La quantitat de tonyina recomanada depèn de la mida de la llauna i de les condicions personals
Analitzem la recomanació de consumir un màxim de dues llaunes de tonyina a la semana
Què s’ha dit?
Que només s’haurien de consumir dues llaunes de tonyina a la setmana degut a la possible presència de mercuri en la tonyina.
Què en sabem?
Que les llaunes de tonyina tenen una quantitat de metilmercuri inferior al límit establert com a segur, i per tant, la quantitat recomanada per consumir dependrà de la mida de la llauna. A més, la recomanació canvia si parlem de col·lectius vulnerables, als que es recomana evitar-ne el consum.
Ens heu fet arribar un article que parla del consum recomanat de tonyina a la setmana. Aquest article és ENGANYÓS. És veritat que cal moderar el consum de tonyina, però no està clar que el consum recomanat siguin dues llaunes, ja que cada llauna pot tenir un pes diferent. La ingesta màxima dependrà de les condicions de cadascú (edat o pes, entre altres), i canvia en el cas de persones embarassades i en menors de 0 a 10 anys.
Els experts recomanen no superar les dues llaunes de tonyina setmanals (…). La presència de mercuri fa que haguem de moderar el consum de les conserves de tonyina.
L’article al que ens referim explica que no hauríem de consumir més de dues llaunes de tonyina a la setmana i ho argumenta dient que aquestes poden contenir mercuri. La quantitat de mercuri que contenen, però, és inferior a la ingesta recomanada i pot variar segons els grams de tonyina en cada llauna. A més, també influiran les condicions de cada persona.
Nivells segurs d’ingesta de mercuri
La ingesta recomanada és de 1,6 μg/kg de pes corporal per al metilmercuri, i de 4 μg/kg per al mercuri inorgànic, segons un informe del 2018 de l’Agència de Seguretat Alimentària (EFSA). No obstant, aquesta recomanació canvia en el cas de persones embarassades o en període de lactància i en infants menors de 3 anys, que haurien d’evitar-ne el consum. La raó és que el metilmercuri afecta sobretot al sistema nerviós central en desenvolupament, per això la població més sensible a aquest metall són els infants i els fetus humans per exposició indirecta a través de la placenta materna durant l'embaràs.
L’EFSA fa distinció entre dos tipus de mercuri: “El metilmercuri (…) és la forma química més tòxica i és la més fàcilment absorbible pels organismes vius”, indica l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). Les concentracions més altes d’aquest compost es troben en espècies com la tonyina. Per la seva banda, el mercuri inorgànic —present a la carn i la fruita— és molt menys tòxic que el metilmercuri.
La recomanació a la població general és menjar peix 3 o 4 vegades per setmana, “entenent una ració com a 100-125 g de peix en filets o 200-250 g de peix complet no filetejat. I variant entre blanc i blau”, indica a Verificat María Sanchidrián, especialista en Nutrició Clínica per la Universitat de Granada.
El cas de les llaunes de tonyina
Seguint les recomanacions, quantes llaunes de tonyina es poden consumir? Doncs depèn, ja que la quantitat de metilmercuri present en una llauna és variable. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va fer un estudi el 2013 en 21 mostres on explica que el nivell mitjà de mercuri (0,26 mg/kg) estava molt per sota del límit màxim establert a la UE per a mercuri en tonyina (1,00 mg/kg). No obstant, l’estudi va estimar que un percentatge relativament alt de nens i dones embarassades superaven el valor d'ingesta setmanal tolerable, és a dir, estaven altament exposades a aquest risc.
Les llaunes incloses en l’estudi presentaven un pes net d'entre 77 i 112 grams. Si es consumeixen dues llaunes grans (que correspondrien a una quantitat de 224 g, si ens basem en la llauna de 112 g), doncs, ja s’haurà complert amb més de la meitat de la ingesta recomanada, i a més, com indica Sanchidrián, “no seria bo (…) perquè més de la meitat de les teves racions seran peix blau”. L’article conclou que “l'estimació de l'exposició que s'ha dut a terme posa de manifest una aportació significativa de les llaunes de tonyina a la ingesta de metilmercuri dels consumidors”.
Altres estudis també han avaluat aquest risc. Un d’ells, publicat al 2020 i que analitzava la quantitat de plom, cadmi i mercuri a la tonyina en conserva i no processada, va arribar a la mateixa conclusió que l’AESAN: l'exposició al mercuri era significativa i podia suposar un risc per als grups de consumidors més sensibles.
La quantitat de mercuri varia segons el tipus de tonyina
“L'espècie que es consumeix a les llaunes és tonyina clara (Thunnus albacares i Thunnus obesus)”, que no sobrepassaria la quantitat recomanada de metilmercuri per llauna. “El bonítol del Nord és Thunnus alalunga”, indica a Verificat María Sanchidrián.
La tonyina vermella (Thunnus thynnus, la que es compra fresca o filetejada i congelada), per la seva banda, és l'espècie més gran de tonyina i acumula molt metilmercuri. La recomanació, en aquest cas, també és evitar-la en persones vulnerables.