Les malalties autoinmunes com els trombes són un efecte advers extremadament rar de les vacunes

Està circulant aquests dies a les xarxes un programa de podcast d'autoria desconeguda en el qual una persona que identifiquen com Enrique de Diego fa una sèrie de prediccions sobre quins seran els efectes a llarg termini dels vacunats contra la covid-19. De Diego arriba a dir que “moriran en els propers dos anys, amb malalties autoimmunes […] i el seu sistema immunològic destrossat”. Les malalties autoimmunes són efectes extremadament rars, les vacunes no destrueixen el sistema immunitari i no hi ha cap prova per dir que les persones immunitzades tingun probabilitats de morir a causa d'això. De fet, els efectes secundaris normalment apareixen als dos mesos com a màxim.

"Els vacunats moriran en els propers dos anys, amb malalties autoimmunes, responent a la infecció de la proteïna Spike, i el seu sistema immunològic destrossat"

L'àudio que ens heu fet arribar no indica quin podcast és ni qui el condueix, però sí que recull els talls d'un suposat programa anterior en el qual una persona que identifiquen com Enrique de Diego, “periodista i director del web RamblaLibre”, que afirma que les vacunes faran que la gent mori en els propers dos anys, “amb malalties autoimmunes”. No hi ha cap prova d'això i no hi ha cap cas documentat d'efecte advers associat a la vacuna que hagi aparegut més enllà d'un parell de mesos, el temps màxim en què solen trigar a aparèixer.

“L'experiència amb totes les vacunes que s'han desenvolupat fins ara permet concloure que els efectes adversos, si és que n'hi ha, es presenten sempre dins dels dos primers mesos després de la vacunació”, indica a Verificat Adelaide Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.

Les vacunes no ‘trastoquen’ el nostre sistema immune

Quan ens injecten una vacuna, el que es pretén és estimular el sistema immunitari perquè aprengui a combatre un patogen donat. Les de la covid-19 generen una immunitat cel·lular específica, en aquest cas davant l'espícula del SARS-CoV-2, mentre que els adjuvants que porta en la seva composició (o el propi ARNm en el cas de les vacunes de Pfizer i Moderna) estimulen també la immunitat innata, que és important tant per a combatre la infecció des del principi activant el sistema immune el més ràpid possible, com per a processar i presentar els antígens a les cèl·lules B i T, i que aquestes aprenguin a detectar-lo com més aviat millor.

És a dir, que la finalitat de les vacunes és que les nostres defenses, per si mateixes, sàpiguen combatre el virus. No obstant això, des que va començar la campanya de vacunació mundial, algunes veus han tractat d'alarmar sobre suposats perjudicis que poden causar les vacunes contra la covid-19 en el nostre sistema immune, com l'anomenat fenomen de potenciació de la infecció dependent d'anticossos (ADE, en anglès), que fa els nostres anticossos, que suposadament combaten les infeccions al cos, es tornin contra ell, empitjorant fins i tot la malaltia. Ja es va veure amb una vacuna candidata per al SARS testada en animals, i també en altres virus com el dengue o el sincitial respiratori, però no ha estat així en el cas de les vacunes contra el SARS-CoV-2. “Al contrari, els assajos clínics i la vacunació a gran escala —centenars de milions de persones vacunades a tot el món— indiquen clarament que les vacunes protegeixen molt eficaçment contra formes greus de la malaltia, fins i tot en persones infectades amb les noves variants”, indica Sarukhan.

Trombosi i la síndrome de Guillain-Barré

Encara que en molt comptades ocasions, sí que s'han notificat casos en els quals el sistema immunitari queda afectat, però són molt excepcionals. De moment, els únics esdeveniments descrits són els de trombosi en la injecció de AstraZeneca i, més recentment, la síndrome de Guillain-Barré amb de Janssen.

“En alguns casos molt rars, les vacunes de AstraZeneca i Johnson & Johnson poden propiciar la generació o activació d'anticossos dirigits contra una proteïna (PF4) que es troba en les plaquetes, la qual cosa ocasiona l'activació de la mateixa i la formació de trombes”, resumeix Sarukhan. “Aquest tipus de fenomen, anomenat VITT (per vaccine-induced immune thrombotic thrombocytopenia) s'ha descrit amb una freqüència aproximada de 10 casos per milió després de la primera dosi i 1 per milió després de la segona dosi (per a AstraZeneca)”.

L'altre esdeveniment que pot comprometre el sistema immunitari és la síndrome de Guillain-Barré, un trastorn “poc freqüent”, segons els Centres per al Control i Prevenció (CDC) dels Estats Units, en el qual “el propi sistema immunitari d'una persona danya les seves neurones i causa feblesa muscular i a vegades paràlisi”.

El passat 12 de juliol l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA) dels Estats Units va afegir un advertiment en el prospecte de la injecció monodosis de Janssen/Johnson & Johnson, per haver estat observat un augment del risc de desenvolupar aquesta síndrome, alguna cosa que de moment no s'ha observat en altres vacunes com la de Pfizer-BioNTech i Moderna.