La llei Celaá no tracta el castellà com una llengua estrangera, com diu Alfonso Guerra
L’esmena pactada per PSOE, Podem i ERC elimina la formulació del castellà com a llengua vehicular a tota Espanya que portava la llei Wert, l’única de la democràcia
L’exvicepresident socialista Alfonso Guerra ha assegurat en una entrevista a La Hora de TVE que en la nova llei d’educació que prepara el govern de Pedro Sánchez, l’espanyol es tractarà com una llengua estrangera a Espanya. És FALS. L’anomenada llei Celaá no fa referència al caràcter vehicular de la llengua castellana al conjunt de l’Estat, però això no vol dir que tingui el mateix tractament que l’anglès o el francès.
"L'espanyol es tractarà com una llengua estrangera a Espanya"
Alfonso Guerra
Guerra afirma que en l’àmbit educatiu el castellà rebrà el mateix tractament que les llengües estrangeres perquè la ponència de la Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats va aprovar una esmena pactada per ERC, el PSOE i Podem que no inclou cap referència al castellà com a llengua vehicular ni tampoc diu explícitament que és la llengua oficial de l’Estat (cosa que ja apareix a la Constitució). El cert és, però, que en el redactat queda reconegut el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials: "Les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable", diu el text.
L’article 18 del projecte de llei estructura les matèries educatives en sis grans temes, un dels quals és "Llengua Castellana i Literatura i, si n’hi ha, Llengua Cooficial i Literatura" i un altre és "Llengua estrangera". És a dir, el castellà i el català, gallec o basc estan al mateix nivell des de primer de primària fins a segon de batxillerat. A més a més, els centres hauran de posar a disposició dels alumnes "mesures necessàries per compensar la manca que pugui existir en la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, en cas que n’hi hagi, en les llengües cooficials".
Immersió lingüística amb el suport del PSC
En un altre moment de l’entrevista, Guerra sosté que el castellà està "patint un arraconament a Catalunya" i que aquesta situació l’origina la immersió lingüística. Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, li ha recordat que aquesta norma es va aprovar amb els vots del PSC. La primera llei de normalització lingüística del català es va aprovar el 1983, just quan Guerra era vicepresident del govern espanyol i, a més, liderava el PSOE (i, pertant també el PSC) a través de la seva Comissió Executiva Federal.
La llei Celaá, al TC
Polítics com Inés Arrimadas (Ciutadans), Pablo Casado (PP) o el partit Vox ja han anunciat que portaran la LOMLOE (la llei Celaá) al Tribunal Constitucional perquè consideren que la desaparició del caràcter vehicular del castellà a la llei Celaá viola la Carta Magna.
L’article 3 del Títol Preliminar de la Constitució Espanyola no usa el concepte "llengua vehicular" per referir-se al castellà, sinó que parla de llengua oficial i que "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la", reconeix l’oficialitat de les altres llengües espanyoles i explicita que la riquesa lingüística serà objecte d’especial respecte i protecció.
De fet, fins que el 2013 s’aprova la LOMCE o llei Wert, les successives lleis d’educació espanyoles tampoc parlaven explícitament del castellà com a llengua vehicular. Per tant, la reforma que ara lidera la ministra Celaá senzillament suposa tornar a la situació anterior a l’aprovació de la llei impulsada pel ministre del Partit Popular José Ignacio Wert.
La llei Wert (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre de 2013, per la millora de la qualitat educativa, LOMCE) no va ser fruit d’un gran consens, sinó que va ser aprovada únicament amb els vots del Partit Popular.
El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós ha explicat a Verificat que el recurs podria progressar si els magistrats del Constitucional interpreten aquest silenci sobre el caràcter vehicular del castellà a la nova llei d’educació com una exclusió o no.
