Les preguntes que mai t’has atrevit a fer sobre sexe

Sentim dir-te que la mida no és tan important…. O sí?


El sexe és un tema que, vulguem o no, està molt present a les nostres vides, ja sigui a través d’un anunci que veiem a la televisió, d’un tuit que ens envia una amiga o d’una conversa qualsevol. Segur que més d’una vegada t’has preguntat coses sobre aquest tema que, per vergonya, no has plantejat a ningú. Aquí t’ajudem a respondre a partir de l’evidència científica i de la veu de persones expertes algunes de les vostres preguntes més freqüents.

L'alcohol (o altres substàncies) dificulten arribar a l'orgasme?

Un estudi publicat a Psychology & Sexuality el 2018 va trobar que dos terços dels participants se sentien més atractius després de consumir alcohol (la quantitat variava segons la persona) i també percebien a la resta com a més atractius. A més, els resultats també mostraven que la majoria dels consumidors informaven d'un augment del desig sexual. L’anàlisi es va dur a terme a la ciutat de Nova York en 679 persones d’entre 18 i 25 anys assistents a discoteques i festivals de dansa, amb un 38,6% de dones. De l’estudi en podem extreure que l’alcohol ens deshinibeix i en general augmenta la seguretat i la confiança.

“L'alcohol en poques quantitats i al principi, quan es pren, afavoreix el contacte, [i la propensió a] entaular una trobada sexual”, indica a Verificat Ana Rosa Jurado, membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual i coordinadora del Grup de Treball d’Atenció a la Dona de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). No obstant, els seus efectes sobre l’orgasme no són tan positius.

Al 2018 es va publicar un altre article a la revista Archives of Sexual Behavior que explicava que els participants, 24 persones (de les quals un 50% dones) amb una mitjana d’edat de 27,4 anys, notaven el seu cos més insensibilitzat amb el consum d'alcohol i que l'alcohol dificultava aconseguir l'orgasme en ambdós sexes i facilitava la sensació de penediment posterior. Això coincideix amb el que Felipe Hurtado, secretari general de la Federació Llatinoamericana de Societats de Sexologia, Membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia i President de l'Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual, explica a Verificat: “Si el consum es converteix en hàbit o […] és elevat encara que sigui puntual, dificulta l'orgasme". 

Santiago Frago, metge i creador i co-director del centre de Sexologia Amaltea, coincideix amb Hurtado i indica a Verificat que "l'alcohol, pels efectes depressors del sistema nerviós central, retarda l'orgasme femení i l'ejaculació masculina". Jurado també comparteix aquesta opinió i indica que l’alcohol “retarda i afecta de forma molt negativa totes les fases de la resposta sexual”.

Pel que fa a la marihuana, un article del 2018 indica que les persones que participaven en l’estudi van notar els cossos més sensibles amb el consum d’aquesta droga, i que alguns participants també van assenyalar que, com que el sexe amb marihuana pot ser tan intens, tenien un orgasme molt més ràpid. No obstant, la mostra era tan sols de 30 persones, i podria ser que els resultats no fossin extrapolables a la població, com ja vam explicar. Un altre estudi del 2019 dut a terme amb una mostra de 373 dones va trobar que el consum de cànnabis semblava millorar la satisfacció amb l'orgasme en dones.

Per últim, Frago afegeix que “els fàrmacs antidepressius dificulten amb seguretat l'orgasme”. La pàgina de publicacions de salut de Harvard ho explica: “A més de reduir l'interès pel sexe, els medicaments inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), el nom amb què es coneixen els antidepressius més utilitzats, poden dificultar l'excitació (…) i arribar a l'orgasme”. De fet, apunta que algunes de les persones que prenen ISRS no poden tenir cap orgasme.

La mida importa?

Podríem dir que aquesta és LA pregunta de les persones que tenen relacions on el penis hi està involucrat: tal i com indica un article publicat el 2021, la majoria dels homes voldrien tenir un penis més gran. La mida del penis és un tema que sempre ha generat una gran preocupació i això queda palès, per exemple, en les cerques que es fan a internet. Seth Stephens-Davidowitz, un economista que es dedica a analitzar dades d’aquest tipus, va explicar en una xerrada que els homes fan més cerques a Google sobre el penis que sobre els pulmons, fetge, orelles, nas, gola i cervell, tot junt (minut 6:54) i que, per cada cerca que feia una dona sobre el penis de la seva parella, cada home en feia 170 (minut 9:23).

La mida mitjana del penis és de 13,2 cm en erecció i de 9 cm en repòs, segons una revisió al respecte publicada el 2014. En realitat, a nivell físic i si parlem de sexe heterosexual vagina-penis, la mida no és tan important, sinó que es tractaria més d’una qüestió de gustos i preferències, segons indica la revisió. La mida del penis, a més, no tindrà influència en el plaer masculí. Si parlem de les preferències en quant a la mida del penis, un estudi dut a terme amb 75 dones va trobar que aquestes preferien una mida de penis més gran per a les parelles d'una sola vegada en comparació amb les parelles a llarg termini. “Les dones poden preferir una mida de penis més petita en una parella a llarg termini en comparació amb una parella única per (…) comoditat física”, apunta l’article.

Hurtado indica que "la mida pot importar de forma psicològica en funció dels interessos i les interpretacions de cada persona segons el seu aprenentatge sexual […]. Però el penis no és l’únic actor en les relacions sexuals i, en molts de casos, tampoc és el més important”. Si parlem d'heterosexualitat i coit vaginal, “l'important és que el clítoris estigui adequadament estimulat. Un penis més gran no ha de donar més plaer”.

Jurado destaca un altre aspecte que pot ser important: la percepció de cadascú, ja que “un home que tingui la idea que el seu penis no és prou gran, potser li pot influir a la seva seguretat a l'hora de tenir una trobada sexual”. De fet, un estudi del 2014 apunta que “els homes experimenten nivells significatius d'insatisfacció relacionats amb la mida del seu penis”.

Origen fisiològic de l’‘squirt’

Al febrer d’aquest 2022 es va publicar una revisió sobre les similituds entre l’ejaculació femenina i l’squirting. Aquest últim hi apareix definit com l’expulsió per la bufeta d'aproximadament 10 mil·lilitres o més d’un líquid transparent semblant a l'orina.

La presència d’urea, creatinina i àcid úric en l’squirt dona algunes pistes, però fins avui no hi ha acord sobre si la composició bioquímica del líquid és idèntica a l'orina o en realitat és la seva forma diluïda. La majoria de les dones que experimenten aquest fenomen no consideren que el líquid expulsat sigui orina, ja que creuen que és diferent en olor, gust i aspecte, segons indica l’article.

El líquid excretat pot ser bioquímicament idèntic a l'orina, però també es pot considerar orina diluïda amb diferents concentracions d'urea, creatinina i àcid úric. “Com que la composició bioquímica de l'orina pot canviar en diferents situacions (…) pot ser diluïda, clara i inodora si augmenta l'excitació sexual”. És un tema del qual encara no s’ha tret l’entrellat.

Ana Rosa Jurado, de l’Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual, explica que “és una secreció (…) d’un vestigi que queda de glàndules prostàtiques a l'aparell genitourinari femení suficientment desenvolupades com per produir líquid”. Afegeix que, a més, fa falta “una estimulació suficientment adequada com perquè aquestes glàndules deixin anar el líquid”.

L’experta també indica que “ni l'experiència és possible en totes les dones, ni (…) ha de ser agradable en totes les dones, perquè està molt relacionada amb la via urinària, amb la uretra, i amb la sensació d’orinar”.

Efectivitat del mètode de fertilitat natural

El cicle menstrual comença el primer dia de menstruació i, al llarg d'un cicle — que dura entre 24 i 38 dies — el cos es prepara per a l'embaràs. Una revisió del 2015 va elaborar un gràfic (disponible a la pàgina 3) relacionant el dia del cicle menstrual i la probabilitat de quedar-se embarassada. Aquesta probabilitat era màxima els dies previs a l’ovulació, i molt baixa el primer dia del cicle. No obstant, aquí hi ha diferents factors a tenir en compte.

El primer és que, si tens relacions sexuals sense utilitzar anticonceptius, pots quedar embarassada en qualsevol moment del cicle menstrual, fins i tot durant o just després del teu període, tot i que la probabilitat sigui menor, tal com explica el Sistema de Salut Nacional de Regne Unit (NHS). 

A més, com afegeix Adam Balen, portaveu del Reial Col·legi d'Obstetres i Ginecòlegs britànic, a Verificat, “l'esperma sobreviu uns 5 dies dins del cos de la dona i l'òvul és fèrtil durant unes 24 hores després de l'ovulació, de manera que la ‘finestra fèrtil’ dura uns 6 dies”. Això, però, no és garantia de res: “Fins i tot en dones amb cicles molt regulars, l'ovulació pot ocórrer de manera imprevisible i certs factors poden afectar el moment de l'ovulació (per exemple, febre o una altra malaltia)”.

El mètode de fertilitat natural està definit per l’NHS com un “mètode en el que una dona controla i registra diferents senyals de fertilitat durant el seu cicle menstrual per determinar quan és probable que quedi embarassada”. Per dur a terme aquest mètode, existeixen tres indicadors de fertilitat que es poden controlar i registrar: la durada del cicle menstrual (és gairebé impossible saber amb exactitud el dia d'ovulació, i s'ha de tenir en compte que la durada dels cicles pot variar); lectura diària de la temperatura corporal, ja que hi ha un petit augment d’aquesta després de l'ovulació; i canvis a les secrecions cervicals —fluid secretat pel cèrvix o part superior de la vagina— (en la quantitat i textura de les secrecions durant diferents moments del cicle).

El mateix web explica que, no obstant, la planificació familiar natural és un mètode que no protegeix contra les malalties de transmissió sexual com la clamídia o el VIH. A més, afecta la freqüència amb la que es poden mantenir relacions i pot ser molt menys efectiu que altres mètodes anticonceptius, entre altres desavantages. De fet, una portaveu del Col·legi Americà d'Obstetres i Ginecòlegs (ACOG), ha indicat a Verificat que el mètode de fertilitat natural no és infalible i ens ha referit a una infografia sobre l’efectivitat de diferents mètodes anticonceptius. El 24% de dones que utilitzin el mètode de fertilitat natural es quedaran embarassades durant el primer any d'ús habitual de esta técnica. Aquest número contrasta amb el 0,2-0,8% que s’atribueix al DIU, i amb el 9% de les pastilles anticonceptives, tal com indica el Col·legi Americà d'Obstetres i Ginecòlegs.

El mètode, doncs, es basa en que les persones s'abstinguin de l'activitat sexual durant la finestra fèrtil, que s’allarga durant el temps perquè no es pot saber amb exactitud el dia d’ovulació.

Balen afegeix que "els mètodes de conscienciació sobre la fertilitat poden ser útils a l'hora de planificar un embaràs, però, si s'utilitzen com a anticonceptius, sempre hi ha un risc d'embaràs amb aquest mètode, ja que, a diferència de la píndola anticonceptiva o el preservatiu, no impedeix l'alliberament d'un òvul, ni evita que l'esperma arribi a l’òvul".