Les samarretes de “llibertat” del Barça de bàsquet són una campanya de l’Eurolliga

El club desmenteix que Pierre Oriola, Álex Abrines i Sergi Martínez tinguéssin intencions polítiques amb el gest


S’han fet virals dues fotografies dels jugadors del Barça de bàsquet Pierre Oriola, Álex Abrines i Sergi Martínez amb la paraula "llibertat" a la samarreta durant un partit de l’Eurolliga, la màxima competició europea. La foto és VERTADERA i respon a una campanya de l’Eurolliga en contra del racisme i la discriminació, però el club desmenteix que tingui vinculació política amb els presos independentistes, com han afirmat alguns usuaris de Twitter, per exemple, a la resposta d'aquest missatge:

Es tracta de la campanya Not In Our World, impulsada conjuntament per l’Eurolliga i per l’Associació de Jugadors EuroLeague (ELPA). El seu objectiu és "lluitar contra el racisme i desafiar la discriminació de qualsevol tipus" amb l’objectiu d’ampliar "la consciència pública per fomentar el respecte i la igualtat".

L’Eurolliga oferia als jugadors decidir individualment els missatges que volien portar a les samarretes durant les jornades 3 i 4. Oriola, Abrines i Martínez no van ser els únics que es van sumar a la iniciativa, sinó que en l’últim partit de Barça al Palau Blaugrana contra el Panathinaikos també s’hi van poder veure lemes com “equality” (igualtat en anglès), "egyenlöség" (igualtat en hongarès) o "love us" (estima’ns en anglès) a l’esquena d’alguns jugadors de l’equip blaugrana.

A Twitter, hi ha hagut usuaris que han aprofitat aquestes imatges per criticar els tres jugadors dient que era un missatge polític que feria milions d’espanyols, mentre d’altres han agraït un gest que han interpretat que anava dirigit als líders independentistes empresonats.

"La paraula llibertat a les samarretes de Pierre Oriola, Alex Abrines i Sergi Martinez respon, única i exclusivament, al fet que la seva llengua materna és el català i no volien posar freedom en anglès", ha explicat el departament de premsa del FC Barcelona a Verificat. El gest no té "CAP connotació política".