Les vacunes de ARNm tampoc porten grafè en les seves nanopartícules lipídiques

Les ‘bossetes de greix’ que carreguen amb l’ARNm de les vacunes de Moderna i Pfizer estan formades per només 4 lípids


Ens heu enviat un vídeo d'una entrevista a una persona identificada com Karen Kingston, qui diu ser exempleada de Pfizer i tenir proves “irrefutables” que garanteixen que les vacunes d'ARN missatger, com les de Pfizer i Moderna, contenen òxid de grafè. Segons ella, el material es trobaria en una de les molècules que composen la nanocàpsula lipídica (la bosseta de greix) que protegeix el material genètic del virus que conté el vial, en ésser aquesta, segons la seva declaració, comercialitzada per Sinopeg, una empresa que va compartir una notícia sobre el grafè. És FALS. Cap vacuna aprovada fins avui conté òxid de grafè entre els seus ingredients, ni aquest es troba, per tant, en les càpsules lipídiques de les injeccions d'ARNm. Tampoc hi ha proves que Sinopeg mantingui relacions comercials amb les farmacèutiques que han desenvolupat aquestes vacunes, ni que comerciï amb lípids que continguin grafè o algun dels seus derivats.

“L'òxid de grafè es troba en les vacunes [contra la covid-19], és irrefutable”

Aquest tipus de declaracions que asseguren que el grafè o algun dels seus derivats es troba en les injeccions contra la covid-19 no són res nou. Des de Verificat ja hem desmentit que aquest material, aïllat per primer cop el 2004, es trobi a l'interior dels vials, com asseguren algunes desinformacions que circulen encara avui. Com vam indicar en el seu moment, cap dels prospectes de les vacunes aprovades fins el moment a Europa inclou aquest material entre les seves components.

De fet, “hi ha molts tipus diferents” de grafè, indica a Verificat Maurizio Prato, líder de Salut i Medi Ambient del consorci Graphene Flagship, que explica que el més conegut consisteix en “una capa de carboni d'un àtom de gruix amb molt bones propietats per a l'electrònica, la fotònica i altres camps” i que cal no confondre amb l'òxid de grafè, que “porta a una estructura completament diferent al grafè que ha estat usada en bateries, sensors, tintes…”.

La nanocàpsula lipídica, una petita bossa de greix, és un element de les vacunes de tipus ARNm i serveix per a protegir el material genètic contingut en les injeccions. Cada càpsula està feta de milers de còpies de només 4 greixos. Un d'aquests greixos rep el nom de lípid pegilat, en portar unida una molècula anomenada polietilenglicol (PEG). Per tant, els vials tant de Moderna com de Pfizer contenen PEG però, al contrari d'allò que assegura Kingston, aquest lípid ni conté grafè ni està fet d'aquest material.

Sinopeg i les farmacèutiques

Karen Kingston, que segons la informació -no verificada- del seu perfil de LinkedIn va treballar en la farmacèutica Pfizer entre 1996 i 1998 (molt abans que es desenvolupés una tecnologia que fes de les vacunes d'ARN missatger una tecnologia aplicable en éssers humans), basa la seva argumentació que l'òxid de grafè es troba en el lípid pegilat, un dels quatre greixos que emboliquen el material genètic de les vacunes gèniques.

La protagonista del vídeo comenta que en introduir la formulació científica escrita en anglès del lípid pegilat de Pfizer a internet (2-[(polyethylene glycol)-2000]-N,N-ditetradecylacetamide), de nom abreujat ALC-0159, un dels primers resultats que apareix és la pàgina web de Sinopeg, una entitat amb seu a la Xina especialitzada en el desenvolupament i venda d'aquesta família de lípids que, efectivament, subministra aquest tipus de molècules per a fabricar vacunes de ARNm. Això, segons ella, relaciona a la farmacèutica amb l'empresa, però no hi ha proves d'això, ja que Sinopeg no és l'única fabricant del lípid en qüestió.

Més endavant, Kingston mostra en pantalla la imatge d'una notícia publicada el setembre de 2020 al web de Sinopeg, en la qual el grafè apareix en el titular. Amb això, infereix que l'empresa comercialitza amb lípids que contenen aquest material o algun dels seus derivats. El text, no obstant això, apareix publicat en l'apartat “Notícies de la Indústria”, on l'empresa publica les novetats en el sector de les molècules de polietilenglicol (PEG) en les quals està especialitzada. En aquest cas, es fan ressò d'un estudi publicat en la revista Composites Science and Technology que analitza canvis en la solubilitat, la capacitat de conduir l'electricitat i l'emmagatzematge d'energia del grafè en combinar-se amb un derivat del PEG, i no parla en cap punt de possibles aplicacions farmacològiques del producte.

Aquesta recerca, en la qual Sinopeg no va participar de cap manera tal com es pot comprovar en el paper, ni com a finançador, ni aportant científics o materials, no diu que el grafè (ni cap dels seus derivats) es trobi present en els productes que comercialitza la companyia. De fet, en introduir “grafè” en el cercador de productes de l'empresa, la pàgina web no llança cap resultat.

És a dir, que no mostra cap evidència que els lípids que produeix aquesta empresa continguin grafè ni cap dels seus derivats.

El lípid pegilat de Moderna

Més endavant en el seu discurs, l'entrevistada diu que els diferents lípids pegilats que es llisten en el contingut de la fórmula de Moderna es troben en la categoria d'“excipients de la covid-19” dins la pàgina web de Sinopeg. És FALS. Moderna, com Pfizer, només compta amb un lípid pegilat entre els seus ingredients, i aquest no és comercialitzat per Sinopeg.

"La patent de Moderna llista tots els diferents polietilenglicol-2000 (PEG-2000). Els trobaràs llistats sota “Excipients de la covid-19” a Sinopeg"

Per començar, Moderna utilitza en la seva fórmula solament un lípid pegilat, que porta el nom de PEG2000-DMG (1,2-Dimiristoil-rac-glicero-3-metoxipolietilenglicol-2000 de nom científic), i aquest no es troba en el llistat de productes disponibles de Sinopeg.

L'empresa xinesa sí que comercialitza amb un de nom molt semblant, mPEG2000-DMG, la formulació del qual és diferent a l'utilitzat per la farmacèutica britànica.

El virus no es torna indestructible

En un altre moment de l'entrevista, Karen Kingston comenta que, en desenvolupar la càpsula lipídica i, suposadament, dotar-la de grafè, els científics “han fet indestructible” un virus que és, per naturalesa, molt inestable. És FALS. Les càpsules lipídiques no contenen el virus, sinó un segment del seu ARNm que codifica la proteïna S, i que no té la capacitat de reproduir-se. Les nanocàpsules tampoc són indestructibles.

"Han agafat aquest virus tan inestable, aquest virus d'una sola hèlix, i l'han fet indestructible."

Les vacunes d'ARN missatger contenen el fragment de material genètic del virus que codifica la proteïna S. Aquest material “instrueix” les cèl·lules en la producció d'aquesta proteïna, perquè el sistema immunitari la reconegui i pugui actuar sobre ella en cas d'infecció posterior. No obstant això, i com ja hem explicat en verificacions anteriors, el tros d'ARNm contingut en les vacunes no té la capacitat de crear còpies del virus en sí i, per tant, en cap moment es donarà una infecció.

Tampoc és cert que les nanocàpsules lipídiques siguin indestructibles. De fet, un cop han transportat el material genètic a l'interior de la cèl·lula, es fusionen amb la membrana cel·lular.