La segona llengua utilitzada per l’Ajuntament de Barcelona és el castellà, no l’àrab o l’urdú

El regidor i president del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Barcelona, Gonzalo de Oro, ha afirmat en una entrevista al Cafè d’Idees (minut 11:27) que el consistori de la capital catalana només utilitza el català en les seves comunicacions “i, quan no utilitza el català o utilitza el català i una altra llengua, és el català i l’àrab o el català i l’urdú”. Aquest és un missatge que de Oro ja havia transmès a través de la plataforma X (antic Twitter) fa unes setmanes, igual que el president del grup municipal del Partit Popular, Daniel Sirera.

És ENGANYÓS. Tot i que és cert que les comunicacions de l’Ajuntament es realitzen normalment en català, d’acord amb l’article 9 de la llei de política lingüística catalana i amb el Reglament d’ús del català de l’Ajuntament, “la segona llengua utilitzada és el castellà”, segons explica el departament de premsa de l’Ajuntament a Verificat. 

En algunes comunicacions es poden emprar altres llengües, com l’anglès, el francès, l’àrab, l’urdú, entre d’altres, “per garantir que la informació arriba a tota la població”, però això “passa de forma molt puntual”, segons afirmen des del consistori i també queda recollit a l’article 14 del reglament.

“L’Ajuntament només utilitza el català [en comunicacions oficials], i quan no utilitza el català o utilitza el català i una altra llengua, és el català i l’àrab o el català i l’urdú”.

Gonzalo de Oro, Vox Barcelona

El català “és la llengua de totes les institucions de Catalunya”, i també de l’Administració local. Així ho estableix l’article 2 de la llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya, que també especifica en l’article 9 que les administracions locals han d’emprar el català “normalment en les comunicacions i les notificacions […] sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen”. 

De la mateixa forma, el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona també estableix que el català “és la llengua oficial i d’ús normal” de l’Ajuntament, tot i que després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2010, es va eliminar l’incís que afirmava que el català és la llengua “preferent”.

Per això, el departament de premsa de l’Ajuntament assegura a Verificat que “totes les comunicacions de servei emeses per l’Ajuntament de Barcelona han de realitzar-se necessàriament en català, sens perjudici que es pugui acompanyar d’altres llengües”. 

A més, des del consistori remarquen que “la segona llengua utilitzada és el castellà”, a diferència del que diu el president de Vox a l’Ajuntament. Per exemple, la pàgina web de l’Ajuntament està disponible en tres llengües: català, castellà i anglès.

Altres llengües s’utilitzen de forma puntual

Més enllà del català i el castellà, el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona també permet que “els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells, opuscles i publicacions” així com “els missatges que s’emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional” es puguin fer en la llengua de les persones que rebran el missatge. Així ho recull l’article 14 del reglament municipal: “per a la mediació intercultural també es poden fer en la llengua de les persones destinatàries, acompanyats de la versió en llengua catalana”. 

És a dir, l’ús d’altres llengües, com l’anglès, el francès, l’àrab i l’urdú, entre d’altres, es pot donar en algunes comunicacions “per garantir que la informació arriba a tota la població”, tot i que, passa “de forma molt puntual”, segons indiquen des de l’Ajuntament a Verificat. 

Aquests serien casos com els que van criticar a les xarxes Gonzalo de Oro i Daniel Sirera, president del PP a Barcelona, el passat desembre.