La condemna i inhabilitació d’Alberto Rodríguez i Quim Torra: semblances i diferències

El passat 18 d’octubre, la Mesa de Congrés dels Diputats, basant-se en un informe favorable dels lletrats de la cambra, va acordar mantenir l’escó al diputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez, que el dia 6 del mateix mes va ser condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat.

Després d’aquesta decisió, alguns usuaris a Twitter van comparar la situació de Rodríguez al Congrés amb la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, que va perdre el seu escó al Parlament de Catalunya després d’una sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i d’un acord de la Junta Electoral Central (JEC). De fet, el mateix Quim Torra va compartir un tuit en aquest sentit després de conèixer-se la decisió de la Mesa de Congrés.

Vaja, igual que al Parlament de Catalunya. https://t.co/nTyGMm1X4u

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) October 19, 2021

El divendres 22 d'octubre, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va canviar de criteri i va comunicar al diputat l'inici del procediment per a que abandonés el seu escó.

Però… Són iguals les dues condemnes? Quines són les diferències entre els dos casos? Per què un cas va comportar inhabilitació i l’altre no? Repassem el que sabem:

• D’una banda, Alberto Rodríguez va ser condemnat a una pena de presó, que es va substituir per una multa seguint el que preveu el Codi Penal. La Llei Electoral estableix que “els condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat” són inelegibles en el període que duri la pena, però la pena privativa de llibertat no va arribar “a néixer en cap moment” en ser substituïda des del seu origen per una sanció econòmica, segons els lletrats del Congrés.
• D’altra banda, el Suprem també va imposar a Rodríguez una pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu (el dret a ser elegit en unes eleccions). “Aquesta inhabilitació només produeix efectes en el dret a presentar-se a unes eleccions i resultar elegit”, sosté el magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín.
• Quim Torra va ser condemnat a “inhabilitació especial per a càrrec públic electe” per un delicte de desobediència, tipificat a l’article 410.1 del Codi Penal i inclòs en el títol referent als delictes contra l’Administració Pública. La Llei Electoral fixa que són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l’Administració Pública quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació absoluta o especial.

Cal tenir en compte que el cas d’Alberto Rodríguez encara no està resolt. Dos dies després de la decisió de la Mesa, el Tribunal Suprem va sol·licitar al Congrés que informés sobre la data d’inici del compliment de la pena d’inhabilitació imposada a Rodríguez “amb la finalitat de realitzar la liquidació de la seva condemna”. L’endemà, 21 d’octubre, la Mesa del Congrés va decidir ajornar la decisió sobre si retirar o no l’escó al diputat d’Unides Podem i va demanar un aclariment a Tribunal Suprem sobre com ha d’executar la condemna. A més, després de la petició del Suprem, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, es va mostrar partidària de retirar l’acta a Rodríguez, segons van relatar mitjans com El Periódico o La Vanguardia.

Doble pena per Alberto Rodríguez

El Tribunal Suprem va condemnar el passat 6 d’octubre Alberto Rodríguez a la pena d’un mes i 15 dies de presó, substituïda per una pena de multa de 540 euros, amb l’accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. A la seva sentència, el Suprem va considerar Rodríguez autor d’un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat.

L’article 6.2 de la Llei de Règim Electoral General (LOREG) regula que “són inelegibles els condemnats per sentència ferma, a pena privativa de llibertat, en el període que duri la pena”. L’article 6.4 afegeix que “les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat”. Això és el que el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central anomenen “inelegibilitat sobrevinguda”.

No obstant això, en aquest cas la pena de presó es va substituir per una multa de 540 euros, tal com estableix, des del 2015, l’article 71.2 del Codi Penal, que fixa que les penes de presó inferiors a tres mesos han de ser substituïdes “per multa, treballs en benefici de la comunitat o localització permanent”.

D’altra banda, la sentència del Suprem també imposava a Rodríguez una pena “d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu”. El “dret de sufragi passiu”, recollit a l’article 13 de la Constitució, és el dret a ser elegit en unes eleccions.

Ara bé, l’article 21 del Reglament del Congrés recull que un diputat quedarà suspès quan “una sentència ferma condemnatòria ho comporti o quan el seu compliment impliqui la impossibilitat d’exercir la funció parlamentària” i l’article 22 afegeix que un diputat perdrà la seva condició “per decisió judicial ferma que anul·li l’elecció o la proclamació del diputat”. El Reglament de la cambra baixa, però, no fa cap menció a la inhabilitació per al dret de sufragi passiu.

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, argumentava en un article a infoLibre que “aquesta inhabilitació només produeix efectes en els seus propis i estrictes termes, és a dir, en el dret a presentar-se a unes eleccions i resultar elegit”.

De fet, els lletrats de Congrés (en un informe que es considera un “document de treball” i que oficialment no es publica, segons confirma el seu departament de premsa a Verificat) van considerar que Alberto Rodríguez podia conservar el seu escó, ja que no concorrien cap de les circumstàncies que preveu l’article 6 de la LOREG ni en els articles 21 i 22 del Reglament de Congrés (El Confidencial i El País).

Els lletrats sostenen que la pena privativa de llibertat sí que hagués comportat que Rodríguez perdés l’escó (per “incompatibilitat sobrevinguda”, segons els articles 6.2 i 6.4 de la LOREG), però no va arribar “a néixer en cap moment” perquè va ser substituïda des del seu origen per una sanció econòmica. Així doncs, conclouen que la substitució va produir “un canvi en la pena principal” que no afecta la condició de diputat del condemnat, ja que “quan seria procedent aplicar la LOREG, ja havia operat la substitució de la pena”.

L’informe també assenyala que “la interlocutòria d’execució” de la sentència no “imposa cap obligació per a la Cambra i, en particular, no preveu la privació del càrrec”. I argumenta que seria “raonable pensar que, en la mesura que no es dedueix de manera inequívoca de la normativa aplicable, d’haver estat procedent, s’hagués contemplat de manera expressa i taxativa pel tribunal”.

Atenint-se a aquest informe, la Mesa de Congrés, amb els vots favorables de PSOE i Unides Podem, va acordar mantenir l’escó a Alberto Rodríguez (El País i El Confidencial), que segueix figurant al web de la cambra baixa.

Torra va ser condemnat a “inhabilitació especial” per un delicte contra l’Administració Pública

El cas de l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, és lleugerament diferent. Torra va deixar de ser president el setembre del 2020 quan la seva sentència va ser ferma, però havia perdut el seu escó al Parlament de Catalunya el gener, tot i que la sentència (a diferència d’Alberto Rodríguez) encara no era definitiva. Per què?

Torra va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 19 de desembre del 2019 a “un any i sis mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic electe local, autonòmic, estatal i europeu” i a “una multa de 10 mesos amb quota diària de 100 euros”, que suposa un total de 30.000 euros (article 50.4 del Codi Penal).

Després de la sentència de TSJC, el Partit Popular, Ciutadans i Vox van demanar a la Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona que cessés com a diputat electe del Parlament de Catalunya a Quim Torra “per inelegibilitat sobrevinguda”. Les tres formacions ho sol·licitaven en virtut de l’article 6.2.b de la Llei Electoral, que fixa que són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l’Administració Pública quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació absoluta o especial i de l’article 6.4 de la mateixa llei, que inclou que “les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat”.

Torra va ser condemnat per un delicte de desobediència, que queda tipificat a l’article 410.1 del Codi Penal, un precepte inclòs en el títol XIX, referent als “Delictes contra l’Administració Pública”.

El 24 de desembre del 2019, la Junta Provincial va desestimar les peticions de les tres formacions amb un vot particular. La JEP subratllava que “la condemna es produeix per la seva activitat com a President de la Generalitat de Catalunya” i sostenia que no hi ha cap precedent que la JEC hagi aplicat l’article 6.2.b de la LOREG “a qui guardant la condició de diputat a més sigui president de govern d’una comunitat autònoma”. Afegia que l’Estatut només contempla el cessament de president de la Generalitat en virtut de l’acompliment d’una pena d’inhabilitació per sentència judicial ferma (article 67.7 de l’Estatut).

Per la seva banda, l’article 24 del Reglament del Parlament de Catalunya recull (igual que el del Congrés) que entre les causes de pèrdua de la condició de diputat hi ha “una sentència judicial ferma que anul·li l’elecció o proclamació” o “la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma”. No obstant això, la sentència d’inhabilitació de Quim Torra no va ser ferma fins al 28 de setembre, quan el Suprem va resoldre el recurs de cassació que havia presentat l’expresident.

La Junta Electoral Central esmena la provincial

Tanmateix, després de la resolució de la JEP, el PP, Ciutadans i Vox van recórrer a la Junta Electoral Central i els esdeveniments es van succeir.

El 3 de gener del 2020, la JEC (amb un vot particular) va declarar que concorria en Quim Torra “la causa d’inelegibilitat sobrevinguda” de l’article 6.2.b de la LOREG i va acordar “deixar sense efecte la credencial de diputat electe a Parlament de Catalunya” i ordenar a la Junta Electoral Provincial de Barcelona que “de manera immediata” declarés la vacant.

El 13 de gener, els lletrats de Parlament van emetre un informe en què sostenien que l’acord de la JEC del 3 de gener incorria “en vici de nul·litat de ple dret” i assenyalaven que “la declaració d’incompatibilitat d’un diputat al Parlament de Catalunya no és competència de l’Administració electoral”. Arguïen que no és possible “una declaració d’«inelegibilitat sobrevinguda»”.

També deixaven clar que no compartien el criteri que la causa d’«inelegibilitat sobrevinguda» de l’article 6.2.b en combinació amb l’article 6.4 de la LOREG constitueix “una veritable causa d’incompatibilitat” i recordaven que en aquell moment la sol·licitud de mesures cautelars es trobava en curs, quelcom que s’havia de “tenir en consideració a l’efecte de preservar en tot moment el dret fonamental a la tutela judicial efectiva”.

Dies després, el Tribunal Suprem va desestimar la petició de Quim Torra de suspensió cautelar de l’acord de la JEC del 3 de gener (anteriorment, havia rebutjat la suspensió cautelaríssima). El mateix dia que es van desestimar les mesures cautelars, el 23 de gener, la JEC va requerir al president de Parlament, Roger Torrent, perquè “de manera immediata” procedís a donar compliment a l’acord del 3 de gener.

El 27 de gener, el secretari general de Parlament, Xavier Muro, va donar l’ordre de retirar la condició de diputat al Quim Torra i la Mesa ho va acceptar. En el ple d’aquella mateixa tarda, el president de Parlament, Roger Torrent, va assegurar que no es podria comptabilitzar el vot de Torra amb l’objectiu de “garantir la validesa i l’eficàcia de totes les votacions adoptades en el Ple”.

El 5 de febrer, el Parlament va expedir la credencial de diputat Ferran Mascarell, que va substituir a Quim Torra en el grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Posteriorment, la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem va desestimar els recursos interposats pel Parlament de Catalunya (STS 1485/2021) i per Quim Torra (STS 3092/2021) contra l’acord de la JEC del 3 de gener.

Després de perdre l’escó, Quim Torra va seguir sent president fins que el 28 de setembre el Tribunal Suprem va desestimar el seu recurs de cassació i la sentència que l’inhabilitava va ser ferma. L’Estatut (article 67.7) i la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern (article 7) fixen que el president de la Generalitat cessa “per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics”. El 30 de setembre, Pere Aragonès va ser designat “vicepresident de la Generalitat en substitució de la presidència de la Generalitat”, tal com estableix l’article 6 de la mateixa llei.

President sense ser diputat?

En el seu acord del 24 de desembre, la Junta Electoral Provincial de Barcelona argumentava que “la pèrdua de condició de diputat va associada a la pèrdua de condició de president a l’empara del que disposa l’article 67.2 de l’Estatut”, que fixa que “el president de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres”. La Junta Provincial, doncs, sostenia que “és requisit tenir la condició de diputat per a ser president de la Generalitat de Catalunya”.

No obstant això, més tard, el 13 de gener del 2021, els lletrats de Parlament de Catalunya van concloure que “l’eventual cessament en el càrrec de diputat per causa d’incompatibilitat no afectaria” a la continuïtat de Quim Torra en el càrrec de president de la Generalitat. De fet, després que el Parlament li retirés l’escó, Quim Torra va seguir exercint de president vuit mesos, fins que va ser substituït per Pere Aragonès.

—

Actualització el 22 d'octubre amb la decisió de Meritxell Batet.

—

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Podeu llegir la versió a Newtral aquí.