La crema del gas rus a Finlàndia no pot alterar el clima del planeta
La crema de gas rus pot provocar certs vents i onades de calor de manera molt puntual als voltants de la central, però no té capacitat per alterar el clima de manera regional i, molt menys, global.
Què s’ha dit?
Que la crema de gas rus a la frontera amb Finlàndia està alterant el clima
Què en sabem?
La crema de gas rus pot provocar certs vents i onades de calor de manera molt puntual als voltants de la central, però no té capacitat per alterar el clima de manera regional i, molt menys, global.
Un podcast amb unes 500 reproduccions a Ivoox i amb presència també a Apple Podcasts ha assenyalat que “Rússia està cremant tant gas a la frontera amb Finlàndia que està alterant el clima” en provocar “una humitat excessiva i no normal” amb “tempestes, pluges” , vents”. És ENGANYÓS. L'emissió de gas rus pot, segons els experts consultats per Verificat, provocar certs vents i onades de calor de manera molt puntual als voltants de la central, però no té capacitat per alterar el clima de manera regional i, encara menys, global.
"Rússia està cremant tant gas a la frontera amb Finlàndia que està alterant el clima"
Rússia va anunciar el 26 d'agost passat que començaria a cremar el gas des de la planta de Portovaya, ubicada al golf de Finlàndia al costat de la ciutat russa de Víborg, i que tradicionalment era exportat a Europa. La instal·lació crema més de quatre milions de metres cúbics de gas al dia, segons un informe de la consultora Rystad Energy al qual ha tingut accés la cadena britànica BBC.
La crema del gas rus no provocarà alteracions al clima, tal com assenyala l'autor del podcast, sinó que, segons els experts consultats per Verificat, pot causar algunes alteracions meteorològiques de manera molt localitzada. “Les partícules fosques, el sutge que es dispersa per la regió […] pot enfosquir el gel, facilitant que absorbeixi calor i augmenti la temperatura”, indica Verificat Javier Sigró, geògraf i investigador del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). L'expert afegeix que "hauria de tenir un efecte més o menys local, molt menor que l'entrada en erupció d'un volcà a Islàndia, per exemple".
Coincideix amb ell Ricardo Torrijo, tècnic de Meteorologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que apunta a Verificat que “els quatre milions de metres cúbics de gas a temperatura ambient equivalen a poder calorífic diari a un incendi mitjà, tirant a gran, a Espanya”. Això significa, afegeix, que “localment sí que hi pot haver canvis, afectant la qualitat de l'aire” i fins i tot “algunes variables meteorològiques es poden veure afectades en un entorn local, però ja a un nivell regional i global, no”.
Aquests canvis de què parlen els experts són, per exemple, onades de calor a l'entorn més local, vents forts o creació de núvols, encara que caldria "fer més estudis i investigacions per saber el que passa de manera qualitativa", afegeix Torrijo.
Aquestes alteracions són sobre el temps o la meteorologia, i no sobre el clima, com sosté l'orador del podcast. Un error molt comú és el de confondre clima amb temps. Tal com assenyala l'Aemet al seu blog, el temps fa referència a "l'estat atmosfèric en un moment i lloc concrets, per tant, té un caràcter instantani", mentre que el clima és "l'estat mitjà del temps, així com les seves variacions i extrems, en un lloc i un període de temps determinats".
Més emissions a l'atmosfera
Un altre efecte, no esmentat al podcast, és "l'alliberament de grans quantitats de CO₂ de forma gratuïta" que es produiran per la crema del gas rus, les quals "s'afegeixen a la resta de les emissions antròpiques", subratlla Sigró. "No oblidem que és un gas que es transportaria a Europa per cremar-lo, de manera que el CO₂ s'alliberaria igualment. El trist és que es fa sense obtenir cap benefici energètic i afegint contaminació ambiental a la regió on es realitza".
També és cert, recalca Sigró, "que seria molt pitjor si s'alliberés sense cremar-lo, ja que el metà, a la mateixa quantitat, té un efecte climàtic més potent que el CO₂".