La despesa en la Renda Garantida de Ciutadania va augmentar una sisena part del que diu el conseller Carles Campuzano
El seu gabinet de premsa ens ha remès un informe on consta que el 153% és l’increment del nombre de perceptors. L’augment de la despesa dedicada a la RGC ha sigut del 23,35% segons les dades del Ministeri de Drets Socials i del 28,4% segons les xifres de la Generalitat
Què s’ha dit?
El conseller Carles Campuzano va afirmar que a Catalunya s’havia incrementat un 153% la despesa en la Renda Garantida de Ciutadania respecte a l’any anterior.
Què en sabem?
El seu gabinet de premsa ens ha remès l’informe de Rendes Mínimes d’Inserció de l’any 2021, on consta un augment del 153% en el nombre de perceptors (i no de la despesa). L’increment de la despesa dedicada a la RGC ha sigut del 23,35% segons les dades del Ministeri de Drets Socials i del 28,4% segons les xifres de la Generalitat.
El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, va assegurar en una compareixença al Parlament que a Catalunya hi ha hagut un increment “del 153%” respecte a l'any anterior “de despesa” a la Renda Garantida de Ciutadania (al minut 45:03).
És ENGANYÓS. Consultat per Verificat sobre les declaracions del conseller Campuzano, el seu gabinet de premsa ens ha remès l'informe de Rendes Mínimes d'Inserció de l'any 2021 del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, que encara no s'ha fet públic. A la pàgina 230, consta un augment del 153%, que “fa referència a increment de perceptores del 2020 al 2021”.
Tot i això, en la seva intervenció el conseller va parlar de “despesa en aquesta política” i no de perceptores (el nombre de persones que reben la prestació). En aquest cas, segons el mateix document, la despesa executada ha augmentat un 23,35%. Aquesta xifra no quadra, però, amb la que donen les estadístiques de la Generalitat, que assenyalen que l'augment de despesa va ser del 28,4%.
“Hem tingut un increment respecte a l'any anterior del 153% de despesa en aquesta política [la Renda Garantida de Ciutadania]”
Carles Campuzano, conseller de Drets Socials
Ball de xifres al mateix informe del Ministeri
El 153% de creixement entre el 2021 i el 2020 del nombre de perceptores de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) a Catalunya és la data que ofereix l'informe del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2023 que el gabinet de premsa de la conselleria ha facilitat a Verificat i encara no s'ha publicat.
La RGC és una prestació econòmica que s'atorga per garantir que les persones o unitats familiars puguin “fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment mateix o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència”, segons la defineix la mateixa Generalitat.
No obstant això, si es consulten les xifres de titulars de prestació i membres dependents de forma desglossada (i la suma de les quals hauria de donar el total de perceptores de la RGC), aquest càlcul no correspon amb les xifres que apareixen al mateix document.
En el cas de Catalunya, la xifra de perceptors el 2022 que es mostra és de 273.190 (sumant 102.392 titulars de la prestació i 170.798 membres dependents) i la del 2021, de 108.001. Entre 273.190 i 108.001, el creixement és, efectivament, del 152,95%.
Tot i això, el mateix informe detalla que el 2020 hi va haver 92.415 titulars i 57.800 membres dependents, que sumen un total de 150.215 perceptors de la RGC (i no 108.001). Aquesta dada és la mateixa que consta a l'informe del Ministeri de 2020 (a la pàgina 192). Calculant la diferència percentual amb aquesta xifra, l'increment és del 81,9%.
El desfasament entre la xifra que l'informe atribueix al total de perceptores del 2021 i la suma dels titulars i els membres dependents no coincideix en cap de les comunitats autònomes, excepte l'Aragó i per al total d'Espanya.
Hem preguntat sobre aquesta diferència al departament de premsa del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, que ha traslladat la nostra consulta, però encara no ha aconseguit una resposta.
Discordança entre les dades del Ministeri i de la Generalitat
D'altra banda, la xifra de despesa total varia en funció de si consulta les estadístiques de l'informe del Ministeri o s'accedeix a les publicades per la Generalitat a la base de dades d'execució pressupostària disponible al portal de dades obertes. Els nostres càlculs, basats en aquesta estadística, coincideixen amb els que va publicar Comissions Obreres (CCOO) al juliol en un informe sobre la situació de la renda garantida de ciutadania i de l'ingrés mínim vital.
Per a l'any 2021, l'informe del Ministeri detalla una despesa executada a Catalunya de 526,8 milions d'euros, xifra que, segons el mateix document, va ser de 427 milions el 2020 i que va implicar, per tant, un augment entre els dos anys del 23,35%.
Ara bé, prenent de referència l'estadística de la Generalitat, el 2021, la despesa dedicada a la RGC va ser de 431,35 milions d'euros. Aquesta quantitat prové dels 289 milions de pressupost inicial (prorrogació del 2020) i dels 140 milions que es van incorporar procedents del fons extraordinari (com consta a l'Informe Mensual d'Execució (IME) del mes de desembre, a la pàgina 83).
Aquest augment, que es va deure a un “increment de sol·licituds”, es va aprovar al si del Govern al juliol i al novembre. A més, cal sumar-hi dues petites quantitats que apareixen a la base de dades i que també van vinculades a la RGC: 793.601 euros i 1,2 milions.
El 2020, segons aquesta mateixa font, la despesa total va ser de 335,9 milions d'euros, que són la suma dels 289 milions pressupostats inicialment, 3 milions que es van transferir a l'octubre i al novembre (i que van acabar sent 3,3), 40,5 milions de fons addicionals (que es van aprovar novembre per “fer front a l'augment de sol·licituds” i figuren a l'IME del desembre, a la pàgina 83) i altres partides secundàries de 3,1 milions. En aquest cas, seguint la metodologia de CCOO, no hem inclòs 2,8 milions pagats pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) referents a la Seguretat Social i “retribucions bàsiques” i “complementàries”.
Amb aquests càlculs, comparant els 431,35 milions del 2021 i els 335,9 milions del 2020, l'augment va ser del 28,4%.
El desajust entre la dada del Ministeri i de la Generalitat es podria explicar per la inclusió, en el primer cas, de la despesa destinada a “prestacions complementàries per a pensionistes de modalitat no contributiva, invalidesa o jubilació”. El 2020, aquesta quantitat va ser de 90,5 milions i el 2021, de 96,6 milions, segons les xifres del portal de dades obertes de la Generalitat. Sumant aquesta xifra a l'anterior, el resultat s'aproxima molt al que figura a l'informe del Ministeri.
La mateixa despesa el 2022 i el 2021
Finalment, si comparem la despesa fins al mes d'octubre d'aquest any amb el mateix període del 2021, constatem que s'ha destinat gairebé la mateixa quantitat a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC): el 2022, han estat 357,4 milions d'euros, mentre que fins a l'octubre de l'any passat se'n van dedicar 358.
Quan es van aprovar, els comptes de la Generalitat per al 2022 preveien un pressupost inicial de 300,65 milions per a la RGC. Aquesta quantitat s'ha incrementat mitjançant dues transferències. La primera, a l'agost, de 110 milions provinents del Fons de Contingència, segons consta a l'Informe Mensual d'Execució dels pressupostos (a la pàgina 70). I la segona, a l'octubre, de 19,9 milions, que també es van enviar des del Fons de Contingència.
Catalunya, la comunitat amb més perceptors en números absoluts i la quarta en termes relatius
Durant la seva intervenció, Campuzano també va assenyalar que “Catalunya acumula el nombre més gran de persones beneficiàries a tot l'Estat en xifres absolutes”. L'any 2021 Catalunya va ser, en efecte, la comunitat amb més perceptors de les Rendes Mínimes d'Inserció en termes absoluts, amb un total de 273.190 persones, tal com mostra l'informe de Rendes Mínimes d'Inserció de 2021 que ens ha facilitat el Departament de Drets socials. Va estar molt per sobre dels territoris que el segueixen al rànquing: el País Basc (116.088) i la Comunitat Valenciana (84.070).
Tot i això, i encara que el conseller explicita que són dades absolutes, en aquests casos cal tenir en compte les xifres en termes relatius per ajustar-les per població (ja que Catalunya és la segona comunitat més poblada). Calculant-ho així, Catalunya, amb 35,2 perceptors de la RGC per cada 1.000 habitants, se situa darrere de Navarra (63), el País Basc (52,4) i Astúries (36,9).