Les dades no avalen que els matrimonis forçats i la mutilació genital femenina s’hagin disparat com diu Vox

Ignacio Garriga, secretari general de Vox, ha afirmat al Ple del Parlament català de dimecres 12 de març de 2025 (minut 33) que els matrimonis forçosos i la mutilació genital femenina es disparen cada any a Catalunya. 

És NO COMPROVABLE. Els casos de matrimonis forçats i mutilació genital femenina coneguts pels Mossos d’Esquadra van disminuir el 2024 respecte a l’any anterior. Tot i això, aquestes dades policials no reflecteixen el total de casos, sinó les conegudes. Hi ha barreres culturals i socials que moltes vegades impedeixen la seva denúncia.

“Els matrimonis forçosos i la mutilació genital femenina es disparen cada any”

Ignacio Garriga, Secretari General de Vox

En la seva intervenció, Ignacio Garriga no fa cita el territori què fa referència a la seva afirmació. Tot i això, abans i després de parlar de matrimonis forçosos i mutilació genital femenina, va fer parlar d’altres casuístiques centrant-se a Catalunya. És per això que estudiem les seves afirmacions en el context català.

Matrimonis forçats

Els matrimonis forçats són aquells en què “una i/o les dues parts no han expressat plenament el seu consentiment a la unió. El matrimoni infantil es considera una forma de matrimoni forçat”, segons defineix Nacions Unides. La prevalença de matrimonis forçats és elevada a certes regions, com a l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional, que acumulen el 62% del total de matrimonis forçats del món.

En el cas de Catalunya, les dades del Departament d’Interior mostren com el 2024 es van conèixer 7 casos de matrimonis forçats, mentre que el 2023 van ser 18. Les xifres oscil·len entre els 10 i els 20 casos coneguts a l’any des que hi ha dades, el 2009, amb la dada del 2024 com la més baixa de la sèrie.Tot i això, les dades presenten limitacions i treure conclusions prenent únicament aquestes xifres no és correcte. Els Mossos d’Esquadra expliquen a Verificat que “pot passar que nosaltres no tinguem coneixement d’aquests matrimonis forçats, perquè les dones afectades poden estar coaccionades o perquè culturalment ho accepten”. Un estudi del CIDOB sobre això especifica que “les escasses dades registrades no són més que la punta de l’iceberg”.

Globalment, l’any 2000 una de cada tres dones entre 20 i 24 anys va informar d’haver-se casat quan encara era menor. El 2021, la xifra era d’una de cada cinc dones, la qual cosa demostra una tendència mundial descendent, segons dades del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), encara que “als països menys desenvolupats la xifra es duplica”.

Mutilació genital femenina

Pel que fa a la mutilació genital femenina, es tracta de “tots els procediments que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs de la dona o altres lesions als òrgans genitals femenins amb fins no mèdics”, defineix UNICEF. Més de 144 milions de persones han estat sotmeses a aquestes pràctiques a l’Àfrica, i més de 80 milions a l’Àsia, segons dades de la mateixa agència internacional.

Les xifres de mutilació genital femenina a Catalunya mostren una disminució dels casos atesos pels cossos policials des del 2008, quan comença a haver-hi dades. Així mateix, els Mossos van atendre una persona menys per aquest tema el 2024 que el 2023.

Però les xifres del Departament d’Interior només reflecteixen “casos atesos” per Mossos. De fet, el cos policial ha il·lustrat a Verificat que existeix una “xifra negra”: els casos es coneixen a través del metge, de l’escola, o de la mateixa persona afectada, però, com passa amb els matrimonis forçats, hi ha components socials i culturals que impedeixen a la mateixa víctima i al seu entorn denunciar.

A Espanya només es té un registre de realització de mutilació genital femenina al país, el 1993 a Mataró, segons un informe del Ministeri d’Igualtat. Hi ha diversos contextos en què es realitza la mutilació genital: dones i nenes que ja arriben víctimes o que neixen a Espanya i que se’ls practica en un viatge —de vacances o de llarga temporada— al seu país d’origen i tornen amb la mutilació practicada.

A escala global, les dades d’UNICEF mostren que s’han aconseguit avenços en la reducció de la mutilació genital femenina a molts països. Per exemple, els darrers 30 anys a Sierra Leone s’ha passat d’un 95% a un 61% de dones sotmeses, a Burkina Faso del 83% al 32% i a Maldives del 38% a l’1%, entre moltes altres regions.