Les morts cardiovasculars entre atletes professionals no s’han duplicat cada tres mesos el 2021 per la vacuna

Un article assegura que aquests esdeveniments són una ‘advertència’ sobre els efectes adversos dels vials, però la dada no és certa


Què s’ha dit?

Que les vacunes de la covid–19 causen infarts sobtats en esportistes d’elit i que les morts cardiovasculars entre atletes professionals s’han duplicat cada tres mesos al llarg del 2021 pels vials.

Què en sabem?

No hi ha evidència científica que les injeccions estiguin causant més morts cardiovasculars entre esportistes, encara que fer exercici quan es té febre augmenta el risc de patir esdeveniments d’aquest tipus.

És difícil no haver-se trobat amb algun vídeo a internet en el qual, de sobte, una persona cau desplomada al terra mentre fa exercici. El vídeo sol anar acompanyat d'un text en el qual qui el comparteix assegura que el que tenim davant els nostres ulls és un “evident cas de ‘repentinitis’”, que és com anomenen amb certa ironia a les persones que moren sobtadament mentre estan duent a terme algun entrenament. Fins i tot l'expert en farmacologia Joan-Ramón Laporte va esmentar aquests esdeveniments fa unes setmanes durant el seu discurs en el Congrés dels Diputats.

L'últim a treure a col·lació aquests suposats accidents ha estat un article que ens heu compartit i en el qual es diu que “les morts cardiovasculars entre els atletes professionals es dupliquen cada tres mesos al llarg de 2021” per les vacunes.

Abans que arrenqués la campanya de vacunació mundial no existia tal quantitat de vídeos alertant de “repentinitis”, per la qual cosa pot donar la sensació que estem assistint a una pandèmia silenciosa en la qual els problemes cardíacs derivats de la vacunació estan a l'ordre del dia. Però les dades que dona l'article són FALSES: no hi ha evidència científica fins avui que les vacunes hagin fet augmentar els casos de morts cardiovasculars entre esportistes d'elit. El que sí cal tenir en compte és que tenir febre, ja sigui per una infecció viral o per haver rebut qualsevol vacuna (de la covid-19 o no) augmenta el risc de deshidratació, la qual cosa pot afectar el correcte funcionament dels òrgans del cos.

"Les morts cardiovasculars entre els atletes professionals es dupliquen cada tres mesos al llarg de 2021. […] Aquests futbolistes són ‘un advertiment’ sobre la vacunació."

L'article en realitat és una síntesi en castellà d'un altre publicat en un mitjà anglès orientat a desinformar, i del contingut del qual ja hem parlat anteriorment arrel d'unes suposades morts cardiovasculars que causarien les vacunes.

En aquesta ocasió, l'enfocament són les suposades defuncions sobtades dels esportistes per les vacunes de Pfizer. En l'article, signat per algú que s'identifica com “un ciutadà preocupat”, l'autor assenyala que “les morts cardiovasculars entre els atletes professionals es dupliquen cada tres mesos al llarg de 2021”, la qual cosa consideren “un advertiment sobre la vacunació”. No obstant això, no hi ha informes oficials que hagin detectat un augment de mort per problemes cardiovasculars entre els esportistes d'elit. “En el Consell Superior de l'Esport hem estat seguint a tots els esportistes que van anar a competir (que havien d'estar vacunats per a això) en les Olimpíades de Tòquio del 2020 [celebrades en realitat el 2021], i no hem observat complicacions”, assenyala a Verificat Araceli Boraita, coordinadora del Grup de Treball de Cardiologia de l'Esport de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). “Alguns van patir alguna reacció, sobretot després de la segona dosi, de l'estil de malestar general, dolors musculars, febrícula, etcètera… Però ha durat dos o tres dies i s'ha resolt", conclou.

Tampoc altres organitzacions dedicades al seguiment d'esportistes d'elit han detectat un augment de problemes cardíacs en esportistes derivats de la vacuna. La FIFA, per exemple, ja va explicar a Reuters que no tenia “coneixement d'un augment en els episodis d'aturades cardíaques" i tampoc "s'ha assenyalat casos en relació amb persones que reben una vacuna covid”. I afegien: “En termes generals, la FIFA està en contacte regular amb els principals centres de recerca i experts per a investigar una varietat de temes mèdics”.

La miocarditis en esportistes

De moment, els organismes encarregats de la farmacovigilància de les vacunes només han trobat dues afeccions cardíaques que poden produir les vacunes de ARNm: la pericarditis i la miocarditis. En el seu moment ja vàrem explicar que es tracta d'esdeveniments adversos molt rars (entre 1 i 10 casos per cada 100.000 vacunats) que ocorren amb més freqüència en homes joves menors de 30 anys, i que es donen sobretot després d'haver rebut la segona dosi.

En qualsevol cas, els experts consultats per Verificat anteriorment sobre aquest assumpte indiquen que en la immensa majoria dels ja de per si rars casos de miocarditis en joves cursen de manera lleu i en pocs dies estan curats: “L'habitual és que el pacient es recuperi aviat i sense seqüeles”, assenyala en aquest article José Alberto García Lledó, portaveu de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). Altra cosa és que amb la miocarditis es vegi afectat també el pericardi (la capa protectora externa del cor). En tals ocasions, poc habituals, “el pacient té un dolor semblant a l'angina de pit, i en aquest cas, més fàcil de diagnosticar, tampoc sol tenir complicacions majors i es tracta amb antiinflamatoris”.

Miocarditis i infeccions

La miocarditis no és una afecció exclusiva de les vacunes. Les infeccions en general poden donar lloc a aquesta mena d'esdeveniments cardíacs, perquè el seu origen està vinculat en realitat a una reacció de sistema immunitari, que es regira contra l'agent infecciós de manera descontrolada causant a danys en els teixits del cos (entre ells, el miocardi).

En una altra ocasió vam analitzar si la miocarditis era més freqüent en infeccions de covid-19 que en pacients vacunats i vam concloure, després de parlar amb experts i analitzar estudis científics, que efectivament, el risc de desenvolupar miocarditis és major quan et contagies de covid-19 que quan t'inoculen amb una vacuna d'ARNm.

Exercici amb covid

El que sí han constatat els experts és que "els casos que hi ha hagut de complicació en el Centre de Medicina de l'Esport han estat d'esportistes que han patit la covid, independentment de si estaven vacunats o no", tal com resumeix Boraita. “Quan un té el SARS-CoV-2 o qualsevol altre virus, es produeix un quadre d'infecció que fa que, com a reactiu, tinguis febre”.

Existeix la creença popular, sobretot entre atletes, que “si tinc febre, és millor suar”, però tant els experts consultats com els estudis científics publicats insisteixen que fer exercici mentre un té febre, que és un dels efectes secundaris clàssics de la vacuna, és perillós: “Encara que sí que es pot fer exercici quan tenim febre, no és el més recomanable. La febre pot causar deshidratació per l'augment de calor corporal, i l'exercici també. Per tant, fer exercici amb febre és donar-li al cos una doble dosi de possible deshidratació”, indica a Verificat César Bustos, llicenciat en Ciències de l'Esport, i vocal de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO). Cal recordar que la deshidratació “pot afectar negativament òrgans i funcions corporals, inclosos el cor i el sistema cardiovascular”, assenyalen des de The Heart Foundation. “Quan s'està deshidratat, el volum de sang, o la quantitat de sang que circula pel seu cos, disminueix. Per a compensar, el cor batega més ràpid, augmentant la seva freqüència cardíaca i la seva pressió arterial”, conclou.

Que la febre i l'exercici són mals companys se sap des de fa temps. Ja a l'any 2000, una anàlisi publicada en Immunology & Cell Biology, donava bon compte d'això: “L'exercici extenuant durant la infecció i la febre en curs pot ser perillós i sempre ha d'evitar-se”, assenyalen els autors. Un altre estudi de cas, més recent, incideix en què “la febre afecta la capacitat del cos per a regular la temperatura corporal i augmenta les pèrdues insensibles de líquids”, i que “aquests efectes s'agreugen si un atleta fa exercici en un clima càlid, i poden posar-lo en major risc de patir lesions per calor (cop de calor i esgotament per calor) i deshidratació si fan exercici amb febre”.

La “repentinitis” existeix i no és tan rara

Tot això sense obviar que les defuncions sobtades de gent jove i atlètica ocorren amb certa freqüència. Des de la fundació Cardiac Risk in the Young (CRY) assenyalen que cada setmana moren al Regne Unit 12 joves en forma i sans menors de 35 anys per problemes cardíacs no diagnosticats prèviament.

El 2018, abans de la pandèmia, el CRY va publicar resultats d'un estudi de 10 anys, que va concloure que la mort sobtada cardíaca en futbolistes d'elit era més comuna del que s'havia cregut prèviament. De fet, la mort sobtada és la principal causa mèdica de mort en atletes, tal com assenyala aquest article en The British Medical Journal publicat el 2014.

Lògica i cerca inversa: com verificar un vídeo en xarxes socials

Per molt que impressionin, és important tenir clar que els vídeos són documents que poden estar trets de context o correspondre a un moment diferent al que diuen que és.

En el cas dels vídeos de persones enfonsant-se mentre realitzen diverses activitats, cal fer-se unes quantes preguntes prèvies abans de fer cap judici de valor, com qui ha enviat el vídeo, quina informació complementària li acompanya, on i quan va ser gravat, qui és la persona afectada, si comptava amb patologies prèvies (o no), en quina forma física es trobava, si podem saber si ha estat estat vacunat abans (o no), etc. per a tenir una panoràmica més àmplia del que realment li ha pogut passar a la persona afectada. No és el mateix que tingués comorbilidades o no, no és el mateix si la persona havia estat vacunada que si no, etc.

Aquests consells no sols valen en aquest cas concret, sinó que són els passos que hem de seguir amb qualsevol informació sospitosa, sigui del tipus que sigui (àudio, text, imatge, etc). En el cas dels vídeos, a més, ajuda molt fer una captura de pantalla i fer cerca inversa amb la imatge i utilitzar diverses aplicacions el funcionament de les quals t'expliquem aquí.