L’Ajuntament de Barcelona no pot empadronar gent a domicilis privats sense permís del titular

Circulen per xarxes socials missatges que denuncien empadronaments a domicilis privats a Barcelona sense el permís ni el coneixement dels seus llogaters i propietaris. Un usuari comparteix com a prova una suposada carta que li va arribar a casa seva i que mostra que quatre persones desconegudes estan empadronades al seu domicili sense permís.

T’HO EXPLIQUEM. L’Ajuntament de Barcelona demanda una autorització expressa del propietari de l’habitatge o del titular del contracte de lloguer per empadronar una persona en un pis. També és possible que una persona ja empadronada en un domicili autoritzi la parella o fills acreditant que són tals. Perquè algú s’empadroni en un habitatge ha de justificar documentalment que hi viu habitualment i, si no, el Consistori “farà les actuacions necessàries per comprovar-ho”.

L’Ajuntament de Barcelona té coneixement de casos de falsedat documental –sis a tot Catalunya el 2024–, en què documents com contractes de lloguer o factures han estat falsificats. En aquests casos, l’article 392 del Codi Penal estableix penes de presó i multes als infractors. D’altra banda, és legal que l’Ajuntament empadroni persones sense llar en edificis públics, com ja vam explicar.

S’està empadronant gent a domicilis privats sense el permís dels seus propietaris o llogaters.

L’Ajuntament de Barcelona exposa a la seva oficina virtual que, perquè una persona pugui empadronar-se en un domicili on no sigui la titular de la propietat o del lloguer, cal una autorització d’aquests. És a dir, o el propietari o la persona que habita de manera efectiva en una casa o pis ha de validar necessàriament qui s’empadrona al seu domicili. 

Des del gabinet de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona han confirmat a Verificat que ningú no es pot empadronar a casa d’algú “sense el seu consentiment” i que només és possible fer-ho vulnerant la llei, “en cas de falsificació de documents o contractes”. Això comporta un delicte de “falsedat documental i, per tant, està a les mans de l’àmbit policial” investigar-ho. El Codi Penal regula als articles 390 i posteriors les multes i sancions per delictes de falsedat documental. Concretament, l’article 395 de falsificació de documents privats estableix penes de presó de sis mesos a dos anys.

Ara mateix, les denúncies per frau d’empadronaments “no representen un problema massiu”, segons va declarar al Ple del Parlament el 10 d’abril Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. Les denúncies per frau d’empadronament van ser sis el 2024, segons va publicar l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Principi de residència efectiva

El padró és una obligació de les persones que viuen en un municipi i que, de manera efectiva, habiten en un domicili, independentment de la seva nacionalitat o situació administrativa, tal com normalitza la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

De fet, la residència continuada a l’habitatge s’ha de demostrar perquè el padró sigui legal, segons aclareix l’Ajuntament de Barcelona. Genís Vives, jurista i investigador de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona, ​​​​explica a Verificat que “el que preval és l’habitabilitat, és a dir, demostrar que tu vius efectivament en aquest municipi i domicili i acreditar la teva identitat”.

Si es donen casos en què una persona no pot demostrar que viu al lloc on vol empadronar-se, l’Ajuntament “farà les actuacions necessàries per comprovar que resideix de manera continuada al domicili que indica”, segons explica el consistori a la seva pàgina web. Vives exemplifica que, en cas d’habitar en una barraca, no tens un títol de propietat, per la qual cosa el Consistori enviaria algú a verificar-ho i, en cas de validar l’habitatge efectiu, es duria a terme l’empadronament.

Si es comprova que una persona està empadronada a un domicili que no és el seu habitatge habitual, es preveuen multes de fins a 150 euros, segons l’article 59 del Reial decret legislatiu 781/1986. També es donaria de baixa la persona del padró.

El negoci dels empadronaments

Un altre cas freqüent d’irregularitats del padró és el del negoci submergit d’alguns propietaris i titulars de contractes de lloguer que demanen diners a canvi d’una autorització que permeti a una altra persona empadronar-se a casa seva. A portals de venda en línia com Milanuncios i Wallapop hi ha publicacions que ofereixen diners per aquest tipus de certificats i també els que anuncien el servei a canvi de diferents quantitats de diners, tal com han reportat mitjans periodístics com eldiario.es i l’ABC.

També hi ha situacions en què el negoci es fa amb domicilis aliens. “Si en un edifici hi ha una persona gran sola, donen el domicili d’aquesta persona, robant-los fins i tot rebuts de la bústia per emprar com a prova”, va explicar fa uns mesos Verifica RTVE, el portal de verificacions de RTVE. En aquell cas, es tractaria de falsedat documental.

De fet, un dels missatges que denuncia a X (abans Twitter) l’empadronament de quatre persones en un domicili privat és un cas de falsedat documental que, tal com ha confirmat l’Ajuntament de Barcelona a Verificat, estan sent donats de baixa.

Empadronaments a seus dels serveis socials

Certs missatges que denuncien empadronaments fraudulents en locals dels serveis socials fa temps que circulen per xarxes socials. Aquests parlen de “milers d’immigrants sense papers” empadronats en un mateix lloc, amb afirmacions com que “hi ha prop de 9.000 persones empadronades en un immoble públic de Nou Barris” o que “l’Ajuntament de Sant Cugat té empadronades 493 persones a la seu dels serveis socials municipals”.

Es tracta d’informació real, però sota l’etiqueta enganyosa d’empadronaments fraudulents: són totalment legals. Hi ha situacions en què, per exemple, una persona no té un habitatge on dormir. Però no tenir un sostre no lleva el dret i l’obligació d’inscriure’s al padró, com tampoc no ho fa tenir un habitatge en males condicions o estar en un immoble ocupat. La legislació espanyola ho preveu a través del Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i de la resolució de l’INE per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del padró municipal. Aquí s’explicita que les persones sense domicili que ho hagin comunicat als serveis socials es podran inscriure al padró. Per això, existeix la figura de “domicili fictici”, amb la qual els serveis socials estableixen la direcció, sigui a la seva pròpia seu o a la de l’alberg municipal, per exemple.

Més enllà d’aquesta excepció dels domicilis ficticis, no hi ha un límit respecte del nombre de persones a empadronar en un immoble, sempre que hi resideixin, explica a Verificat Ramon Galindo, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB). És, per tant, responsabilitat dels ajuntaments verificar que aquesta residència sigui efectiva i tramitar-ne la baixa si no ho és.