La imatge que relaciona un incendi amb la construcció d’un parc eòlic és de Grècia i els molins no se situen a la zona cremada
Les fotografies són d’un incendi que hi va haver a Grècia el 2017 i la construcció del parc eòlic va ser aprovada el 2014 tres anys abans de l’incendi. A més, el terreny afectat per l’incendi no coincideix amb la zona on s’ubiquen els aerogeneradors i la legislació grega prohibeix la …
Què s’ha dit?
Que s’ha construït un parc eòlic a la mateixa zona on es va produir un incendi un any abans, plantejant que es provoquen els incendis per instal·lar-hi aerogeneradors.
Què en sabem?
Les fotografies corresponen a un incendi que hi va haver a Grècia el 2017. No obstant, la construcció del parc eòlic va ser aprovada el 2014, el terreny afectat per l’incendi no coincideix amb la zona on s’ubiquen els aerogeneradors i la Constitució grega prohibeix la requalificació del sòl cremat.
Diferents missatges que s'han compartit a Twitter i Facebook recentment comparen dues imatges que suposadament mostren com s'ha construït un parc eòlic a la mateixa zona on es va produir un incendi un any abans. "Algun dubte de qui provoquen els incendis?", es pregunta en castellà l'usuari, plantejant que les flames van ser provocades per poder instal·lar aerogeneradors. El muntatge mostra, a la part superior, una imatge d'una zona on hi ha un incendi amb la data 12 d'agost del 2017 i, a la part inferior, el mateix lloc amb la data 4 d'agost del 2018 i una fletxa assenyalant un parc eòlic que s'ha construït a prop.
Les fotografies corresponen a un incendi que hi va haver a Grècia el 2017. No obstant, la construcció del parc eòlic va ser aprovada el 2014, el terreny afectat per l'incendi no coincideix amb la zona on s'ubiquen els aerogeneradors i la Constitució grega prohibeix la requalificació del sòl cremat.
L'incendi va ser a Grècia i el parc eòlic no es va construir a l'àrea cremada
Segons hem pogut comprovar amb una cerca inversa d'imatges, el muntatge amb les dues fotos que apareix al tuit viral correspon a una zona de la regió d'Àtica, a Grècia, i ja va circular el 2018 entre la població grega. La foto de l'incendi es va publicar, per exemple, al digital Tempo 24 el 27 d'agost del 2017, en una notícia que informava d'un incendi. El pont que apareix és el Pont Charilaos Trikoupis, que uneix Riu i Antirio. Es situa entre el Golf de Corint i el Golf de Patras.
Si el busquem a Google Maps, veiem que tant el pont que travessa el Mar Jònic com la muntanya a l'altra banda coincideixen amb el que apareix a la fotografia.
De fet, el mateix muntatge fotogràfic es va difondre a Grècia el 2018 i una agència de verificació grega va desmentir en aquell moment la relació entre l'incendi i la zona d'aerogeneradors. Sobre la ubicació exacta de la zona cremada, Ellinika Hoaxes, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN), va comprovar que el terreny afectat per les flames no coincideix amb la zona on s'ubiquen els molins de vent. A través de les imatges de satèl·lit del Mapa de Geoinformació de l'Autoritat Reguladora d'Energia de Grècia, van confirmar que el foc era a prop del lloc on es va instal·lar un aerogenerador, però no al lloc exacte. El verificador grec va destacar que en els vídeos que es van publicar sobre l'incendi s'aprecia que "crem un vessant amb arbustos", quan les turbines eòliques s'instal·len als "cims de les muntanyes, no als pendents", com podem comprovar també a Google Maps.
El parc eòlic estava aprovat des del 2014
A banda que la ubicació de l'incendi no coincideix amb la dels aerogeneradors, la instal·lació del parc eòlic va ser aprovada el maig del 2014, com confirma a Verificat el periodista Andronikos Koutroumpelis, verificador d'Ellinika Hoaxes.
Com s'especifica al document, la Secretaria General de la Regió de Grècia Occidental va permetre a l'empresa Elliniki Energiekontor instal·lar un parc eòlic amb una capacitat total de 20 MW dins dels límits administratius del municipi d'Antirrio. El document data del 28 de maig del 2014, molt abans que es produís l'incendi a la localitat.
La legislació grega impedeix la requalificació del sòl forestal cremat
La Constitució grega no permet la requalificació del sòl cremat i fixa que els boscos i els espais forestals que "hagin estat o que fossin destruïts per incendi o suprimits per qualsevol altra manera, no canviaran per això l'afectació que tenien abans de la seva destrucció" (article 117.3). A més "seran declarats obligatòriament espais a repoblar, quedant exclosa la seva afectació a qualsevol altre fi".
En la mateixa línia, la Llei 998/1979, sobre la protecció dels boscos i les àrees forestals en general a Grècia estableix que "els boscos i terrenys forestals que hagin estat destruïts o estan sent destruïts com a conseqüència d'incendis, deforestacions o altres causes, hauran de ser declarats com a reforestables, independentment de la seva categoria especial o de la posició en què es trobin" (article 38.1).
Què diu la Llei de Forest a Espanya sobre el canvi d'ús forestal
Com expliquem en una altra verificació, a Espanya, la Llei de Forest prohibeix “el canvi d'ús forestal almenys durant 30 anys” després d'un incendi. El 2015 s'hi va afegir un article que permet acordar "amb caràcter excepcional" el canvi d'ús forestal, però aquest exigeix que "concorrin raons imperioses d'interès públic de primer ordre" (article 50).
Eduardo Rojas Briales, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers de Muntanyes, ja va explicar a Verificat que "per construir un parc eòlic, no cal un canvi d'ús", per la qual cosa no té sentit lligar la construcció de parcs eòlics als incendis. De fet, Rojas va subratllar que "la gran majoria dels aerogeneradors estan en sòl forestal perquè s'ubiquen a les crestes de les muntanyes i alguns turons".