L’“efecte crida” no existeix: ni les “regularitzacions massives” ni les “ajudes socials” fomenten l’arribada d’immigrants

Juan Carlos Girauta, tercer candidat de Vox en la llista a les eleccions europees, va assegurar en una entrevista en l’emissora Urbana Play, compartida a través del perfil d’X de la formació política, la seva voluntat d’acabar amb l’“efecte crida” que, segons defensava, és provocat per “regularitzacions massives”. Aquesta afirmació no és nova ni ha estat aïllada. Mireia Borrás, número quatre de la mateixa candidatura, va argumentar en el debat organitzat per 20minutos que “tots els partits” estan d’acord “a donar suport a les polítiques de portes obertes i efecte crida”.

Des de Vox també s’ha correlacionat aquest hipotètic “efecte crida” amb les ajudes socials. Jorge Buxadé, número u de la llista a les europees per aquesta formació política, va afirmar en una entrevista a RNE (minut 20) que l’“efecte crida” és conseqüència que un immigrant que entra il·legalment “queda en millor condició que un migrant legal” en relació a obtenció d’ajudes socials.

És FALS. A Espanya han tingut lloc diverses regularitzacions de gran envergadura de persones immigrants, però ni les dades ni els estudis sobre aquest tema mostren que hagi influït en una major arribada de migrants a les fronteres del país. Per contra, les entrades de migrants tenen més a veure amb les fluctuacions del cicle econòmic del país de destinació, segons explica un estudi del Overseas Development Institute i un article publicat a Cambridge University Press. Però, sobretot, estan relacionades amb la situació als propis països d’origen.

“Acabar amb qualsevol efecte crida provocat per regularitzacions massives és de sentit comú”

 Juan Carlos Girauta, Vox

“Les ajudes socials per als espanyols i per als estrangers que resideixen legalment. Que un immigrant entri il·legalment i no hi hagi cap distinció, fins i tot que quedi en millor condició que un migrant legal, és un efecte crida”

  Jorge Buxadé, Vox

A Espanya han tingut lloc nou regularitzacions extraordinàries a ciutadans estrangers, tal com va recollir Newtral, membre de la xarxa internacional de verificadors que lluiten contra la desinformació (IFCN). Des de l’any 2000 se n’han realitzat tres: en el 2000 i en el 2001 per part del govern de José María Aznar (PP) i en el 2005 pel costat de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). D’altra banda, el portal de Balanços i Informes del Ministeri de l’Interior ofereix dades d’entrades irregulars per via marítima des de 1999.

Creuant tots dos indicadors, veiem que després de les regularitzacions d’Aznar l’any 2000, aquestes entrades van pujar mínimament, mentre que després de les de 2001, van baixar. Després de la regularització de 2005 de Zapatero va haver-hi un pic d’arribades en 2006. És el que es va denominar la crisi dels cayucos a Canàries. No obstant això, seria erroni interpretar aquestes arribades a conseqüència de la prèvia regularització, segons mostra la recerca acadèmica.

Concretament, un estudi publicat a Barcelona GSE Working Paper Sèries analitza aquesta onada migratòria i rebutja la idea que aquesta regularització promogués un “efecte crida”. Els seus autors conclouen que la quantitat de persones immigrants que van arribar a Espanya el 2006 va augmentar, sí, però el ritme de creixement va ser similar independentment de si el país d’origen d’aquests migrants formava part de la Unió Europea o era extracomunitari. És a dir, no es va registrar un canvi en la composició de la immigració en l’estat espanyol, malgrat que la regularització de 2005 va incidir principalment en les persones que venien de fora de la UE.

Cristina Fernández, Investigadora Ramón y Cajal per la Universidad de A Coruña, que ha investigat sobre polítiques de control de la immigració, explica a Verificat que “no té massa sentit” associar les arribades amb la política interna d’Espanya: “És com si diguéssim que la crisi dels refugiats de Síria o d’Ucraïna tenen a veure amb la política interna d’Alemanya o Polònia”. Per tant, afirma que té més relació amb la situació del país d’origen. No obstant això, el fenomen migratori és complex, i altres variables com la condició de les rutes migratòries o la situació econòmica poden influir en les dinàmiques de desplaçament.

Entre les possibles causes de les arribades registrades el 2006 a Canàries, l’experta cita “la crisi política al Senegal, uns corrents marins favorables o la impossibilitat d’arribar a Europa a través de rutes més curtes i més segures a causa del reforçament de la cooperació amb el Marroc per a la vigilància de les fronteres més al nord”, a Ceuta, Melilla i la costa andalusa.

Un altre factor a tenir en compte és la major capacitat per a detectar pasteres mitjançant el Sistema de Vigilància Exterior (SIVE) que Espanya utilitza des de 2002, però que va arribar en 2005 a Canàries. Aquest permet, segons la definició de la Guàrdia Civil, “detectar a llarga distància [10km] les embarcacions que s’aproximin al nostre litoral”, per a “interceptar als presumptes delinqüents o auxiliar als immigrants irregulars”. És a dir, que part de l’augment de l’arribada de migrants podria explicar-se per una major capacitat de detecció i intercepció.

Les ajudes socials tampoc fomenten l’“efecte crida”

La migració neta a Espanya “ha variat de manera significativa, seguint una dinàmica vinculada al cicle econòmic sense que, en aquest mateix període de temps, s’hagin registrat canvis ressenyables favorables en el marc de prestacions de l’estat de benestar espanyol”, explica l’informe de 2019 del Defensor del Poble.

Les oscil·lacions del Producte Interior Brut espanyol (PIB) han seguit una tendència similar a les variacions de població estrangera -entrades i sortides- que recull el Padró Continu, on apareixen tant migrants en situació regular com irregular.

Un altre indicador que ens permet veure la relació entre l’economia del país de destinació i l’arribada d’immigrants és la comparació entre la taxa d’atur i les entrades de migrants per vies legals. Un article publicat pel Banc d’Espanya constata que “els estrangers de països on les taxes de desocupació són més elevades són els qui tenen una major propensió a abandonar el seu país amb destinació a Espanya, així com que els fluxos d’entrada d’estrangers tendeixen a ser superiors cap a les regions amb taxes d’atur menys elevades”.

En el conjunt d’Espanya, s’aprecia que, quan puja la taxa d’atur, baixa l’arribada d’estrangers, i viceversa.

D’altra banda, cal destacar que per a accedir a les prestacions socials és necessari tenir residència legal, tal com reflecteix la Llei d’Estrangeria (article 14). És a dir, trobar-se en situació irregular impedeix la concessió d’aquestes ajudes socials. En el cas d’estar empadronats, les persones en situació irregular podran únicament accedir a assistència sanitària i a l’escolarització, les prestacions bàsiques, tal com va explicar Verificat en el marc de les eleccions catalanes.

No existeix cap renda dirigida exclusivament a immigrants irregulars. En algunes comunitats autònomes sí que poden accedir a rendes mínimes d’inserció, però els seus requisits són els mateixos que per als espanyols i la nacionalitat mai és un criteri, segons legisla l’article 14 de la Llei d’Estrangeria.