La ciutat dels 15 minuts no és un pla per prohibir que la gent surti dels barris

Aquestes setmanes estan circulant nombrosos vídeos, fotografies i pòdcasts que asseguren que les ciutats de 15 minuts, en referència al model urbanístic que aposta principalment per reduir els desplaçaments i impulsar una vida basada en la proximitat i que s'ha començat a implementar a ciutats com París, Bogotà o Barcelona, pretenen prohibir les entrades i sortides dels barris per segregar els seus habitants.

El tema també ha arribat a la política. Jorge Buxadé, vicepresident d'Acció Política de VOX, va assenyalar durant una roda de premsa [minut 43:10] el 20 de febrer que es tracta d'“una mesura per restringir la llibertat de les persones”. Durant la sessió de control a l'Assemblea de Madrid celebrada aquest dijous [minut 1:18:55], la consellera de Medi Ambient, Habitatge i Agricultura de la Comunitat de Madrid, Paloma Martín, va assenyalar, a la pregunta sobre què opina d'aquest model, que al seu partit, el Partit Popular, “no compartim la imposició d'un model […] planificat per exercir el control sobre la vida de la gent”.

Però la idea que aquest pla és una manera de controlar la vida de la gent o que és una mesura per restringir la llibertat de les persones és FALSA. El model urbà de la ciutat dels 15 minuts no pretén imposar barreres físiques ni impedir la mobilitat de les persones fora del radi de 15 minuts on viuen. Aquesta proposta té com a finalitat reduir els desplaçaments innecessaris i que el ciutadà tingui accés als serveis bàsics, llocs d'oci i treball en un radi de 15 minuts a peu o amb bicicleta del seu domicili, tal com explica a Verificat el creador d'aquest concepte, l'urbanista Carlos Moreno, la proposta del qual es pot llegir en profunditat en un article publicat el 2022 a la revista Nature.

Des del punt de vista constitucional, a més, “l'eventual restricció d'un dret fonamental com és el de la llibertat de residència i de circulació lliures implica que cap govern, sigui del color polític que sigui, obligui el ciutadà a no sortir o entrar a qualsevol part (…) o lloc del territori nacional”, assenyala a Verificat Ignacio Álvarez Rodríguez, professor de Dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Coincideix amb ell Álvaro José Sánchez, advocat de l'àrea de Dret Administratiu i Tributari de Legalion, un bufet que durant la pandèmia es va especialitzar a recórrer les multes pels confinaments: “Cap norma no pot limitar, en situació de pau, la llibertat ambulatòria”, declara.

Les ciutats 15, o ciutat a 15, que bàsicament és ficar directament les persones perquè no surtin d'aquí [els seus barris]

Les ciutats són els espais que contribueixen més al canvi climàtic. Per això, legisladors i urbanistes estan replantejant des de fa temps el seu model actual, establint noves formes de mobilitat en què predomini el transport públic i els desplaçaments a peu. Vinculat a aquesta idea hi ha la “ciutat dels 15 minuts”, impulsada per l'urbanista Carlos Moreno i que, segons indica, és a l'agenda comuna adoptada pels alcaldes i alcaldesses de les ciutats que formen part de la xarxa C40 —també conegut com a Grup de Lideratge Climàtic, és un grup de ciutats que pretenen reduir les emissions de carboni i adaptar-se al canvi climàtic—, com París, Barcelona i Bogotà.

Aquesta proposta no indica específicament que calgui reduir el trànsit ni restringir el pas dels vehicles, sinó que planteja, a través de la dotació de certs serveis als barris com centres de salut, escoles, parcs, etcètera, a quinze minuts de cada ciutadà, una reducció de la necessitat de fer servir un mitjà de transport per arribar-hi. “En comptes de les grans distàncies que tendim a recórrer, […] canviéssim la manera de vida per crear menys transport obligat, més zones verdes, més comerços, treballar a distància, més vida de barri”, declara Moreno.

Tot i que l'urbanista va presentar la seva idea de projecte el 2016, no ha estat fins ara quan ha començat a tenir certa rellevància per part de mandataris polítics que volen aplicar aquest plantejament teòric a les seves ciutats. L'aparició al debat públic ha derivat en malinterpretacions i missatges enganyosos emesos per representants polítics i mitjans de comunicació de la dreta i l'extrema dreta que asseguren que, en realitat, es tracta d'un pla per controlar la vida de les persones o restringir la llibertat de moviment dels ciutadans.

Tot i això, les estructures legals que possibiliten aquests suposats tancaments no són fàcils d'aplicar, i “tret de situacions d'Estat d'Alarma, Lloc i Excepció, com vam tenir ocasió de veure durant la crisi sanitària de la covid, no hi ha estructura jurídica que permeti limitar els ciutadans el lliure moviment”, assenyala Sánchez.

Álvarez Rodríguez posa com a exemple els confinaments durant la pandèmia, els quals van afectar “els drets fonamentals”, que “no només els va restringir”, sinó que “els va suspendre de facto”, per la qual cosa va ser els confinaments “van ser declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional”. L'expert es pregunta que “si es va arribar a declarar inconstitucional el confinament, què no es podria declarar inconstitucional [respecte al] fet que se t'obligui o impedeixi que et puguis moure lliurement per la teva ciutat?”.

"La llibertat ambulatòria és un dret fonamental als països occidentals, per la qual cosa no hi ha cap cas de limitació de mobilitat en situacions de normalitat política", conclou l'advocat del bufet de Legalion.

Cal recordar que la modificació del trànsit urbà és una iniciativa consistent amb les recomanacions de l'IPCC o del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, que en el seu informe per a legisladors publicat el 2018 va assenyalar que limitar l'escalfament global a 1,5 graus centígrads requereix “transicions ràpides i de gran abast als usos de l'energia, la terra, la infraestructura urbana (inclosos el transport i els edificis) i els sistemes industrials”.

Un rumor que va començar al Regne Unit

La narrativa falsa sobre aquests suposats confinaments involuntaris va sorgir al comtat d'Oxfordshire fa unes setmanes, quan el seu alcalde va aprovar una sèrie de mesures per reduir el trànsit i la contaminació a partir del 2024. Aquestes mesures consisteixen en restriccions de mobilitat en alguns carrers cèntrics de la ciutat per reduir la congestió del trànsit urbà.

Però no és part intrínseca del pla d'implementació de la ciutat dels 15 minuts, tal com indiquen fonts oficials del comtat: “La desinformació en línia ha relacionat els filtres de trànsit amb la proposta de barris de 15 minuts al Pla Local 2040 de l'ajuntament, cosa que suggereix que els filtres de trànsit s'utilitzaran per confinar les persones a la seva àrea local. Això no és veritat”. El comunicat explica que una cosa és aquest pla, i una altra són els filtres per al trànsit, gràcies als quals els residents “podran continuar conduint a qualsevol part de la ciutat en qualsevol moment, però en el futur, en els moments en què els filtres estiguin funcionant, és possible que els conductors hagin de prendre una ruta diferent —per exemple, fer servir la carretera de circumval·lació— si volen viatjar amb cotxe”.

Si no són complertes implicaran una sèrie de multes, però no se'ls impedirà als ciutadans sortir del seu veïnat i podran anar a qualsevol part de la ciutat, encara que això impliqui anar per un camí diferent de l'habitual.

Personalitats recurrents dins del món de la desinformació, com Jordan Peterson, a qui altres membres de la International Fact-Checking Network com AAP i AFP Fact Check ja han verificat amb anterioritat, van publicar missatges que van tenir un gran abast i van sembrar la por i el dubte a xarxes socials. Aquests missatges parlaven, per exemple, d'un suposat pla de les “elits globalistes” per tancar la població als barris, de manera molt similar als confinaments durant la pandèmia. A Espanya, en programes com El Gato al Agua, emès a El Toro TV, un dels seus presentadors va afirmar que la proposta “és molt orwelliana”, ja que “exposa una idea que sona fenomenal, però suposa tot el contrari a la pràctica”.

L'impacte dels atacs a la proposta ha estat tan gran que regidors locals d'Oxford han rebut amenaces de mort per una mesura que els conspiracionistes anomenen “confinaments climàtics”, però aquestes afirmacions, que han resultat ser falses i enganyoses, han estat verificades per desenes d'agències de verificació a tot el món, com ara Reuters, Associated Press o Full Fact.