L’augment de gel marí a l’Antàrtida no és una prova vàlida per negar l’escalfament global

Què s’ha dit?

Que l’Antàrtida està guanyant gel i no ho ha perdut

Què en sabem?

Diversos treballs demostren que la superfície de gel marí de l’Antàrtida ha augmentat fins ara. El que està disminuint és la capa de gel terrestre, és a dir, la que se situa sobre la superfície del continent.

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

La diputada de Vox al Congrés Carla Toscano ha publicat un missatge a Twitter en resposta a Alberto Garzon, ministre de Consum, que compartia una notícia del diari The Guardian sobre l'onada de calor que l'Antàrtida ha patit els últims dies.

La política li ha contestat amb missatges falsos i enganyosos sobre el canvi climàtic, com que el clima és cíclic i que la temperatura gairebé no ha augmentat en els últims 20 anys, i que ja desmuntem en aquest article. A més, també ha assenyalat que l'Antàrtida està guanyant gel i que, a més, en té 1.250 vegades més que l'Àrtic. És ENGANYÓS. Sí, l'Antàrtida ha estat guanyant extensió de gel marí o banquisa antàrtica en les últimes dècades —tot i que ara es troba en un nivell mínim—, però la capa de gel que s'assenta sobre el continent antàrtic és cada vegada menor. D'altra banda, el fet que la banquisa antàrtica hagi augmentat no contradiu el fet que hi hagi un escalfament global, ni allà ni a la resta del planeta. De fet, fa uns dies es va esfondrar una regió gelada de l'oceà Antàrtic probablement a causa d'aquesta onada de calor extrema de la qual el Ministre se'n feia ressò. A més, hi ha senyals que l'escalfament a molts llocs de l'Antàrtida és més elevat que la taxa mitjana global.

L'Antàrtida té 1.250 vegades més gel que l'Àrtic i està guanyant gel

A l'Antàrtida hi ha dos tipus de superfícies gelades: el gel continental, més conegut com a coberta de gel o indlandsis (en danès, gel interior), que és la capa de gel que s'assenta sobre el continent antàrtic, i el gel marí, que els científics anomenen banquisa antàrtica. Aquest darrer està situat al voltant del continent i sura sobre l'oceà Austral.

A la superfície continental de l'Antàrtida, el gel s'està reduint. Entre el 2002 i el 2020, la plataforma va perdre una mitjana de 149.000 milions de tones mètriques de gel a l'any, contribuint així a l'augment global del nivell del mar, segons les observacions dels satèl·lits de la NASA.

En canvi, l'extensió de gel marí de l'Antàrtida —també coneguda com a banquisa de gel— creix cada any des de finals dels anys 70, fet que assenyalen els mateixos investigadors que estudien el canvi climàtic. "En l'última dècada, el gel marí al voltant de l'oceà Àrtic ha assolit mínims històrics diverses vegades, mentre que l'extensió del gel al voltant de l'Antàrtida ha assolit nous màxims", assenyala l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, l'anglès ) dels EUA en aquest article. És a dir, que l'afirmació de la diputada de Vox només és certa si parlem del gel marí, no del terrestre, que és el que té conseqüències sobre el nivell dels mars i la dada que se cita habitualment per parlar d'escalfament global.

Des del 1979, el gel marí antàrtic ha estat augmentant gairebé ininterrompudament fins al 2016, quan la superfície gelada va començar a retrocedir fins a assolir un mínim històric el 2017, segons expliquen investigadors de la Universitat d'Ohio (EUA) en un recent estudi publicat a Nature Climate Change. A partir de llavors, assenyalen els investigadors, es va anar recuperant fins a assolir la seva superfície mitjana prèvia al 2020.

Tanmateix, tal com assenyala Verificat Sergi Gonzàlez, científic que forma part del Grup Antàrtic de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el mesurament del gel a l'Antàrtida va començar a partir dels anys 70, “just després d'una disminució també significativa que hi va haver fins als anys 60”.

"Hi ha una variabilitat a llarga escala molt pronunciada, per la qual cosa l'augment del gel no es pot atribuir a cap refredament", explica l'expert, que recorda que els mateixos autors indiquen a la feina "que les causes d'aquest augment del gel marí són molt difícils d'atribuir”, raó per la que no ho fan a l'estudi.

L'argument anticlimàtic

L'augment en l'extensió de la banquisa antàrtica ha portat, segons la NOAA, a que el públic adquireixi “conceptes erronis sobre el canvi climàtic i del gel al voltant dels pols de la Terra”, com pensar que els voltants de l'Antàrtida deuen estar refredant-se i inferir que l'escalfament global no existeix.

Però, tal com indica Verificat Ryan Fogt, climatòleg de la Universitat d'Ohio (EUA) i líder de l'estudi publicat a Nature Climate Change, no és un argument vàlid: “Hi ha senyals d'escalfament a molts llocs de l'Antàrtida que són més grans que la taxa mitjana global".

Un exemple és l'oceà Antàrtic. Segons l'informe anual del Clima del 2020, la temperatura combinada de la terra i l'oceà ha augmentat a una taxa mitjana de 0,08 ºC per dècada des del 1880; no obstant això, la taxa mitjana d'augment des del 1981 ha estat de 0,18 °C, més del doble de la taxa mitjana registrada durant el segle anterior. A la regió occidental de l'Antàrtida aquest increment va ser d'uns 0,17°C per dècada ja entre el 1957 i el 2006. O sigui, que una regió de l'Antàrtida s'ha escalfat més ràpid que la resta del planeta durant dècades. Un altre exemple són les intenses onades de calor que recentment ha patit la zona, de les quals parlem amb més detall en aquest article.

Per això, Fogt insisteix en l'alta complexitat de l'Antàrtida i insta a “mirar la resposta a escala global per comprendre el canvi climàtic global, no només en un paràmetre”, com podria ser precisament l'altre punt del planeta, l'Àrtic, on la NASA assenyala que es perd un 13% de superfície gelada marina cada dècada entre el 1981 i el 2021. En canvi, l'augment a l'Antàrtida des del 1979 al 2014 va ser de l'1% per dècada, segons la mateixa organització.

No és l'únic origen possible del rumor. Un article publicat el 2015 per la NASA va causar certa controvèrsia perquè afirmava que, efectivament, l'Antàrtida estava guanyant més gel que perdent-lo, i que els científics no se n'havien adonat perquè havien estat mesurant incorrectament la neu i el gel a tot l'enorme continent. Tot i això, aquest estudi ha estat desmuntat per altres grups de recerca i fins i tot la mateixa NASA.

Què causa aquest augment?

Les raons que expliquen aquest augment no es coneixen del tot: “Hi ha diverses teories”, assenyala a Verificat Eduardo Moreno-Chamarro, investigador de predicció climàtica del departament de Ciències de la Terra del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC, en anglès). “Una és el patró de vents que ha dominat els darrers anys, que ha afavorit el creixement de gel en algunes regions. Alguns estudis han relacionat aquest patró de vents amb processos físics sobre el propi continent Antàrtic i als tròpics (El Niño), directament relacionats, o no, amb el canvi climàtic, i fins i tot amb el forat a la capa d'ozó”, indica l'investigador.

No són els únics motius, fet que permet adonar-se de l'enorme complexitat que comporta la climatologia en aquesta zona del globus. "Altres han afirmat que la fosa dels mantells de gel sobre el continent dóna lloc a una fina capa d'aigua dolça (menys salada) i freda sobre els mars entorn de l'Antàrtida, que afavoreix la formació de gel marí", segueix l'investigador, qui també esmenta altres estudis que assenyalen que l'oceà Austral és més eficaç absorbint l'excés de calor i limita l'escalfament sobre l'Antàrtida.

“El que sí que és clar és que és encara una incògnita”, conclou Gonzàlez, encara que recorda que “això no treu que, per exemple, en els darrers anys s'hagin mesurat importants desglaços en els mantells de gel de l'Antàrtida i la seva estabilitat en els propers segles sigui un tema molt preocupant, ja que la fosa completa d'algun equivaldria a diversos metres de pujada del nivell del mar”, alerta.

L'Antàrtida no té 1.250 vegades més de gel que l'Àrtic

La política també indica que l'Antàrtida té 1.250 més de gel que l'Àrtic, però no indica si fa referència a l'extensió total de gel, el gel marí, o el continental. Tampoc no indica d'on ha obtingut aquesta dada.

Verificat ha intentat trobar la font original en estudis científics, sense èxit. L'única referència sobre això és un article al bloc de Fernando del Pino Calvo Sotelo, que assegura que l'Antàrtida té 1.250 vegades més gel que l'Àrtic. Tot i això, no enllaça a la font original i el mateix autor, que segons Maldita és un dels cinc fills de Rafael del Pino Moreno, fundador de Ferrovial, i d'Ana María Calvo-Sotelo Bustelo, germana de l'expresident del Govern Leopoldo Calvo- Sotelo, ha estat protagonista d'articles publicats per altres agències de fact-checking per haver publicat articles a altres mitjans de comunicació on fa afirmacions que no se sostenen amb l'evidència científica.

D'altra banda, els càlculs realitzats pels experts consultats per Verificat no corresponen als que presenta Toscano: “A Groenlàndia hi ha uns tres milions de km3 [de gel terrestre] i a l'Antàrtida uns 30 milions, per això n'hi ha 10 vegades més a l'Antàrtida que a l'Àrtic”, indica Gonzàlez.

La NASA dóna una dada similar: “La capa de gel de Groenlàndia, que abasta 660.000 milles quadrades […] i amb un gruix al punt més alt de gairebé 2 milles, té el potencial d'elevar els oceans del món a més de 20 peus”, mentre que “la capa de gel de l'Antàrtida cobreix gairebé 5,4 milions de milles quadrades […] i conté suficient gel per elevar el nivell de l'oceà uns 190 peus”. Si dividim 190 entre 20, el resultat és 9,5, que és la diferència de gel terrestre que hi ha entre ambdós territoris.

Si comparem la quantitat de gel marí, el resultat és que l'Àrtic guanya l'Antàrtida, i no pas al revés, com assegura la política. Prenent com a referència les dades del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC, en anglès), si calculem la diferència entre el volum de gel en una zona i l'altra —0,018 km3 en el cas de l'Antàrtida i 0,03 km3 en el de l'Àrtic— obtindrem que l'Àrtic té el doble de gel marí, no 1250 vegades menys.

El gel marí de l'Antàrtida, ara sota mínims

Encara que la tendència general d'extensió de gel marí a l'Antàrtida en els últims 40 anys ha estat a l'alça, fa uns dies la NASA va informar que el febrer de 2022, el gel marí al voltant de l'Antàrtida va assolir la seva extensió més baixa des del inici del registre satelital el 1979. “És la primera vegada que s'observa que el gel es redueix per sota dels 2 milions de quilòmetres quadrats”, indica la institució en aquest comunicat.

Sense que el desgel estigui vinculat directament amb l'augment de les temperatures, el cert és que coincideix amb una tendència que s'observa a la resta del món. “El desglaç a nivells globals és visualment irrebatible; a Espanya, en els darrers 40 anys la meitat de les glaceres han desaparegut, es veu fins i tot a les fotos de família”, assenyala Verificat Andreu Escrivá, ambientòleg, doctor en Biodiversitat i exmembre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana . "I per descomptat es veu a l'Àrtic, es veu a l'Antàrtida també i a la colonització d'espècies com líquens o plantes que arriben on abans no es podia arribar perquè fa més calor", afegeix.

També neva més, però importa poc

Un altre fenomen curiós a l'Antàrtida que pot despistar és el fet que neva més, però aquest sí que podria estar vinculat amb l'augment de les temperatures: “Estan augmentant les nevades pel fet que l'aire dels voltants és més càlid, i això està ajudant a mitigar una part de la pèrdua de gel”, reconeix Gonzàlez.

Amb tot, el balanç de gel segueix sortint negatiu tal com assenyala l'IPCC: “Les pèrdues massives de les glaceres de l'Antàrtida occidental, principalment degudes a la fosa basal de la plataforma de gel, superen el guany en l'acumulació de neu al continent” a causa d'aquestes nevades de què parla Gonzàlez.