La presa de Xest no hauria pogut evitar els danys de la DANA, com assegura Alejandro Fernández
Algunes veus parlen que sí que hauria mitigat les conseqüències tot i haver-se desbordat.
Algunes veus parlen que sí que hauria mitigat les conseqüències tot i haver-se desbordat.
Què s’ha dit?
Que la presa de Xest s’incloïa en el pla nacional de l’any 2004 i que la seva construcció podria haver evitat la catàstrofe provocada per la DANA.
Què en sabem?
Els experts coincideixen que la presa de Xest no hauria pogut evitar el desbordament provocat per la DANA, ja que el volum d’aigua que es va acumular va ser de 110 hm³ i la presa hagués estat de 8 hm³. Algunes veus parlen que sí que hauria mitigat els danys.
El president del PP Catalunya, Alejandro Fernández, va declarar en una entrevista al programa Els Matins de 3Cat (minut 4:00) el passat 14 de novembre que “tothom creu” que la presa de Xest “podria haver evitat la tragèdia” referint-se als danys i morts provocats per la DANA a València. Es tracta d’una infraestructura a la rambla del Poio, un dels epicentres de les riuades del passat 29 d’octubre, la construcció de la qual es va discutir, però que mai va arribar a fer-se realitat. Aquesta narrativa que hagués anul·lat la tragèdia també s’ha estès a les xarxes socials.
Els experts consultats per Verificat matisen que probablement no hauria “evitat la tragèdia”, sinó que hauria pogut mitigar-ne les conseqüències. T’ho expliquem!
“El tan ‘denostat’ Pla Hidrològic Nacional de l’any 2004 incloïa la presa de Xest que tothom creu que podria haver evitat la tragèdia.“
Alejandro Fernández, president del Partit Popular de Catalunya
El Pla Hidrològic Nacional
L’any 2001 es va aprovar el Pla Hidrològic Nacional que contemplava la necessitat de prendre mesures per evitar inundacions a la rambla del Poio. Contactats per Verificat, la Confederación Hidrográfica del Júcar, ens responsable del Domini Públic Hidràulic de Júcar, confirma que al Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001), aprovat pel Govern de José María Aznar, no s’hi recull la construcció d’una presa a Xest, València.
L’any 2004 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar la creació d’una presa a Xest com a mesura per “evitar riades a 16 pobles” de la província, segons recull Hispagua, el sistema espanyol d’informació sobre l’aigua, que forma part del Ministeri de Transports, citant un article del diari Las Provincias. Entre les localitats a protegir s’hi citava Catarroja, Aldaia i Paiporta, que es compten entre les més afectades per les riuades d’enguany. Tanmateix, el text avisava que la proposta de construir una presa de 8 hm3 “s’haurà de plasmar posteriorment en un projecte”.
Això no va passar mai, segons explica la CHJ a Verificat. L’estudi que es va fer l’any 2009, per identificar quina actuació seria més idònia per evitar riuades, anomenat Projecte Informatiu d’Adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera, va concloure que la construcció de la presa “suposava uns costos socioeconòmics molt elevats”, segons apunta la CHJ, raó per la qual es va descartar.
Verificat no ha tingut accés al document del projecte, però altres treballs acadèmics expliquen que es va descartar per la manca de “resultats satisfactoris tant des del punt de vista tècnic com del social i ambiental”. El projecte final tampoc inclou cap menció a la presa, i va culminar en set projectes constructius.
Mitigar, no evitar
Però, en qualsevol cas, l’obra hauria evitat la riuada? Els experts consultats per Verificat i altres verificadores acreditades internacionalment com Maldita.es parlen d’una mitigació de danys, no de la seva eliminació total. La CHJ destaca, per exemple, que, “parlem d’una presa que hauria tingut un volum d’uns 8 hm³”, mentre que xifra el volum total registrat a la DANA per la rambla en “110 hm³, el que dona una idea de la magnitud del succés i del poc impacte que hagués tingut aquesta resa en la mitigació dels efectes”.
Per contra, Federico Jesús Bonet, conseller territorial a València del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canal i Ports i professor Ad Honorem de la Universitat Politècnica de València (UPV), argumenta que “els danys haguessin estat sensiblement menors, en especial les pèrdues humanes”. Puntualitza, això sí, que “a causa de la magnitud de les pluges, que van superar els valors per als quals s’acostuma a calcular aquest tipus d’infraestructures, una mica hagués desbordat”.
Hi coincideix Félix Ramón Francés, catedràtic en Enginyeria Hidràulica de la UPV, que apunta en declaracions a Maldita.es que l’obra “no hauria impedit els danys de la riuada” per les seves “dimensions catastròfiques”, però que probablement haurien estat de menor intensitat.
Exemples d’altres infraestructures durant la DANA
Bonet exemplifica el paper de les preses per contenir la crescuda dels rius amb la presa de Forata, en el riu Magre. Aquell mateix dia de la DANA “el riu va desbordar en la seva desembocadura al Xúquer, però els danys van ser molt menors que si no hagués existit la presa”, explica a Verificat.