L’adopció d’un fill és irrevocable, a diferència del que diu Ana Peleteiro

Els darrers dies s’ha viralitzat a les xarxes socials un vídeo on l’atleta Ana Peleteiro afirma que els pares biològics poden invalidar l’adopció d’un fill en qualsevol moment, mentre aquest sigui menor de 18 anys. 

És FALS. L’adopció a Espanya és irrevocable, segons recull el Codi Civil, i implica que els pares biològics no tenen cap vincle jurídic amb el menor un cop processada l’adopció. Per tant, no poden reclamar la tutela de l’infant un cop l’adopció és ferma. Els pares sí que podran demanar la fi de l’acolliment familiar del seu fill, un procediment diferent de l’adopció, en què el menor no es desvincula legalment de la família biològica.

“Si la teva mare biològica reclama i testifica davant d’un jutge que pot ocupar-se de tu, els teus pares adoptius t’han de tornar”

Ana Peleteiro-Compaoré, medallista olímpica

Des de Verificat, hem demanat a Ana Peleteiro en quina informació es va basar per a fer aquestes afirmacions. En el moment de publicar aquesta verificació, encara no hem rebut resposta.

L’article 180 del llibre I del Codi Civil dicta que “l’adopció és irrevocable”. Alhora, l’article 178 indica que, amb l’adopció, es trenquen tots els llaços legals entre l’infant i la seva família biològica. Aquest fet diferencia l’adopció de l’acolliment familiar, un procediment en què el menor no es deslliga dels pares, tot i que la tutela recau en mans de l’estat. És per això que presenta diferències legals amb l’adopció. 

L’adopció pot venir donada o bé perquè els pares biològics han donat el seu consentiment legalment, o bé quan el menor es troba en situació de desemparament, explica en conversa amb Verificat Xavier Campà, president de la Secció de la Infància i de l’Adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). 

És en aquest segon cas de desemparament, per exemple, quan el menor ha viscut en situacions extremes d’abandonament, violència o exclusió, en què una entitat pública assumeix la tutela del menor i proposa, “quan la situació és irreversible —perquè els pares no poden assumir la tutela ni a mitjà ni a llarg termini— un acolliment familiar preadoptiu”, detalla l’advocat. Aquest és un procediment en què la família acull el menor amb la finalitat d’adoptar-lo, segons exposa l’article 173 bis del llibre I del Codi Civil. 

Campà afirma que els pares biològics poden recórrer cadascun d’aquests processos i al·legar que es poden fer càrrec del menor, fet que jutjarà l’entitat pública responsable en cada cas.  Ara bé, “un cop l’adopció és ferma, s’han esgotat tots els recursos i el nen adoptat és com un fill biològic, amb les conseqüències que això comporta als seus pares adoptants”, aclareix l’expert. Això es manté també en les adopcions internacionals, segons la normativa al respecte: “Si les coses s’han fet bé, l’adopció una vegada reconeguda a Espanya ja és una adopció plena amb els mateixos efectes”, assegura. 

Així i tot, la normativa recull la possibilitat d’anul·lar l’adopció a l’article 180 en cas que els pares biològics no haguessin intervingut en el procés d’adopció o no haguessin prestat consentiment, si poden provar que no va ser responsabilitat seva. En qualsevol cas, la norma només preveu aquest recurs durant els dos anys següents a l’adopció, en cap cas fins que l’infant arribi a la majoria d’edat, sempre que el procés no perjudiqui greument el menor.

L’acolliment familiar

Existeixen, però, altres tipus d’acolliments familiars que no suposen l’adopció del menor. L’acolliment simple, que és temporal, i l’acolliment permanent. Aquest darrer es dona quan, tot i reunir les condicions per un acolliment preadoptiu, no està aconsellat per no fer un deslligament total amb la família biològica. “Pensem, per exemple, en una mare amb una malaltia terminal. No és que no vulguin, sinó que no poden fer-se’n càrrec”, aclareix l’advocat. 

L’article 173 del llibre I del Codi Civil contempla la possibilitat que l’acolliment del menor finalitzi “a petició del tutor o els pares que tinguin la pàtria potestat i reclamin la seva companyia”. “Mentre estan en acolliment i no en adopció, els pares poden fer tot el possible perquè se’ls escolti, però el jutge valora si realment s’ha fet tot el possible i si aquests pares efectivament estan en condicions de fer-se càrrec dels seus fills”, exposa Campà.

“Quan adoptes, és com que aquesta nena és de l’estat perquè la seva mare no se’n pot fer càrrec, però és una cessió fins que aquesta persona fa 18 anys”

Ana Peleteiro-Compaoré, medallista olímpica

En el mateix vídeo, Peleteiro també assegura que els menors adoptats “són de l’Estat”, i que “estan cedits” fins que arriben a la majoria d’edat. També és FALS. Tal com expressa l’article 176 del llibre I del Codi Civil, l’adopció implica que les persones que adopten passen a tenir la “pàtria potestat”, és a dir, el conjunt de drets i deures que tenen els pares sobre els fills menors d’edat. 

Campà desenvolupa que, “quan hi ha un cas de desemparament de la infància o adolescència, és evident que l’estat assumeix automàticament la tutela a través de l’entitat pública de protecció dels menors”. Ara bé, “aquesta tutela és temporal fins que, o bé es recuperen les funcions socials dels pares o en el cas que acabi en adopció”, conclou.