La inscripció “República Catalana” a la placa del Palau de la Generalitat era un adhesiu i no un afegit oficial
Es tracta d’una foto que circula des del 2018 i que forma part d’una acció independentista aliena a la Generalitat que va consistir a enganxar adhesius de “República Catalana” a les plaques dels carrers de Barcelona
Ens heu enviat una fotografia d’una placa de Palau de la Generalitat de Catalunya amb una suposada inscripció que diu “República Catalana”. És una imatge que també ha viralitzat l’eurodiputat de Vox Hermann Tertsch en un tuit recent que ha aconseguit més de 3.000 interaccions. No obstant això, no es tracta de cap inscripció o afegit de caràcter oficial o institucional. És una foto que circula des del 2018 i que forma part d’una acció independentista aliena a la Generalitat que va consistir a enganxar adhesius de “República Catalana” a les plaques dels carrers de Barcelona.
Existeixen diferents versions d’aquesta imatge, com la que apareix en un tuit del 18 d’abril de 2018, on sembla que la inscripció de “República Catalana” és un adhesiu afegit a la placa oficial. La placa en qüestió està ubicada a la plaça de Garriga i Bachs. Si fem servir la cronologia de l’Street View, veiem que en cap de les vuit fotos publicades en els últims deu anys es veu la suposada inscripció.
El Palau de la @gencat
segle XV-XVII
República catalana pic.twitter.com/qpO7PPbvZ4— Neus Pinart 🎗 #amnistia (@npini) April 18, 2018
A més, el 2018 ja es va compartir el muntatge que ens heu fet arribar amb la fotografia original i el text “Qui ho permet això? Tothom a denunciar-lo per totes les xarxes socials”.
La Direcció General de Comunicació de la Generalitat ha respost a Verificat que “la imatge de la placa oficial que corre a les xarxes és falsa”. En el mateix correu electrònic, sosté que “són muntatges”, que “la placa no té cap adhesiu” i que no els consta “que n’hagués tingut cap anteriorment”. Un redactor de Verificat s’ha desplaçat a la ubicació de la placa i ha comprovat que en data d’11 de juny del 2021 no hi ha cap inscripció ni cap adhesiu.
Sobre l’acció que es va fer a l’abril i el maig del 2018, no està clar qui la va impulsar, però els CDR (Comitè de Defensa de la República) dels barris Gòtic i Raval i de les Corts es van fer ressò de la iniciativa. Tots dos perfils de Twitter van compartir fotografies amb cartells de carrers de Barcelona en els quals s’havia enganxat un adhesiu que deia “República Catalana”.
📸 Defensem la República barri a barri, carrer a carrer! Aquesta setmana el CDR Gòtic-Raval hem estat esmenant degudament desenes de plaques dels carrers més bells i antics de Barcelona ✊ #ExigimRepública #PrimaveraCatalana pic.twitter.com/hNJ4Qc3p7G
— CDR Gòtic-Raval #RevoltaPopular (@CDRGoticRaval) April 8, 2018
Això va passar, per exemple, al carrer Portaferrissa, al carrer Comtes de Bell-Lloc, a la plaça Can Rosés o a la plaça Sant Agustí Vell. La diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya Jenn Díaz va compartir una imatge del carrer dels Àngels i del Carme. Aquestes accions van tenir certa repercussió en els mitjans de comunicació: El Mundo i VilaWeb, per exemple, van publicar notícies al respecte el 2018. No obstant això, en cap dels dos casos apareix la imatge de la placa del Palau de la Generalitat.
D’altra banda, la usuària de Twitter @ClaraSoteras va publicar quatre fotografies de carrers del barri Gòtic de Barcelona amb els mateixos adhesius. Dues de les imatges eren del carrer Santa Llúcia i del carrer del Bisbe, que es troben al costat de la plaça de Garriga i Bachs, on hi ha la placa del missatge que ens heu enviat.
Avui els carrers del barri Gòtic són de la República Catalana #SantJordiBCN18 @btvnoticies pic.twitter.com/QC4oBNslBJ
— Clara Soteras (@ClaraSoteras) April 23, 2018
La campanya d’enganxar adhesius de “República Catalana” als cartells dels carrers de Barcelona va tenir lloc en unes setmanes intenses políticament a Catalunya. El 15 d’abril del 2018, quatre mesos després de les eleccions del 21 de desembre (que havien estat convocades per Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució), l’Espai Democràcia i Convivència va convocar una manifestació a Barcelona per demanar l’alliberament dels presos independentistes. Segons la Guàrdia Urbana, van acudir 315.000 persones i segons els organitzadors, 750.000. Tres setmanes abans, el 23 de març, el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena havia decretat presó provisional per a Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Mentrestant, seguien obertes les negociacions per formar un nou govern català, que culminarien el 14 de maig amb la investidura com a president de Quim Torra.
Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.
