La verola del mico no s’ha originat per la vacuna del coronavirus
Analitzem diversos missatges que afirmen que la verola del mico s’ha originat per la vacuna de la covid.
A les injeccions per al suposat Covid hi havia cèl·lules de ronyó de mico i ara surt la verola del mico en humans.
La verola del mico és una zoonosi vírica —un virus transmès als humans pels animals— amb símptomes similars a la verola, encara que clínicament és menys greu, com explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La revista Nature afegeix que la malaltia s’anomena així perquè els investigadors la van detectar per primera vegada en micos de laboratori el 1958, però que el nom, en realitat, podria ser enganyós perquè la comunitat científica explica que el virus arriba als humans transmès per animals salvatges com els rosegadors africans o bé per materials contaminats. Més de 60 anys després, la resposta sobre la història natural del virus encara no és clara.
D'on sorgeix la relació amb cèl·lules de mico?
La vacuna desenvolupada per SinoVac, coneguda amb el nom de CoronaVac, és una vacuna contra la covid-19 reconeguda l’1 de juny de 2021 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i distribuïda a 56 països diferents, però que no s’ha autoritzat a Europa. Aquesta vacuna es va produir afegint SARS-CoV-2 a una línia cel·lular coneguda com a Vero cells, que prové de cèl·lules renals de mico, com explica un article publicat a The Lancet que parla de la seguretat, tolerabilitat i immunogenicitat de la CoronaVac. Aquest, doncs, podria ser l’origen dels missatges enganyosos que corren per xarxes i que afirmen que la vacuna tenia cèl·lules de mico.
L’article de The Lancet afegeix que, un cop passat el període d'incubació, el virus es va recol·lectar i es va inactivar per tal de que no tingués capacitat infecciosa un cop inoculat en humans a través de la vacuna. Per tant, ni el virus, que era el SARS-CoV2, ni l’ús de cèl·lules de mico, que servien únicament com a mitjà per aconseguir que el virus es reproduís, podrien ser l’origen de la verola del mico.
La línia cel·lular, cultius de laboratori fets de cèl·lules que es reprodueixen sense parar, utilitzada pel desenvolupament de la vacuna s’anomena ‘vero cells’, i existeix des de la dècada de 1960. Com explica un article sobre el seu creixement i manteniment, es tracta d’una de les línies cel·lulars de mamífers més comunes utilitzades en la investigació.
AstraZeneca i els ximpanzès
Les vacunes de vector viral, com la d'AstraZeneca contra la covid-19, emmagatzemen la informació genètica amb les instruccions per fabricar la proteïna del virus que el sistema immunitari aprendrà a combatre (la proteïna Spike en el cas del SARS-CoV-2) en un vehicle. Aquest vehicle, del que ja vam parlar i que es coneix amb el nom de vector, és una versió debilitada i sense capacitat de replicació d'un virus diferent al que fa front la vacuna. En la fórmula d'AstraZeneca, com explica el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria, es tracta d'un adenovirus que sol provocar el refredat comú als ximpanzès. Per tant, la vacuna en cap cas conté cèl·lules de mico, com asseguren els comentaris virals.
Per utilitzar-ho com a vector viral a la vacuna d’AstraZeneca, és a dir, per ensenyar-li a transportar l’informació de la vacuna fins a les cèl·lules, aquest virus s'ha modificat genèticament de manera que és impossible que creixi i desenvolupi el seu cicle vital en humans. Aquest tipus de vectors s’ha estudiat àmpliament des que es van descobrir el 1972, i la conclusió és que es poden utilitzar amb seguretat. Algunes de les últimes vacunes, utilitzades per als brots de la malaltia de l'Ebola tenen tecnologia de vector viral, i també s’ha analitzat l'ús d’aquest tipus de vacunes per combatre malalties infeccioses com el zika, la influença i el VIH, apunten els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC).
Per altra banda, el vector utilitzat per fabricar la vacuna d'AstraZeneca és d'una família diferent del que produeix la verola del mico. El primer és de la família Adenoviridae i provoca refredat comú, mentre que el de la verola del mico és de la família Poxviridae. En un document de la Universitat de la Palma de Gran Canària podem trobar més informació sobre aquestes dues famílies diferents de virus.
Verificat ha revisat els prospectes de les vacunes existents i aprovades a nivell europeu i no ha trobat cèl·lules de mico presents en cap de les vacunes disponibles (Pfizer, Moderna, Janssen, AstraZeneca).