Les làmpades de sal no tenen cap benefici demostrat per a la salut
No hi ha evidència científica que aquestes làmpades puguin emetre ions negatius a l’aire
Què s’ha dit?
Que les làmpades de sal emeten ions negatius que neutralitzen els ions positius emesos pels equips elèctrics que tenim a casa.
Què en sabem?
No s’ha demostrat ni que les làmpades emetin ions negatius a l’aire, ni que els equips elèctrics n’emetin de positius. A més, no hi ha evidència sòlida que els ions, ja siguin positius o negatius, puguin tenir efectes beneficiosos ni perjudicials per a la nostra salut.
Tant la marca Natura com nombrosos altres comerços en línia venen làmpades de sal que, més enllà de presentar-se com un element decoratiu, també ofereixen suposats beneficis per a la salut i el benestar. El reclam assegura que aquestes làmpades fabricades amb “sal de l’Himàlaia” emeten “ions negatius” que permeten “neutralitzar els ions positius” suposadament emesos pels equips elèctrics de les llars.
És FALS. No hi ha evidència científica que aquestes làmpades puguin emetre ions negatius a l’aire i tampoc és cert que els equips elèctrics i electrònics n’emetin de positius. De fet, tampoc hi ha proves que els ions, tant positius com negatius, tinguin efectes beneficiosos o nocius per a la salut.
"La làmpada de sal […] emet ions negatius que permeten neutralitzar els ions positius que emeten els equips elèctrics i electrònics, així com altres substàncies que hi ha en l'aire que respirem"
Verificat s’ha posat en contacte amb el gabinet de comunicació de Natura per a preguntar l’origen de les afirmacions, però en el moment de publicar aquest article, la cadena de botigues no havia donat resposta. L’asseveració que les làmpades de sal emeten ions negatius —àtoms amb càrrega elèctrica negativa— apareix en un article del 2010 no revisat per parells publicat a la revista Pakistan Journal of Molecular Biology, que és l’única referència que ha trobat Verificat en la literatura científica sobre els suposats beneficis d’aquest producte. Segons la publicació, la làmpada de sal atrauria molècules d’aigua de l’aire (és a dir, l’humitat) sobre la seva superfície, formant una solució que, amb l’escalfor de la làmpada, crearia ions negatius.
Ara bé, en el document, “l’explicació de la formació dels ions negatius no està referenciada i, per tant, és una simple opinió. No aporten cap dada experimental que [demostri que els ions] es generin”, rebat en un correu electrònic a Verificat Alfons Polo, doctor en Ciències Químiques de la Universitat de Girona (UdG). La capacitat d’aquestes làmpades “per generar ions negatius a l’aire no està suportada científicament”, sentencia.
L’expert apunta que “l’explicació de la dissolució de la sal no té gaire sentit” donat que, en cas que es produís un procés es descriu a l’article, en realitat es formarien dos ions en solució, “un positiu (el sodi, Na+ aquós) i un negatiu (el clor, Cl- aquós).” Consegüentment, indica Polo, o bé “s’alliberarien els dos a l’aire” —i no només els negatius, com assegura l’anunci—, o bé els positius s’acumularien a la superfície de la làmpada, acumulant una càrrega electrostàtica —com la que es produeix quan freguem un globus amb una samarreta— que s’hauria d’observar. Una altra opció és que la sal es convertís en sosa càustica, com a conseqüència d’una reacció química. “Tot, molt més que improbable”, sentencia l’expert.
“No vam veure res” en intentar mesurar els ions emesos per una làmpada de sal en el laboratori, va explicar el 2016 Jack Beauchamp, un químic de la Universitat de Caltech especialista en l’estudi d’ions i molècules en estat gasós a Snopes, una pàgina de verificació nord-americana membre de la International Fact-Checking Network (IFCN) que ja va desmentir els suposats beneficis de les làmpades de sal en aquella ocasió.
Els equips electrònics no generen ions positius
La idea que els equips electrònics de casa poden emetre ions positius no és correcta perquè tals aparells, com el WiFi, el televisor o el forn microones, no tenen aquesta capacitat. Al contrari, funcionen emetent, precisament, radiació no ionitzant, és a dir ones electromagnètiques que no tenen prou energia per a arrencar electrons dels materials i, per tant, ionitzar àtoms.
“És una radiació poc energètica i molt poc intensa de la qual no hi ha evidències que, als nivells habituals, tingui efectes negatius sobre la salut”, assegura en un correu electrònic a Verificat Alberto Nájera, professor de la Universitat de Castilla-La Mancha i vocal del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS) del Col·legi Oficial de Telecomunicacions (COT).
L’expert, que apunta que altres electrodomèstics com la nevera o el forn “poden produir camps electromagnètics de molt baixa freqüència”, tampoc ionitzants, cita la Comissió Internacional de Protecció de Radiació No-Ionitzant (ICNIRP), que estableix els límits de seguretat d’emissions que han de complir electrodomèstics i aparells com el mòbil.
De fet, l’únic efecte confirmat dels camps electromagnètics emprats en aparells WiFi o mòbils del nostre entorn és l’escalfament dels teixits, que no és conseqüència de l’emissió de cap tipus d’ions, sinó de la interacció d’aquests camps amb la matèria. A nivells molt alts d’exposició, podrien arribar a escalfar parts del cos humà. Ara bé, aquest efecte és negligible a la potència a què funcionen el WiFi, el microones o el telèfon, segons explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a la seva pàgina web. És a dir, que els camps electromagnètics que generen els aparells que tenim a casa ni emeten ions positius ni tenen efectes demostrats sobre la salut, com també hem explicat en aquest article.
Els ions en l’aire i la salut
Les làmpades de sal es comercialitzen com a suposats ionitzadors d’aire naturals, presentant-se com una alternativa als aparells electrònics. Aquests s’utilitzen per a eliminar aerosols (partícules sòlides o líquides que viatgen per l’aire), però que no s’han de confondre amb els purificadors d’aire que s’usen majoritàriament als hospitals per a reduir la transmissió de patògens, i que compten amb una efectivitat demostrada basada en filtres particulats i llum ultraviolada germicida.
“Aquests ionitzadors emeten càrregues negatives que s’adhereixen a aquestes partícules [els aerosols] carregant-les negativament, i acaben dipositant-se sobre el sòl o les parets per atracció electroestàtica o simplement per deposició”, explica Alfons Polo, químic de la UdG, adjuntant un article que reflecteix aquesta evidència.
Ara bé, la literatura científica sòlida respecte dels ionitzadors es limita a aquest efecte en la qualitat de l’aire. “No hi ha evidències rotundes” que els ions negatius millorin els problemes psicològics o augmentin la productivitat ni el benestar general, tal com “es reclama comercialment en molts llocs”, adverteix l’expert.
Dues revisions sistemàtiques al respecte publicades el 2018, una a la International Journal of Molecular Science, i una altra sobre assajos en ratolins de Biomedical engineering online, repliquen l’observació del químic de la UdG, i descarten per tant que s’hagin demostrat efectes beneficiosos dels ions negatius a nivell psicològic. Una tercera, compartida el 2013 després de revisar els estudis publicats en els darrers 80 anys, va assenyalar que “l’exposició a ions positius o negatius en l’aire no sembla jugar un paper apreciable en la funció respiratòria” de les persones.
