La història del muntatge viral de la campanya del Parlament que ha enfrontat JxCAT i ERC

marti_o on 03/09/2020

La imatge és una prova dels estudis de disseny, que asseguren que el lema no va ser proposat pel Parlament


Dimecres a la nit es van difondre i es van viralitzar diferents imatges dels suposats cartells de la commemoració del 40è aniversari de la restitució del Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista. Són MUNTATGES. Dos estudis de disseny han publicat a les seves xarxes diverses fotografies sobre com es veurien les seves propostes a llocs com parades d'autobús o banderoles, però són proves i mai s’han arribat a col·locar.

Alguns usuaris de Twitter l’han fet córrer qüestionant que el lema “40 anys en llibertat” fos adient en el context polític i judicial actual. En especial, l’han utilitzat certs sectors propers a Junts per Catalunya per criticar la figura del president del Parlament, Roger Torrent (d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit soci de govern). La imatge és una prova que fan les companyies de disseny i el lema no va ser proposat pel Parlament, segons han afirmat a Verificat els estudis implicats. Verificat ha tingut accés a les bases de la convocatòria i en cap moment hi apareixen referències a aquest lema.

Pfp disseny, l’estudi que ha dissenyat el logotip encarregat pel Parlament, explicava al seu web que la simulació de peces que fa són “proves a efectes només d’imatge gràfica” i que el text que hi apareix no ha estat ni proposat ni aprovat pel client. L’empresa també ho va deixar clar a les imatges que havien compartit al seu compte d’Instagram. Després de la polèmica, l’estudi ha suprimit les fotos que apareixien al seu web i que havien compartit a Instagram.

Quim Pintó, cofundador de pfp disseny, explica a Verificat que van “presentar una possible campanya per demostrar l’efectivitat del logo en diferents suports”, però deixa clar que el lema “40 anys de Parlament en llibertat” és una proposta que surt del seu estudi i que “en cap moment ha vingut dictada pel Parlament”. “Feia referència al fet que se celebra el restabliment del Parlament després de la dictadura franquista, no pretenia ofendre ningú i no va tenir en compte la situació dels polítics presos”, relata.

D’altra banda, l’estudi de disseny Requena Office també es va presentar al concurs del logo i del cartell del 40è aniversari del Parlament, però la seva proposta va ser declinada. Les fotos que van compartir al seu web i al seu compte d’Instagram també tenien el lema de la polèmica, però Andrés Requena, de Requena Office, respon a Verificat que quan van preparar el disseny del cartell, el logo de pfp disseny ja estava acceptat i que van utilitzar el claim (el lema) de la proposta guanyadora. A més, assegura que el lema no estava aprovat pel Parlament i no en van parlar amb cap representant del client.

Verificat ha tingut accés a les bases de la crida de portfolis que va fer el Parlament. En cap moment es fa referència al lema “40 anys de llibertat” i l’únic moment que es parla de llibertat es fa per dir que el logotip havia de respondre a la necessitat de “celebrar el restabliment de la democràcia i la llibertat i la voluntat de tots els ciutadans que en el Parlament es representen”.

Finalment, el lema que apareix al web del 40è aniversari del Parlament i que ha compartit el president de la cambra Roger Torrent a Twitter és “40 anys construint Catalunya”.

Picabaralla entre ERC i JxCAT

Sergi Sabrià, Gabriel Rufián, Jenn Díaz o Jose Rodríguez, diputats d’ERC al Parlament i al Congrés, han advertit a Twitter que les imatges que s’havien compartit eren un muntatge i han criticat que càrrecs de Junts per Catalunya les hagin compartit.

A més, l’Assemblea de treballadors per a la defensa de les institucions catalanes (ADIC) del Parlament de Catalunya ha hagut de demanar perdó a Twitter per haver compartit el muntatge.

16.500 € pel cartell i el logo

Segons recull el mateix Parlament, l’import de l’adjudicació del concurs de disseny del logo i el cartell del 40è aniversari era de 16.456 euros. Per cert, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya va fer un comunicat el novembre passat criticant que les bases de la convocatòria del concurs no complien “els requisits professionals, legals i legítims propis” del disseny gràfic.

Polèmica amb el Pressupost de la cambra

Els actes de celebració del 40è aniversari del Parlament van ser un element de controvèrsia política a principis d’any, quan es va aprovar el Pressupost de la cambra catalana. Junts per Catalunya els va aprovar inicialment a la Mesa amb el suport de Ciutadans i del PP, mentre que Esquerra Republicana s’hi va abstenir. Finalment, l'aprovació definitiva va ser, un mes més tard, amb el suport d'ERC, PSC i JxCat.

Després de l'aprovació inicial per part de la Mesa, el president del Parlament i diputat d’ERC, Roger Torrent, va explicar en una entrevista a Els Matins de TV3 (al minut 2:00) que a la proposta que es va votar “no hi havia recursos suficients per fer campanyes institucionals explicant que aquest 2020 farà 40 anys de la restitució del Parlament”. Per la seva banda, el vicepresident del Parlament i diputat de JxCAT, Josep Costa, va donar el seu punt de vista a un fil a Twitter, on va explicar que el motiu de la negativa d’ERC als comptes havia estat que les propostes dels republicans per incrementar la despesa prevista en la celebració del 40è aniversari no han tingut prou suport per ser incloses. El departament de premsa de JxCat explica a Verificat que es van oposar a una partida important que es volia incloure per organitzar actes i publicitat dels 40 anys del Parlament perquè creien que en un moment amb l’anterior Mesa del Parlament pendent de judici, amb la presidenta del Parlament a la presó i amb més presos polítics i exiliats, no era oportú fer grans celebracions i propaganda.

——

RECTIFICACIÓ. Una versió inicial d'aquest text deia que els pressupostos del Parlament de Catalunya per a l'any 2020 havien sigut aprovats per JxCat, Ciutadans i el PP. Aquella votació, però, era només el vot inicial a la mesa del Parlament. Dues setmanes després, quan la votació va passar al Ple del Parlament, els pressupostos no van quedar ratificats. Finalment, qui va donar suport als comptes van ser ERC, el PSC i JxCat.