La màgia no existeix i els superaliments tampoc
L’etiqueta correspon a una estratègia de màrqueting, ja que cap aliment pot substituir una dieta equilibrada
Què s’ha dit?
Que els superaliments disposen d’una composició nutricional que els atorga propietats miraculoses.
Què en sabem?
Els superaliments no existeixen com a tals i l’etiqueta correspon a una estratègia de màrqueting. Si bé és cert que els aliments classificats dins d’aquesta categoria poden tenir propietats beneficioses per la salut, cap aliment pot substituir una dieta equilibrada per si sol.
Espirulina, quefir, xia, quinoa… sovint aquests productes es comercialitzen com a “superaliments”. Diversos programes difosos recentment a YouTube en destaquen la seva composició nutricional, suposadament rica en proteïnes, vitamines, minerals, antioxidants o probiòtics, com a justificació de l’etiqueta. El concepte de superaliment també està molt present en mitjans digitals, on abunden els titulars clickbait, que ressalten les suposades propietats miraculoses d’un producte. Un estudi recent sobre l’ús del terme en els mitjans digitals escrits en anglès va trobar 136 aliments classificats sota aquesta etiqueta.
En realitat, però, “els superaliments no existeixen, almenys no amb aquesta idea que porten associada de propietats curatives, úniques i independents del conjunt de la dieta”, sentencia en declaracions al web del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Jara Pérez, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments (ICTAN) i autora del llibre Els superaliments (CSIC, 2021). “Hem de cuidar el perfil global de la dieta i, a partir d’aquí, és una elecció personal si incloure aquells aliments coneguts com a superaliments”, conclou l’experta, donat que “la xia és igual de ‘súper’ que les llenties o que una taronja”.
Una paraula sense definició
El terme, utilitzat per primer cop a la primera meitat del segle XX i popularitzat els anys 90, no és un concepte científic ni està definit per les entitats reguladores d’aliments americana (FDA) ni europea (EFSA). L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) el considera una manera “informal […] per a referir-se a aliments que puguin aportar vitamines, minerals, proteïnes, fibra i altres nutrients o substàncies […] susceptibles de contribuir al bon funcionament de les funcions fisiològiques de l’organisme”, però recorda que “no és una declaració nutricional ni de propietats saludables autoritzada”. És a dir, que el seu ús en l’etiquetatge i la publicitat dels aliments no es correspon a cap categoria de la normativa vigent (reglaments 1924/2006 i 1169/2011).
El concepte superaliment és només “una estratègia de màrqueting” per a l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND). La institució acadèmica afegeix que la majoria dels aliments que es venen amb el prefix “súper-” tenen un punt exòtic (venen de zones llunyanes) i són de recent ús a Europa (la normativa europea els anomena “nous aliments”).
Cap aliment substitueix una dieta equilibrada
L’absència d’una definició oficial fa que la decisió de què incloure sota el paraigua dels superaliments depengui del criteri de cada persona o institució. Alguns dels productes més repetits amb aquesta etiqueta són les baies de goji (que es solen recomanar pel seu alt contingut en antioxidants i fibra), la quinoa (font de proteïna vegetal i aminoàcids essencials), les llavors de xia (riques en àcids grassos) o el te kombutxa (que conté probiòtics). “S’ha demostrat que els nutrients continguts en aquests aliments [els que reben l’etiqueta de superaliments] tenen diverses propietats beneficioses per a la salut […] però existeixen dificultats a l’hora d’aplicar els resultats dels estudis a dietes reals”, conclou el Consell Europeu d’Informació Alimentària (EUFIC).
Aquestes dificultats passen perquè la majoria dels treballs no s’han dut a terme en humans, sinó en animals de laboratori o sobre teixit cel·lular, segons concloïen dues revisions sistemàtiques (1 i 2) que van avaluar els beneficis en la salut de suposats superaliments com els mencionats. I quan s’han fet assajos en humans, complementen l’AEND i l’EUFIC, o bé s’han emprat quantitats de nutrients molt més elevades dels que aporta una dieta normal, o bé s’han estudiat els aliments aïllats. És a dir, que no hi ha evidència que aquests productes, a la vida real, tinguin efectes beneficiosos sobre la salut de les persones.
De fet, cap aliment no és capaç de prevenir malalties, millorar la salut o curar una persona. “Les dietes poden ser terapèutiques”, afirma en conversa amb Verificat Giuseppe Russolillo, president de l’AEND, però “un aliment per ell mateix no és capaç de (…) provocar la recuperació d’una malaltia en cap concepte”.
Tant l’EUFIC com Jara Pérez, de l’ICTAN, coincideixen a apuntar que tots els compostos que s’associen als productes promocionats com a superaliments es troben presents en els aliments vegetals, de manera que les necessitats nutricionals diàries estan assegurades “si prenem quantitats elevades de fruites, verdures llegums, fruits secs i cereals integrals”.
