i tampoc és cert que el Japó hagi administrat massivament ivermectina. Cap país del món ha aprovat el seu ús fora dels assajos clínics.
El portal de notícies català Vilaweb va publicar un article signat per Thomas Harrington, un professor emèrit d'Estudis Hispànics del Trinity College (Hartford, els EUA) que afirma que “les vacunes [de la covid-19] podrien ser catalitzadors de la replicació viral” o que la ivermectina ha impactat positivament en les xifres d'hospitalitzacions i casos de covid-19 en països com el Japó. Analitzem els arguments de l'article, basat en asseveracions enganyoses, falses o sense base científica. De fet, el text sembla una traducció automàtica de l'anglès ja que inclou termes com a “proves clíniques” que en realitat són “assajos clínics”.
“Que hi ha un cos emergent d’estudis –de països com ara Escòcia i Israel– que suggereixin que els vaccins no sols no bloquen la transmissió del virus sinó que podrien ser catalitzadors de la replicació viral.”
L'autor acompanya el text amb un enllaç a un blog que, al seu torn, remet a l'informe estadístic d'hivern del sistema de salut pública escocès. Aquest report, que inclou dades de contagis, hospitalitzacions i morts en funció de l'estat vacunal mostra, efectivament, que les taxes d'infecció, hospitalització i mort en persones que han rebut dues dosis són superiors a les de les persones que no s'han vacunat.
No obstant això, el propi informe alerta en repetides ocasions que "hi ha una sèrie de diferències entre els grups a més de la vacuna com a tal i aquests biaixos impliquen que no pots usar les ràtios per a determinar com de bé funcionen les vacunes" i recomana llegir un post del blog de l'Agència de Seguretat de Salut del Regne Unit (UKHSA, per les seves sigles en anglès) per a interpretar les dades adequadament. A diferència dels informes del Ministeri de Sanitat espanyol, per exemple, les dades no estan separats en franges d'edat, malgrat que "les hospitalitzacions i morts estan fortament liderades pels grans".
El mateix informe afegeix, en el cas de les morts, que “la majoria d'aquests individus (93,6%) tenien algunes comorbilitats que van contribuir a les seves morts i que l'edat mitjana era de 78,1 anys”. És a dir, el document que aporta el text no serveix per a sustentar l’argument de l’autor.
Verificat no ha estat capaç de trobar estudis que concloguin que les vacunes tenen la capacitat d'accelerar la replicació dels virus, quelcom que també ha confirmat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona: “No hi ha cap evidència que les vacunes catalitzin la replicació viral. No té cap sentit”.
La transmissió del virus
Tot i que és cert que les vacunes no sempre bloquegen la transmissió, com bé recorda Sarukhan, sí que la redueixen. En primer lloc, “disminuint la probabilitat que una persona vacunada s'infecti”. La immunòloga adjunta un pre-print en el qual es mostra que els primers estudis apunten al fet que “fins i tot amb ómicron, que escapa parcialment als anticossos neutralitzadors, una persona vacunada i amb reforç té la meitat de probabilitats d'infectar-se que una persona no vacunada”.
En segon lloc, “si una persona vacunada s'infecta, sembla eliminar el virus més ràpidament que una no vacunada tot i que la càrrega viral sigui similar i, per tant, la probabilitat que contagiï als seus contactes és menor”, conclou la immunòloga, qui remet a un estudi danès recent que ha demostrat que les persones no vacunades tenen un 40% més de probabilitat d'infectar a un altre membre de la família que les vacunades, fins i tot amb ómicron.
"Les proves clíniques no aporten cap, repeteixo, cap evidencia sòlida que els vaccins evitin la infecció o frenar la transmissió del virus. Però això no va impedir que les autoritats diguessin cínicament cada dos per tres que tenien precisament aquesta capacitat essencial"
És cert que, tal com diu l'autor, les vacunes no eviten la infecció, però comença a haver-hi estudis que apunten al fet que les vacunes sí que redueixen la transmissió del virus (aquí, aquí i aquí). No és veritat que les autoritats “diguessin cínicament cada dues per tres que tenien precisament aquesta capacitat especial” d'evitar la infecció o la transmissió. Per tant, els arguments que dona Harrington són FALSOS: sí que existeixen estudis que han determinat que les vacunes podien frenar la transmissió del virus, almenys fins a la irrupció de ómicron; i d'altra banda, les autoritats mai han promogut aquesta idea, sinó que tenien la capacitat de reduir hospitalitzacions i, sobretot, morts.
Ja en aquest article publicat al maig (a penes mig any des que comencés la campanya de vacunació a Espanya) parlàvem que hi havia estudis en la vida real que assenyalaven que en major o menor mesura, les vacunes també eviten la infecció sense símptomes, la qual cosa en paraules de José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV) significava que les vacunes podien “impedir la replicació del virus (menor infecciositat) i, per tant, la seva disseminació als contactes del vacunat (menor contagiositat)”.
Ara la situació ha canviat a causa de la variant òmicron —és molt més transmissible que la delta—, però els informes passats presentats pel Ministeri de Sanitat han mostrat des de novembre del 2021, data en la qual van començar a diferenciar entre vacunats i no vacunats (sobre el que vam parlar aquí), que la vacunació contribuïa a reduir la probabilitat de contagi, hospitalització i mort, i mostraven una eficàcia similar a les que “es van donar en el seu moment” en els assajos clínics, segons assegurava a Verificat Jorge Carrillo, vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI).
El que deien els dirigents polítics
Tampoc és cert que les autoritats, almenys a Espanya i Catalunya, ocultessin que les vacunes no tenien la capacitat de frenar la transmissió. Entre el 27 de desembre del 2020 i el 27 de gener del 2021, durant el primer mes de la campanya de vacunació, els principals organismes catalans i espanyols es van mostrar precisament cauts sobre aquest assumpte i no hem trobat cap missatge recurrent en el qual s'expressés, tal com afirma l'autor del text, que les vacunes evitarien la infecció.
En general, els principals missatges emesos van tenir més a veure amb insistir en la prevenció de la malaltia, que el principal objectiu de la vacunació és prevenir la covid-19 i disminuir la seva gravetat i mortalitat, que la finalitat de la vacunació era generar anticossos a la persona a la qual se li administra per a crear immunitat, que conferien immunitat protectora i reduïen la replicació viral, i que, amb tot, la mascareta, la distància social, la ventilació i la poca interacció social ens anava a acompanyar tot l'any.
“La vacuna contra la #COVID19 és el punt final d'un llarg procés científic. L'objectiu és generar anticossos a la persona a la qual se li administra i crear immunitat de grup per a minimitzar l'impacte del virus”, “Els estudis clínics de les vacunes #COVID19 aprovats han avaluat fins ara la protecció contra la malaltia, no la infecció”, “Les dades suggereixen la tendència que les vacunes ja comencen a tenir un efecte protector en les persones majors que viuen en residències”.
"Les proves PCR [són] […] màquines de falsos positius, sobretot quan operen més enllà de 28-30 Ct (cicles d’amplificació). Malgrat això, el govern dels EUA, així com la gran majoria dels governs d’Europa, recomanava d’emprar les proves a 40-45 cicles d’amplificació"
Harrington dona aquí continuïtat a una de les desinformacions que més han circulat durant la pandèmia: que, suposadament, les PCR no són eines útils per a diagnosticar la covid-19, cosa que ja hem verificat en diverses ocasions (aquí i aquí). De fet, el Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) considera aquestes proves “una eina vital per a determinar l'abast de la pandèmia”.
La PCR és una tècnica que consisteix a fotocopiar el material genètic (ADN) extret d'un pacient fins a tenir milions o milers de milions de còpies on poder identificar una seqüència en concret, en aquest cas, de l'ARN del SARS-CoV-2. Per a aconseguir la detecció, els laboratoris sotmeten la mostra a diversos cicles d'amplificació (Ct, pel seu nom en anglès), fins que la màquina és capaç de detectar el material genètic en concret.
“A cada cicle, la màquina mesura: cicle 1, hi ha senyal? És a dir, s'ha produït l'amplificació del meu fragment? No. Doncs vaig al cicle 2. Es produeix el senyal? No. Doncs vaig al cicle 3. I així fins que es produeix el senyal”, explica a Verificat Belén Barreiro, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Bioempresas (AseBio) i directora general de Ingenasa. Com més aviat surt el positiu, major és la càrrega viral: una mostra que positiviza després de 12 rondes tenia una quantitat de material genètic viral més de 10 milions de vegades superior a una que positiviza després de 35 cicles.
Una prova PCR “està estandarditzada per a sotmetre-la a quaranta cicles”, explica l'experta, és a dir, està programada per a realitzar 40 amplificacions, tal com esmenta Harrington en el seu text. Ara bé, a partir d'un cert cicle, entre el 35 i el 40 en funció de la màquina i del fabricant, “tot el que apareix pot ser o a causa de contaminacions, o que aquestes amplificacions es produeixen de manera inespecífica”, per la qual cosa els resultats “no es consideren positius”. En altres paraules, el tall que estableix quins resultats són vàlids i quins no, no l'estableixen els governs, sinó els fabricants, i es troba per sota dels 40 cicles.
De fet, l'Estratègia de Vigilància i Control d'Indicadors del Ministeri de Sanitat explica que l'evidència científica disponible “assumeix que un llindar de cicles alt [una Ct entre 30 i 35 cicles] equivaldria a una càrrega viral sense capacitat infectiva”, tot i que precisa que “aquest criteri ha de ser validat pel laboratori responsable en cada cas” donades l'heterogeneïtat de la mostra i els diferents equips de realització de PCR disponibles. Dos equips diferents poden llançar resultats que variïn fins a 8 cicles per a la mateixa mostra, segons el Govern del Canadà.
"El santíssim CDC ha suprimit la PCR, suggerint que no distingeix gaire bé entre la covid i la grip"
És FALS. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units no han suprimit les PCR, i molt menys han suggerit que el motiu sigui que no distingeixen bé entre infeccions per covid-19 i grip.
El que ha ocorregut, i així ho indiquen ells mateixos en un comunicat (que, per cert, és de juliol del 2021) és que els CDC han retirat l'ús de la prova dissenyada per ells mateixos i autoritzada per al seu ús d'emergència, el CDC 2019 Novell Coronavirus (2019-nCoV) Real-Time RT-PCR Diagnostic Panel, ja que “l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) dels EUA ha autoritzat centenars d'altres proves de diagnòstic de SARS-CoV-2, moltes de les quals ara tenen un major rendiment o poden detectar més d'una malaltia alhora”.
És a dir, que no és que hagin retirat totes les proves, sinó només aquella desenvolupada pels CDC a causa de l'àmplia oferta disponible en el mercat d'altres test que funcionen igual o millor: “En el moment en què els CDC van implementar el panell de diagnòstic de RT-PCR en temps real 2019-nCoV, no hi havia altres mètodes autoritzats per la FDA disponibles als Estats Units”, afegeix l'organisme.
Això no té a veure precisament amb què els test no sàpiguen distingir bé entre covid-19 i grip. De fet, en l'anunci oficial de la CDC no s'esmenta en cap punt l'assumpte de la grip com a problema, sinó més aviat com a proposta: “Els CDC encoratgen als laboratoris a considerar l'adopció d'un mètode multiplexat que pugui facilitar la detecció i diferenciació del SARS-CoV-2 i els virus de la influença”, ja que “poden facilitar les proves contínues tant per a la influença com per al SARS-CoV-2, i poden estalviar temps i recursos a mesura que ens acostem a la temporada d'influença”.
Sobre els test PCR que tenen la capacitat de detectar en una mateixa anàlisi si la infecció que cursa una persona és covid-19 o grip ja en vàrem parlar aquí.
“Les PCR poden donar falsos positius fins a dotze setmanes després d’una infecció”
Efectivament, el que assenyala Harrington que diu Rochelle Walensky, directora dels CDC, per al programa nord-americà Good Morning America és que, sí, “el test PCR pot donar falsos positius fins a 12 setmanes” des de la infecció, però és una frase treta de context dins d'una conversa que gira entorn de la decisió de l'organisme de reduir a cinc dies el període d'aïllament per a casos positius per covid-19. En aquest sentit, el periodista li preguntava per què no era obligatòria una prova PCR després d'aquests cinc dies, al que ella contestava que “en la majoria dels casos, les infeccions es produeixen dins dels primers cinc dies” des que un s'ha infectat i que, per tant, si confiessin en els resultats de les PCR “podríem tenir molta gent aïllada” durant molt de temps.
És a dir, que sí, les PCR donen positius durant un temps prolongat, però la capacitat infectiva del virus només dura els cinc primers dies en la immensa majoria dels casos. Això succeix perquè la PCR —sigles de polymerase chain reaction— és “una tècnica molt sensible” que és capaç de detectar-ho [al detritus]”, assenyala Belén Barreiro, però insisteix que “no indica que hi hagi virus, sinó “trossos d'aquest que no estan actius, això és, que no funcionen”.
“Les PCR el que detecten és la presència d'ARN del virus, no del virus específicament”, explica l'experta. “En moltes ocasions, malgrat haver superat la infecció, et trobes que les cèl·lules del teu cos encara mantenen restes d'aquest RNA viral, que no està actiu, però és allà, com a detritus en les cèl·lules que les PCR detecten”, resumeix.
En qualsevol cas, Barreiro considera que dotze setmanes “és massa” temps, perquè en aquest període “pràcticament totes les cèl·lules de l'epiteli s'han renovat”.
"Els no vaccinats tenen resultats considerablement més bons que no pas els vaccinats davant les noves variants del virus"
El debat entorn de quina mena d'immunitat és millor, si l'adquirida per la vacuna o la natural, porta sobre la taula des del mateix inici de la campanya. Els experts solen coincidir per norma general que, tot i que la immunitat natural pot ser segura i duradora, per a adquirir-la és necessària la infecció, la qual cosa suposa un risc per a la salut de les persones: “El problema és que el risc associat a la infecció en persones no vacunades (emmalaltir greument o desenvolupar covid prolongada) és considerable”, indica Adelaida Sarukhan.
“Per això, la millor prevenció continua sent la vacunació (quelcom que també indica el document facilitat per Harrington). I en gent que ja ha passat la infecció, una dosi de vacuna enforteix significativament la protecció, sobretot enfront d’òmicron”, conclou la immunòloga.
De fet, ni tan sols l'estudi que adjunta l'autor sosté que els “no vacunats tenen resultats considerablement millors que els vacunats enfront de les noves variants de virus”, sinó que el que mostra, tal com puntualitza Sarukhan, és que “la major incidència de casos i hospitalitzacions és en gent no vacunada i sense infecció prèvia, mentre que la menor incidència és en gent vacunada amb infecció prèvia, independentment de la variant”.
Ho diu en el mateix document: “Abans que la variant delta es convertís en la predominant al juny, les taxes de casos eren més altes entre les persones que van sobreviure a una infecció prèvia que entre les persones que només havien estat vacunades. A principis d'octubre, les persones que van sobreviure a una infecció anterior (vacunades o no) tenien taxes de casos més baixes que les persones que només es van vacunar”. Per tant, les conclusions de Harrington respecte al document que adjunta i les de l'article en si no coincideixen.
“Que Israel, així com uns quants dels països més vaccinats del món, ha tingut una proliferació de casos i de morts per covid extraordinària durant el gener, mentre països com ara el Japó, Sud-àfrica i l’Índia, on la pressió per a vaccinar-se és bastant baixa, i on, per exemple, en el cas del Japó, s’ha distribuït Ivermectina àmpliament entre la població, les xifres són molt superiors”
El paper de la ivermectina per a tractar infeccions de covid-19 s'ha discutit llargament durant tota la pandèmia, però els assajos clínics no han estat capaços de demostrar que sigui realment efectiva per a evitar infeccions, casos greus o morts, cosa que sí que ocorre amb les vacunes aprovades fins avui.
Amb tot, els rumors sobre una suposada capacitat per a evitar contagis i defuncions han continuat circulant per Internet, amb missatges en els quals es posa com a cas d'èxit a països com el Japó o Sud-àfrica, tal com fa Harrington en l'article. No obstant això, com ja indiquem en aquest article, encara que l'Associació Mèdica del Japó va recomanar en el seu moment el seu ús, la postura del Ministeri de Salut del Japó és diametralment oposada: tal com indica l'agència France Presse, les pautes oficials estableixen que "en comparació amb el tractament estàndard i el placebo, la ivermectina no va reduir les morts, va escurçar el període d'hospitalització ni va millorar el temps de desaparició del virus". Per tant, és FALS que al Japó s'hagi usat de manera general.
Cal recordar que la ivermectina és un antiparasitari d'ampli espectre que s'utilitza per a tractar l’oncocercosi (ceguesa dels rius), l’estrongiloïdosi i altres helmintosis, així com la sarna. Està inclòs en la llista de medicaments essencials de l'OMS com a tractament de diverses malalties parasitàries. Al gener del 2021 va ser aprovat a Sud-àfrica com a tractament per motius compassius en un programa d'accés controlat, però el país desaconsella frontalment el seu consum més enllà d'aquests marges establerts. De fet, no s'ha aprovat l'ús de ivermectina com a tractament contra la covid-19 en cap país del món fora d'assajos clínics.