La ramaderia espanyola compleix la normativa europea, però no redueix les emissions de GEH des de fa més d’una dècada

Durant aquests dies s'ha sentit comentar a les tertúlies radiofòniques la recent reivindicació de dos joves activistes de 'Futuro vegetal', un col·lectiu de desobediència civil que fa una setmana va irrompre al Congrés dels Diputats per demanar acabar amb les subvencions a la indústria càrnia, un dels sectors que produeix més gasos d'efecte hivernacle.

En una d'aquestes tertúlies, en aquest cas durant el programa Estat d'Alarma, un col·laborador ha indicat que la reivindicació de les activistes “no és un discurs contra el canvi climàtic, sinó contra la ramaderia, una ramaderia que a Espanya […] compleix els estàndards climàtics que diu la Unió Europea”.

El raonament és enganyós perquè no hi ha tals “estàndards climàtics”, com a tal, ni hi ha tampoc una normativa que reguli la quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per sector. "La Unió Europea té objectius generals per a la reducció dʻemissions per a tota la UE i cada Estat membre té objectius de reducció dʻemissions en virtut de lʻanomenada decisió de repartiment dʻesforços, que cobreix les emissions totals de diversos sectors econòmics, inclòs el transport", edificis, agricultura…”, indica Verificat Antti Kaartinen, responsable de premsa de l'Agència Mediambiental Europea (EAA, per les sigles en anglès). Aquests objectius “es refereixen a les emissions totals de tots aquests sectors per Estat membre, sense objectius específics per a cada sector”. I afegeix: “No és clar a què es refereix amb aquests estàndards climàtics”.

Luis Ferreirim, responsable d'Agricultura de Greenpeace Espanya, ratifica a Verificat que “quan la indústria diu que compleix, compleix les normatives que els apliquen al sector ramader. És evident que no es pot donar un permís per posar una explotació ramadera si no compleix la normativa que regeix al país i a nivell europeu”.

No obstant, això no significa que contribueixi a la reducció dels gasos d'efecte hivernacle (GEH) pactada pels països membre. De mitjana, els GEH s'han reduït un 34,4% a Espanya respecte al 2005 —però no respecte al 1990, cas en què han augmentat un 0,26%—, i les procedents de l'agricultura i ramaderia, que es recopilen conjuntament, s'han mantingut pràcticament estables des de fa almenys 10 anys.

La normativa mediambiental vinculada a la ramaderia és una “de les més estrictes que hi ha al món”, tal com assenyala Verificat Tomás García Azcárate, enginyer agrònom i economista agrari especialitzat en la política agrària comuna. “És veritat que es compleixen tots els estàndards europeus […] i estic pensant en particular en antibiòtics, en benestar animal […] però evidentment el problema dels GEH de la ramaderia hi és”.

Un sector les emissions del qual no acaben de baixar

Però que complim amb la normativa de la Unió Europea per a la producció de carn no vol dir que estiguem complint amb "les necessitats que tenim de la reducció d'emissions de GEH, per exemple, per afrontar la crisi climàtica”, recorda Ferreimin.

Uns estàndards que, de moment, s'acosten poc als indicats per la Unió Europea, que s'ha marcat com a objectiu per al 2030 la reducció d'un 55% de les emissions de GEH. Mentrestant, Espanya s'ha compromès a reduir un 23% les emissions respecte les que va emetre el 1990.

Tot i això, el sector agrícola manté pràcticament any rere any la quantitat d'emissions que produeix i, dins d'aquestes, la major part estan provocades per la ramaderia; en concret, al voltant del 75%, segons dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica.

El 2020, l'agrícola va ser l'únic sector que va experimentar un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte a l'any anterior, col·locant-se així al tercer sector més contaminant, produint un 14% del total, i situat per sota del transport (27%) i la indústria (20,8%). El 2021, les emissions de la ramaderia i l'agricultura van baixar lleugerament i van produir un 13,4% del total de GEH.

Aquest augment perllongat durant anys de les emissions s'explica per un increment de la producció de carn. Si consultem, per exemple, les estadístiques respecte al porc, veurem com hem passat de produir 3,4 milions de tones de carn porcina el 2006 a 5,2 milions el 2020, segons dades del Ministeri d'Agricultura. Si consultem el cens de bestiar, el 2006 van passar d'estar censats 26.219 porcs, a 34.454 el 2021. En altres paraules, Espanya té menys explotacions ramaderes que fa una dècada, però amb més caps de bestiar.

Espanya abandera producció de carn porcina

Aquesta és una tendència que presenta Espanya, però no la resta de països del seu entorn: segons les darreres dades disponibles del Govern, Espanya supera des del 2014 Alemanya tant en el nombre d'animals censats com de sacrificis, ja que mentre nosaltres hem crescut, ells han descendit, convertint-se així Espanya des de llavors en el primer productor de carn porcina de la UE. Així, actualment Espanya és la tercera productora mundial de porcí —nombre de caps de bestiar—, després de la Xina i els Estats Units, i el segon exportador més gran després dels Estats Units.

Tot això, tenint en compte que la ramaderia és un dels majors emissors globalment, segons les Nacions Unides. Un informe publicat el 2020 per l'IPCC, o el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, assenyala que al voltant d'un 23% del total d'emissions de GEH antropogèniques entre els anys 2007 i 2016 van derivar de l'agricultura, la silvicultura —gestió dels boscos o muntanyes forestals— i altres usos de la terra, categories en què està englobada també la ramaderia.

Les causes obertes d'Espanya amb la justícia europea per l'agricultura

Més enllà de l'augment d'emissions de GEH, la justícia europea sí que té causes obertes pendents amb Espanya pels problemes mediambientals que causa la indústria ramadera. En concret, la presència de les anomenades macrogranges i el desenvolupament tant de la ramaderia com l'agricultura intensives ha propiciat que se superin els llindars permesos d'emissió de nitrits i d'amoníac, que poden ser perjudicials per als ecosistemes i per a la salut de les persones.

Paral·lelament a les multes, que pretenen servir com a mecanisme perquè la UE aconsegueixi una contaminació zero per al 2050, des de fa dècades existeix a la UE el que es coneix com a Política Agrícola Comuna (PAC), que bàsicament consisteix en una sèrie d'ajudes que concedeix basada "en la descripció dels requisits que han de complir els beneficiaris finals dels ajuts a l'agricultura", indica el Ministeri d'Agricultura, i que, efectivament, conté alguns requisits vinculats amb la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Des del 2023, a més, la UE exigeix als Estats Membre “comptar amb un Pla Estratègic de la PAC en què s'indiquin les intervencions o mesures amb què es pretenen assolir els objectius de la PAC i l'ambició del Pacte Verd Europeu”, i que Espanya va aprovar ja el passat agost de 2022.