L’adopció de parelles homosexuals: igualtat dins l’Estat, però només permesa a sis països a escala internacional

“A Espanya, si ets gai i vols adoptar un nen […], ets el darrer de la llista”. Això és el que va dir Quique Jiménez, conegut com a Torito, durant una entrevista al programa Col·lapse de TV3, quan va parlar sobre la seva experiència sent pare a través de la gestació subrogada. El fragment es va viralitzar a X (abans Twitter) fins a superar els dos milions de visualitzacions. Però és cert, això? Quina situació viuen les parelles homosexuals que volen adoptar a l’Estat espanyol? T’ho expliquem!

A Espanya, les parelles homosexuals poden optar a l’adopció nacional en igualtat de condicions amb les heterosexuals des del 2005, quan es va aprovar el matrimoni igualitari. Tanmateix, dels 33 països oberts a l’adopció internacional, només sis (Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic i Portugal) permeten l’adopció de famílies homosexuals, segons ha explicat a Verificat la Direcció General d’Infància i Adolescència del Govern d’Espanya.

Ara bé, cap parella heterosexual pot passar per davant d’una homosexual a la llista d’adopció internacional, ja que, “un cop una família és idònia per l’adopció internacional, escull el país on vol adoptar i, per tant, les famílies homosexuals només escullen una de les opcions viables per les famílies homosexuals”, tal com explica a Verificat Darío Martínez, assessor de FLG – Associació de Famílies LGTBI.

“A Espanya, si ets gai i vols adoptar un nen, ets el darrer de la llista”

Quique Jiménez (Torito)

Adoptar a Espanya: els mateixos drets i requisits des del 2005

A l’Estat espanyol, les parelles homosexuals poden optar a l’adopció nacional en igualtat de condicions amb les heterosexuals des del 2005, arran de la modificació del Codi Civil per la qual es va legalitzar el matrimoni igualitari i es van equiparar en drets les unions entre persones del mateix gènere i les de gèneres diferents. 

Per extensió, “a Catalunya, el recorregut per adoptar un infant és el mateix per a tothom i, òbviament, no té en compte l’orientació sexual dels progenitors”, segons explica a Verificat el gabinet de premsa del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. “La idoneïtat dels sol·licitants es valora d’acord amb la legislació actual seguint un procés que ofereix igualtat de tracte”, afegeix. 

La legislació espanyola en matèria d’adopció nacional estableix que els adoptants han de tenir més de 25 anys (en el cas d’una parella, n’hi ha prou que un hagi assolit aquesta edat), la diferència d’edat entre l’adoptant i l’adoptat ha de ser de 16 anys com a mínim i de 45 anys com a màxim i l’adoptant o els adoptants han d’haver estat declarats idonis “per a l’exercici de la pàtria potestat per l’Entitat Pública competent”, tal com assenyala el web del Ministeri de Drets Socials.

Des de la conselleria de Drets Socials remarquen que “en aquest tràmit es tenen en compte les circumstàncies personals, familiars, socioeconòmiques o la seva aptitud educadora, entre altres raons, perquè cal recordar que l’adopció és una mesura de protecció a la infància, i sempre, sempre, es fa amb l’interès de l’infant per davant”.

Només sis països permeten l’adopció de parelles homosexuals

En el cas de l’adopció internacional, però, sí que hi ha diferències. En total, a hores d’ara, hi ha 33 països oberts a l’adopció internacional, d’acord amb la darrera actualització de la llista que publica el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Però, actualment, només sis permeten l’adopció internacional de parelles homosexuals: Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic i Portugal. Així ho ha indicat a Verificat la Direcció General d’Infància i Adolescència del Govern d’Espanya. 

Darío Martínez, assessor de FLG – Associació de Famílies LGTBI, apunta que “els països que tenen infants adoptables acostumen a tenir unes lleis igualitàries menys avançades o inexistents, de manera que molts països prohibeixen explícitament l’adopció per part de parelles/matrimonis homosexuals”.

Martínez explica que, “arran de les lleis de matrimoni igualitari que es van aprovar al voltant dels anys 2005 per part de diversos països com Espanya, alguns països com la Xina van endurir les seves lleis incloent que les adopcions havien de fer-ser per part de matrimonis heterosexuals”. Així, “evitaven casos que s’estaven donant d’adopcions per part de famílies monoparentals que, un cop arribaven al país de destí, s’acollien a la llei del matrimoni igualitari”, detalla l’assessor de FLG.

Cap parella heterosexual passa per davant d’una homosexual 

“Quan sol·licites una adopció cal que indiquis quina via vols, la nacional o la internacional. Per tant, el fet de ser d’un tipus de família no tradicional no pot fer que et posin més a baix que a la resta. Et posen a baix perquè ets l’últim a apuntar-te, però ho deixes de ser en el moment que s’apunti una altra família”, aclareix Darío Martínez, en relació amb les declaracions que va fer Torito a TV3.

Ara bé, es podria donar el cas que una parella heterosexual passes per davant d’una homosexual a la via internacional? “Aquesta circumstància no es dona”, assenyala. “Un cop una família és idònia per l’adopció internacional, escull el país on vol adoptar i, per tant, les famílies homosexuals només escullen una de les opcions viables per a les famílies homosexuals, de la mateixa manera que els monoparentals només escolliran els països on el seu tipus de família és acceptat”, indica l’assessor de FLG. 

Les adopcions nacionals a Catalunya van superar les internacionals el 2021

El 2022, a Catalunya es van adoptar 103 infants, 64 procedents de Catalunya i 39 d’altres països. D’aquests últims, només dos provenien d’Estats que permeten l’adopció de parelles homosexuals, ambdós de Colòmbia. Així ho assenyalen les dades sobre acolliments i adopcions publicades per l’Idescat. 

Des del 1998 i fins al 2022, a Catalunya s’han produït 2.496 adopcions nacionals i 13.817 internacionals. Les adopcions nacionals, corresponents principalment a infants provinents de Catalunya (encara que en algunes ocasions també poden procedir d’altres territoris de l’Estat), van superar les internacionals per primera vegada el 2021 a causa de la davallada de les adopcions internacionals.

El gabinet de premsa del Departament d’Afers Socials ha explicat a Verificat que aquesta reducció del nombre d’adopcions internacionals s’ha produït perquè des de fa anys hi ha Estats que han suspès o endurit el procés d’adopció, com la Xina o Rússia. Per la seva banda, la davallada —menys acusada— que han experimentat les adopcions nacionals s’explica perquè avui dia neixen menys infants a Catalunya, segons detalla la conselleria.

Tot i això, Catalunya va ser el 2021 la primera comunitat en nombre d’adopcions internacionals i la tercera en adopcions nacionals, per darrere d’Andalusia i la Comunitat Valenciana, segons les darreres dades del Ministeri de Drets Socials.