La falsa conspiració de les paparres modificades genèticament per fer-te al·lèrgic a la carn vermella

Aquests dies corre per xarxes un vídeo de TikTok amb més de dos milions de reproduccions que assegura que Bill Gates ha finançat “la modificació genètica d’una paparra”, la picada de la qual “ens fa al·lèrgics a la carn vermella”. 

És FALS. No hi ha cap evidència que el magnat estatunidenc hagi finançat cap projecte per a introduir tal modificació genètica en cap paparra. Existeixen diverses espècies de paparres que provoquen de manera natural al·lèrgia a la carn vermella, tant als Estats Units, com a Austràlia, Àsia i Europa, un fet evidenciat a la literatura científica des de l’any 2009. Arran de la recomanació de l’ONU de moderar el consum de carn vermella per reduir les emissions de CO₂, han sorgit nombroses teories de la conspiració que sostenen que el seu consum està prohibit.

“Aquí tenemos al señor Bill Puertas financiando la modificación genética de una garrapata que nos hace alérgicos a la carne roja”

Un dels arguments principals de la conspiració del Nou Ordre Mundial, segons la qual els compromisos adoptats per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a través de l’Agenda 2030 són en realitat un pla ocult per implantar una dictadura global, és el que assegura que el programa vol prohibir el consum de carn. La natura d’aquest tipus de teories és rebutjar les casualitats i emprar qualsevol fet que doni (aparentment) suport al missatge com a evidència sòlida que la conspiració és real. 

El missatge que estem verificant és un dels exemples més recents, viralitzat en ple augment de casos de plagues de xinxes de llit a França. Tot i que les xinxes i les paparres són animals diferents (i que, per tant, l’insecte francès no té res a veure amb l’al·lèrgia a la carn vermella), els missatges contribueixen a la confusió, aprofitant la por generalitzada que les plagues s’estenguin més enllà de les fronteres franceses.

Dos fets certs, però independents

El 27 de juliol d’aquest any, els Centres pel Control i Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units apuntaven en una nota de premsa que gairebé mig milió de nord-americans havia desenvolupat la síndrome d’alfa-gal entre el 2010 i el 2022. La condició, una al·lèrgia a la carn vermella provocada per la picada de diverses espècies de paparres (la més present als Estats Units és l’Amblyomma americanum), no és nova, però els CDC alertaven que havia estat infradiagnosticada al país. 

Un dia després, un portal web publicava que la Fundació Bill i Melinda Gates havia realitzat dues donacions d’1,4 i 4,8 milions de dòlars en els anys 2021 i 2023, respectivament, a l’empresa britànica de biotecnologia Oxitec. El motiu de la donació era investigar com editar genèticament la paparra Rhipicephalus microplus, també coneguda com a paparra asiàtica blava, per tal que aquesta no es reproduís i deixés d’infectar el bestiar.

La pàgina va connectar ambdós fets, l’anunci dels CDC i les donacions recents de la fundació de Gates, per suggerir, sense afirmar-ho de manera textual, que el magnat podia estar darrere de l’al·lèrgia a la carn vermella, promovent així una reducció obligatòria en el consum de carn. La suposada vinculació ha saltat fronteres i arribat al nostre territori amb acusacions directes, tant en vídeos de TikTok com en publicacions a X/Twitter, per part d’usuaris que ja han difós desinformació amb anterioritat.

Les paparres responsables són d’altres espècies

La major part dels casos d’aquesta al·lèrgia als Estats Units no estan relacionats amb la paparra que està investigant Oxitec, sinó que s’han associat amb la picada d’Amblyomma americanum, una espècie diferent, segons explica la mateixa nota dels CDC. Tot i això, la institució no descarta que altres espècies també puguin provocar la síndrome.

Ara bé, la paparra asiàtica blava, l’espècie a la qual assenyalen els posts que estem verificant, està erradicada a la major part dels Estats Units (tot i que es produeixen brots puntuals a Califòrnia i Texas, al llarg de la frontera amb Mèxic). De fet, tampoc s’ha pogut confirmar que causi la síndrome d’alfa-gal i les seves picades a éssers humans són un fenomen ocasional. És a dir, que no hi ha cap evidència que aquesta espècie en concret hagi pogut provocar els mig milió de casos de què informaven els CDC.

Rhipicephalus microplus és coneguda, precisament, per infectar el bestiar i causar pèrdues econòmiques milionàries als ramaders. El Centre per la Seguretat Alimentària i la Salut Pública dels Estats Units estima que la paparra va costar 130 milions de dòlars al país abans de la seva erradicació. Un estudi dels seus efectes al Brasil va xifrar en 3 milions de dòlars les pèrdues anuals causades per l’aràcnid.

Els exemplars d’Oxitec segueixen al laboratori

“Oxitec no ha conduït cap investigació de camp” amb paparres modificades genèticament, ha explicat a Verificat el gabinet de comunicació de l’entitat en un correu electrònic. És a dir que, per ara, tota la recerca que han dut a terme ha estat íntegrament dintre d’un laboratori. A més a més, tota la investigació s’ha dut a terme íntegrament al Regne Unit, segons detalla l’empresa en el correu, i no als Estats Units.

La idea del programa de l’empresa britànica, que no aplica només a la paparra asiàtica blava, sinó a altres vectors de malalties com mosquits o mosques, és modificar genèticament un grup de mascles i introduir-los en un entorn afectat. La modificació busca garantir que la descendència no sobrevisqui fins a l’adultesa i que, per tant, la població de la plaga disminueixi.

L’Agència de Protecció Mediambiental (EPA, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units va autoritzar les proves de camp de mosquits modificats genèticament per Oxitec, després de revisar l’evidència i considerar la tecnologia segura.

La síndrome d’alfa-gal

Els primers casos d’al·lèrgia a la carn vermella es van documentar a principis dels 2000. Tot i això, no va ser fins al 2009 que dos grups diferents, un dels Estats Units i un altre d’Austràlia, van publicar sengles articles associant aquests casos estranys amb les picades de paparres. 

L’alfa-gal, de nom químic galactosa-alfa-1,3-galactosa, és una proteïna present a les cèl·lules de la majoria dels mamífers excepte els humans i alguns micos. Estudis recents han trobat que aquesta proteïna es troba a la saliva de les espècies de paparres la picada de les quals s’han vinculat amb la síndrome. Per això, la hipòtesi actual és que un component desconegut de la saliva fa que qui ha rebut la picada es torni hipersensible a l’alfa-gal, de manera que si la proteïna torna a entrar en algun moment al cos, es produeix la reacció al·lèrgica.

L’al·lèrgia es produeix només amb el consum de carn vermella, però no quan els afectats mengen pollastre o gall dindi, per exemple, ja que aquests no són mamífers i no contenen aquesta proteïna, i pot provocar des d’urticària i nàusees fins a una anafilaxi severa i la mort.