La mpox no du 40 anys erradicada, com assegura un article: és la verola comuna

Circula un article que afirma que la verola del mico es va erradicar fa quatre dècades i que, per tant, les vacunes impulsades els darrers anys als Estats Units per a prevenir-la no tenen cap sentit. És FALS. 

La verola comuna, causada pel variola virus, va ser erradicada l’any 1980, però la verola del mico (mpox) és una malaltia diferent, causada per un virus diferent, anomenat monkeypox virus, que ha existit en humans des del 1970. Per tant,  mai ha estat erradicada, sobretot a regions de l’Àfrica, on s’hi han diagnosticat casos cada dècada des d’aleshores, segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC).

FALS | La verola del mico duia 40 anys erradicada el 2020

La mpox ha provocat un total de 102.997 casos i 223 morts a tot el món des del 2022, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aleshores, un rebrot de la malaltia, tradicionalment centrada a la República Democràtica del Congo i als països del seu voltant, va saltar a regions no endèmiques com Europa i els Estats Units. L’OMS va activar en aquell moment una alerta d’emergència sanitària internacional, que després de tancar el 2023,va reobrir el 16 d’agost d’enguany.

És una malaltia que es pot contagiar fàcilment per diverses vies, tal com vàrem explicar aquí, raó per la qual Espanya ha activat mesures com reforçar les mesures de detecció i control, així com vacunar a les persones que ho necessitin per trobar-se en situació de risc i a  aquelles  que viatgin a països on la malaltia és endèmica. També és el motiu pel qual, des de la seva aparició, els esforços s’han centrat a buscar tractaments i mesures preventives com ara  les vacunes.

A Espanya es troba aprovada la vacuna IMVANEX, utilitzada antigament per la verola i que també s’ha vist que funciona per a la mpox amb una efectivitat del 79% dues setmanes després de la injecció. Aquesta  característica o s’anomena immunitat creuada i és possible perquè, tot i que la verola i la verola del mico són malalties causades per virus diferents, tenen estructures i mecanismes similars. Quan una persona rep la vacuna contra la verola, el seu sistema immunitari desenvolupa defenses contra el virus de la verola, que poden reconèixer i combatre altres virus de característiques similars. 

El virus mpox i el laboratori de Wuhan

L’article també parla de l’Institut de Virologia de Wuhan, un laboratori xinès que estudiava els coronavirus abans de la pandèmia de la covid-19, i on les teories no demostrades del lab leak (que afirmen que el virus del SARS-CoV-2 va escapar d’un laboratori) centren les seves mirades. La comunitat científica no ha pogut confirmar ni descartar aquesta hipòtesi, tot i que la majoria de científics apunten que l’escenari de la zoonosi —el salt natural d’una malaltia d’animals a humans— és el més probable.

La peça que estem verificant assevera que aquest mateix centre xinès també s’estava investigant el virus de la verola del mico, i que només tres mesos abans del rebrot del 2022 els científics que hi treballaven van acoblar “soques del virus”. Això, però, no és precís, perquè l’article al qual fan referència parla del “muntatge d’un gran fragment del genoma del virus de la verola del mico”. No hi ha cap prova que mostri que aquest fragment fos capaç de transmetre la malaltia, ni que tingui cap relació amb els avisos de l’OMS, ni passats ni actuals. 

Per altra banda, el virus de la verola del mico i el SARS-CoV-2, causant de la covid-19, tampoc tenen cap relació entre ells. De fet, pertanyen a famílies diferents. Mentre el primer és un Poxviridae, un grup de virus d’ADN, i causa erupcions cutànies i altres símptomes sistèmics, el segon és de la família dels Coronaviridae, que són virus d’ARN, i provoca malalties respiratòries. És a dir, que aquests virus difereixen tant en la seva estructura genètica com en el seu comportament. 

Una subvenció de gairebé 10 milions de dòlars

Per últim, el text que estem verificant també carrega contra l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units  (NIAID, per les seves sigles en anglès) per haver atorgat el 2020 una subvenció de 9.824.009 de dòlars (8.834.436 euros) a una empresa privada per dur a terme investigacions relacionades amb la verola del mico.  Aquesta  subvenció es va atorgar a l’empresa biotecnològica Leidos Biomedical Research per dur a terme un assaig clínic durant cinc anys (des del 2020 fins al 2025) d’un fàrmac anomenat tecovirimat. L’equip beneficiari ha publicat alguns articles relacionats amb la mpox a l’Àfrica a la revista The Lancet.