Les mentides alimenten l’odi
Desmentim els rumors que més circulen a Catalunya sobre la immigració, un dels col·lectius més
afectats per la desinformació i et donem arguments perquè puguis defensar-te del soroll que ens confronta.
Consulta les verificacions sobre migració.
Coordinació per Lucía Abadías López
Introducció
A Verificat, hem recollit desenes de rumors que parlaven d’immigrants i que han circulat a les xarxes socials durant els últims cinc anys. Es poden agrupar en cinc grans categories en funció de quin mecanisme fan servir per discriminar en funció de quin mecanisme utilitzen per discriminar, amb generalitzacions i sense proves:
- Correlacionen nacionalitat i tendència al delicte
- Neguen l’aportació a l’economia dels estrangers
- Estigmatitzen una comunitat ètnica o nacionalitat com a invasors
- Acusen de fer mal ús de les ajudes públiques
- Sobreestimen les persones en situació irregular
Fem servir dades i explicacions acadèmiques de rigor per a combatre aquest discurs d’odi, aportant també context.
Preocupació per la immigració
Les històries que s’expliquen sobre la migració estan polaritzades. D’una banda, algunes informacions busquen alimentar la por envers les persones estrangeres (les presenten com una amenaça). A l’altre extrem, hi ha un altre tipus de narrativa que intenta despertar la compassió (mostra els immigrants com persones molt més vulnerables que els lectors). Entre les dues versions polaritzades queden els milions d’històries heterogènies de les vides migrants: la d’estudiants, metges, exiliats, emprenedors, persones sense estudi persones superpreparades, persones que delinqueixen, professors…
El discurs d’odi contra els migrants a Catalunya està a l’ordre del dia a les xarxes socials. En el cas d’Espanya, la Fiscalia General de l’Estat va publicar la Memoria 2024 on va destacar un increment del 300% de les diligències d’investigació preprocessal per delictes d’odi respecte a l’any previ.
La desinformació té un impacte en la nostra actitud envers els migrants. Segons un estudi de l’entitat sense ànim de lucre Fundació Iseak, “els biaixos (o percepcions errònies) sobre la immigració, així com els sentiments d’amenaça, es relacionen amb menys suport a l’entrada d’immigració”. Així mateix, estableix que la desinformació determina les actituds antiimmigració.
Al món, els discursos d’odi repetits i difosos per líders d’opinió o representants públics normalitzen la discriminació cap a aquest col·lectiu, segons adverteix un estudi acadèmic publicat al British Journal of Political Sience.
Particularment, els musulmans són l’objectiu de gran part d’aquests discursos en l’actualitat. Tot i que la immigració és el quart problema més important per als catalans, segons les dades de l’últim Baròmetre del CEO, els immigrants centren gran part de les narratives falses detectades per Verificat a les xarxes socials en els últims anys.
La preocupació no és avui la més elevada d’ençà que hi ha registres. El 2006, el 17,72% dels catalans van considerar la immigració com el principal problema, a diferència del 8,4% actual. Tot i això, el percentatge creix des del 2020.
Les percepcions
Un 56% dels espanyols consideraven el 2019 que els immigrants “fan el nostre país més fort”, segons un estudi del think tank Pew Research Center. A Catalunya, un sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va comprovar que prop del 60% dels enquestats és favorable a la immigració. Així i tot, els rumors sobre immigració aconsegueixen fer-se virals. Les enquestes de percepció sobre la immigració demostren que la població en general té un gran desconeixement sobre què representen, aporten i fan les persones estrangeres a la societat.
La majoria de la població immigrant està en situació regular
Aproximadament, set de cada deu nadius europeus creuen que hi ha més immigrants de tercers països dels quals realment hi ha, segons l’Eurobaròmetre, i molts d’ells pensen que hi ha més població immigrant en situació irregular que amb els papers en regla. A Espanya, un 41% dels enquestats considera que n’hi ha més en situació irregular que regular, vuit punts percentuals per sobre de la mitjana europea.
És fals. Un estudi publicat el 2011 al European Journal of Migration and Law calcula que els migrants sense papers representen entre un 0,4 i un 0,8% del total de població, i entre un 7 i un 13% de la població migrant. Un altre estudi de la Universitat Carlos III de 2020 presenta dades similars a Espanya i xifra en un 11- 13% els immigrants irregulars del total d’immigrants no comunitaris.
En general, l’opinió sobre la migració és neutra
L’opinió dels espanyols per l’arribada d’immigrants no és, en general, ni positiva ni negativa, sinó que predominen les opinions neutres i que consideren que els moviments migratoris porten tant coses bones com dolentes.
Tot i això, quan es pensa en relacions més personals i properes amb persones d’altres països, les valoracions són molt més positives.
Quant a la percepció dels catalans, l’Enquesta Sociopolítica del 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demana per si la immigració fa de Catalunya un lloc millor o pitjor per viure. Un 75,5% dels enquestats considera que l’arribada de migrants d’altres països europeus és positiva, un percentatge que baixa un 10% respecte als llatinoamericans (65,4%). Un de cada dos catalans (53,6%) creu que l’arribada dels musulmans fa de Catalunya un millor lloc per viure.
Per altra part, segons el CEO, un 53,5% de les persones amb origen fora d’Espanya consideren que l’actitud de la societat catalana cap a persones d’altres països és positiva o molt positiva. A l’altre extrem, un 13% la veuen negativa o molt negativa.
La realitat
Història global
La migració és un fenomen innat a la humanitat i una tendència imparable a tot el món des del 1845. Des d’aleshores, els països que es van anar industrialitzant han atret treballadors d’altres territoris del món. A partir de la Segona Guerra Mundial, Europa i els Estats Units van accelerar aquest procés al qual Espanya va entrar després de la Transició. Per tant, tot i que ha augmentat el total de població que ha migrat a Espanya, aquest augment no es pot entendre sense considerar l’increment del total de la població migrant a escala global.
Els nivells relatius d’immigració han crescut, però s’han mantingut al voltant del 3%. Jordi Bayona, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics i professor de la Universitat de Barcelona (UB) aclareix que es troba “en percentatges globals força baixos”, tot i que “hi ha consens en parlar d’una acceleració dels fluxos recents i, per tant, d’un creixement dels migrants”.
Hein de Haas, professor de Sociologia a la Universitat d’Amsterdam i director de l’International Migration Institute explica al seu llibre How Migration Really Works que és molt probable que les xifres del passat es quedin curtes perquè abans una part de la migració no es registrava.
El canvi té molt a veure amb la direcció dels fluxos migratoris, que ara són cap a Europa, una població que a mitjan segle XX emigrava, o als Estats Units. Formar part dels territoris d’acollida pot generar la sensació que la immigració és molt superior a les xifres d’altres períodes on els països receptors eren altres.
En general, un 80% dels moviments migratoris del món són interns, és a dir, dins del mateix país, segons un estudi publicat al Human Development Research Paper.
A escala global, el 61% dels immigrants internacionals viuen entre l’Àsia i Europa, segons les dades de Nacions Unides. Si parlem de refugiats, el 80% dels refugiats viuen en països propers al seu i el 85% del total en països en vies de desenvolupament, segons una publicació del 2018 de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR).
Espanya no és només un lloc d’acollida. De fet, hi ha cada cop més espanyols que viuen a l’estranger.
Evolució a Catalunya
Actualment, els estrangers representen un 17,2% de la població catalana, la xifra més elevada que registra l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en 23 anys de dades, tot i que continuen sent minoria. El nombre d’estrangers a Catalunya ha augmentat any rere any des de principis de segle, excepte en sis anys en què la xifra es reduïa respecte a la de l’any anterior: 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2020 (coincidint amb la crisi econòmica del 2009 i la pandèmia de la covid-19).
El 2022, ha estat l’any en què més estrangers s’han traslladat a viure a Catalunya de les últimes dues dècades: 246.869. L’arribada d’estrangers, però, no ha estat uniforme: entre el 2007 i el 2013 es va reduir el nombre de persones que immigrava a Catalunya i, després, fins al 2020, les arribades van tornar a augmentar.
A Catalunya, la població estrangera va començar a tenir presència estadística a partir dels anys 90. La majoria dels estrangers que van arribar el 2022 (49%) venien del continent americà. Un 15% procedien de països europeus extracomunitaris i un 13% del continent africà.
Les nacionalitats estrangeres més freqüents a Catalunya són la marroquina, la romanesa, la italiana i la xinesa.
Teoria del gran reemplaçament
Aquest augment de la població estrangera ha donat ales als discursos antiimmigració que parlen d’una invasió d’Occident. És la coneguda com a teoria de la conspiració del gran reemplaçament, segons la qual els immigrants substituiran a la població europea que, en moltes d’aquestes hipòtesis, és dirigida per una elit política amb l’objectiu de tenir una població “més dòcil” a la qual controlar. Alguns polítics i usuaris de les xarxes s’hi refereixen sovint sense fonaments, com ja hem verificat.
Un dels arguments en què es basa aquesta teoria és que la taxa de fecunditat dels immigrants és més alta que la dels autòctons. Que la població migrant sigui més fèrtil en els anys posteriors a la seva arribada, però, no implica que hi hagi una substitució. Aquests són tres dels arguments que va detallar en un article de Verificat el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, Andreu Domingo, i que desmunten aquesta teoria de la conspiració:
- Aspirar al creixement demogràfic de fa un segle és irreal. Això s’explica perquè hi ha un moment a la història en què els països arriben a un cert grau de desenvolupament social i econòmic i deixen de créixer tant.
- Amb el temps, les nacionalitats es barregen i no té sentit mirar els naixements segons l’origen dels seus progenitors.
Si la taxa de fecunditat dels autòctons és baixa, la dels migrants també tendirà a ser-ho amb el temps (també ho conclou un estudi acadèmic publicat a la revista Population and Development Review).
Aquest augment de la població migrant en societats occidentals es presenta com un “problema” demogràfic —sobretot en el cas dels creients en l’islam— “en la mesura en què els musulmans no són considerats ni comptats com a europeus”, segons constata un estudi publicat a The British Journal of Sociology, que analitza discursos en diversos idiomes europeus provinents de polítics, periodistes, acadèmics, jutges o professors, entre d’altres, d’un ampli ventall polític.
A més, hem desmentit que la majoria dels naixements a Catalunya siguin de progenitors musulmans, una desinformació freqüent tant a Catalunya i Espanya com a altres països europeus com Bèlgica o Alemanya. Tot i que no hi ha dades de naixements segons la religió, si fem un càlcul aproximat dels nadons en funció de la nacionalitat dels progenitors d’aquells països on l’islam és la religió majoritària com el Marroc, Senegal, Mali, Algèria, Gàmbia, Pakistan i Bangladesh, aquests van representar al voltant d’un 12,93% del total de naixements a Catalunya el 2023.
En qualsevol cas, l’arribada d’immigrants no té res a veure amb una suposada invasió. Aquesta teoria s’ha utilitzat per a perpetrar atacs terroristes supremacistes, com el que va tenir lloc a Nova Zelanda el 2019 contra dues mesquites. En aquest cas, 52 persones van ser assassinades després de la publicació d’un manifest on l’assassí deia que ho feia per “mostrar als invasors que les nostres terres mai seran les seves”.
Contribució demogràfica
Un dels principals arguments a favor de la migració assegura que rebre població en edat laboral és necessari per compensar l’envelliment poblacional. Tot i que és cert que la majoria d’immigrants estan en edat de treballar, un estudi de la Divisió de Població de Nacions Unides del 2000 ja va mostrar, amb xifres, que es necessitava una quantitat d’immigrants molt elevada i poc realista per millorar els problemes d’envelliment, tenint en compte que els immigrants en edat de treballar tenen els mateixos drets que qualsevol altre treballador. En tot cas, els nivells d’immigració no són tan massius com per resoldre la reducció de la ràtio entre la població en edat de treballar i la que no.
D’altra banda, també passa que la taxa de fecunditat dels migrants, encara que estadísticament sigui més elevada quan arriben, s’equipara a la dels autòctons amb el temps, com conclou un estudi acadèmic publicat a la revista Population and Development Review. Això no ens ha de fer pensar que tenen unes ràtios de fecunditat en el seu origen molt superiors a les espanyoles. Segons dades del Banc Mundial, la taxa de fecunditat a Espanya és d’1,2 fills per dona. Al Marroc, de 2,3; a la Xina d’1,2; a Romania d’1,8; i a Itàlia, altre gran estat d’origen dels immigrants catalans, d’1,2 fills, tot i que s’aprecia globalment una tendència a la baixa.
Tot i que la immigració no farà desaparèixer els problemes demogràfics, sí que es pot concloure que té un efecte “rejovenidor” a curt termini, de manera que incrementa el temps disponible per a enfrontar-se als reptes de desequilibri intergeneracional, explica un estudi del Real Institut Elcano.