La medicina moderna sí que és capaç de controlar infeccions respiratòries i n’hi ha exemples

Està circulant per xarxes un vídeo d'un suposat metge canadenc que s'autoidentifica com Roger Hodkinson i que afirma que els governs “s'han de fer a la idea que la medicina moderna és totalment impotent per a controlar la propagació de virus respiratoris”. És una asseveració ENGANYOSA. Actualment no hi ha manera d'erradicar per complet infeccions respiratòries com la grip o la covid-19, però la medicina moderna no és “totalment impotent”: existeixen casos d'èxit en estratègies per a controlar epidèmies de virus respiratoris com el SARS o el MERS, els casos dels quals es van reduir al mínim gràcies al coneixement científic acumulat al llarg de la història.

"Els governs s'han de fer a la idea que la medicina moderna és totalment impotent per a controlar la propagació de virus respiratoris"

Només existeix una malaltia en humans en la història que hagi estat completament erradicada: la verola, el 1980. I es va aconseguir després de 3.000 anys de lluita en els quals havia conviscut amb els éssers humans, gràcies a la vacunació. Actualment, hi ha altres malalties en procés d'eliminació, com la poliomielitis o la malària, si bé encara queda camí per recórrer. En qualsevol cas, la verola és bastant explicativa si un es pregunta per què és tan difícil erradicar una malaltia infecciosa: primer, és vital que existeixi un tractament (vacunes preventives o fàrmacs que combatin la malaltia) efectiu, alguna cosa que no sempre es dóna, però a més cada cas depèn de multitud de variants, com el nombre de patògens que produeixen una mateixa malaltia, la quantitat d'hostes que poden allotjar al patogen, si és una malaltia amb símptomes fàcilment identificables.

No obstant això, controlar la propagació d'un virus respiratori no només depèn dels avenços científics per a erradicar-lo. Un dels exemples més clars d'èxit de control de malalties respiratòries va ser l'epidèmia del Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS, en anglès). El virus va ser detectat per primera vegada a la Xina el novembre de 2002, i es va estendre per 26 països, deixant 8.098 casos confirmats i 774 morts. No obstant això, en tot just 8 mesos l'epidèmia havia estat controlada. Com ho van fer? Sense vacuna ni tractament, l'estratègia duta a terme va consistir en una vigilància sindrómica, un aïllament immediat de pacients, una fèrria aplicació de quarantena a contactes estrets i, a vegades, l'estricte establiment de quarantenes comunitàries.

Tractaments i vacunes

En paral·lel a evitar la propagació de les malalties infeccioses, la prioritat és evitar les morts. El cas de la covid-19, a més de mesures no farmacològiques (distància social, rentat de mans, ús de màscares, quarantenes…), s'han aconseguit desenvolupar vacunes capaces de reduir dràsticament la probabilitat de desenvolupar quadres greus de la malaltia i mort, especialment en la població de risc. En el gràfic ofert per l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) de Madrid s'observa com, mentre els casos s'han disparat tant en la tercera onada (des de finals de Nadal fins a començaments de febrer) com en la cinquena (mes de juliol), les defuncions no han tingut lloc en la mateixa proporció.

En concret, el 18 de gener, Espanya presentava una incidència de 689 casos per 100.000 habitants, similar a la del 22 de juliol, de 644, en el pic de la cinquena onada. No obstant això, en aquells dies Sanitat sumava 455 morts, els hospitalitzats eren 23.184 i els pacients en UCI eren 3.287. A finals de juliol, el Ministeri va informar de 18 decessos, amb 7.255 ingressats i 1.180 persones en l'UCI.

Una altra manera de veure-ho és com ho indica el Servei Nacional de Salut (PHE) anglès, que fa estimacions de quantes defuncions s'han evitat gràcies als vials. Segons els seus càlculs, en els quals ha participat també la Universitat de Cambridge, s'han pogut evitar 105.900 defuncions i 24.088.000 infeccions fins el 20 d'agost de 2021.

Reduir la propagació

“En general, la medicina moderna pot contribuir a reduir la propagació de virus respiratoris, gràcies a vacunes —que eviten que emmalaltim i poden també reduir la probabilitat d'infecció— i tractaments —que solen reduir càrregues virals en persones ja infectades—”, indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.

En el cas concret del SARS-CoV-2, les injeccions “han mostrat ser molt eficaces per a protegir contra la malaltia —per sobre del 90% contra malaltia greu i mort, fins i tot amb la variant delta—”, conclou l'experta.

Els estudis indiquen que, efectivament, les vacunes contra la covid-19 no eviten la infecció, però no és una cosa puntual: “Són poques les vacunes que aconsegueixen evitar completament la infecció i que per tant bloquegen la transmissió —el que es coneix com a vacunes esterilitzants—”, assenyala Sarukhan, qui indica que això sobretot és una cosa que concerneix als virus respiratoris: “Les vacunes —normalment intramusculars— no sempre generen una immunitat duradora a nivell de les mucoses, que és per on el virus entra”, indica.

En conclusió, la medicina moderna (vacunes i tractaments) encara no és capaç d'eliminar per complet la transmissió de virus respiratoris com la grip o el SARS-CoV-2, però és capaç de controlar la seva transmissió.