Hi ha deu comunitats amb una llei de protecció de víctimes del terrorisme, vuit més del que va dir el conseller Joan Ignasi Elena
Són Andalusia, l’Aragó, Castella i Lleó, Madrid, Navarra, la Comunitat Valenciana, Extremadura, La Rioja, el País Basc i Múrcia
Què s’ha dit?
El conseller Joan Ignasi Elena va dir en una entrevista que creia que “hi ha una o dues comunitats que tenen” una llei pròpia de protecció de les víctimes de terrorisme.
Què en sabem?
Hi ha deu comunitats autònomes que tenen lleis de protecció de víctimes del terrorisme: Andalusia, l’Aragó, Castella i Lleó, Madrid, Navarra, la Comunitat Valenciana, Extremadura, La Rioja, el País Basc i Múrcia.
El conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, va respondre en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que creia que “hi ha una o dues comunitats que tenen” una llei pròpia de protecció de les víctimes de terrorisme (al minut 2:17).
És FALS. Hi ha deu comunitats autònomes que tenen lleis de protecció de víctimes del terrorisme, segons consta a la web del Ministeri de l'Interior. Són Andalusia, l'Aragó, Castella i Lleó, Madrid, Navarra, la Comunitat Valenciana, Extremadura, La Rioja, el País Basc i Múrcia.
Consultat per Verificat, el gabinet de premsa del Departament d’Interior respon que el conseller no tenia la xifra al cap en aquell moment i que el que volia transmetre és que Catalunya estudia tenir també la seva pròpia llei.
“Crec que hi ha una o dues comunitats que tenen [una llei pròpia de protecció de les víctimes de terrorisme]”
Joan Ignasi Elena, conseller de l'Interior
La llei madrilenya, la primera
La primera comunitat autònoma que va tenir una llei pròpia de protecció de les víctimes del terrorisme va ser, el 1996, la Comunitat de Madrid: la Llei d'Ajuda a les Víctimes del Terrorisme. Es va aprovar per unanimitat a la Cambra madrilenya el 12 de desembre del 1996 i es va publicar al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid el 27 de desembre del 1996.
El 4 d'octubre del 2018 l'Assemblea de Madrid va actualitzar la seva legislació amb la Llei per la protecció, el reconeixement i la memòria de les víctimes del terrorisme, que va derogar la llei del 1996 (així consta en la disposició derogatòria única). El text va ser un projecte de llei presentat el 2017 pel govern autonòmic de Cristina Cifuentes. En la seva exposició de motius, assenyalava que, després de més de 20 anys des de la llei del 1996, la realitat havia canviat, “amb l'aparició de noves formes de terrorisme que actuen més enllà de les fronteres nacionals”, cosa que obligava a la legislació a “adaptar-se a aquests canvis”.
Extremadura també va actualitzar la legislació
L'altra comunitat que ha aprovat dues lleis pròpies d'atenció a les víctimes del terrorisme ha estat Extremadura. El primer text va ser un projecte de llei del govern del socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra que es va aprovar per unanimitat el 22 de desembre del 2005 i va donar lloc a la Llei de mesures per a l'assistència i l'atenció de les víctimes del terrorisme i de creació del Centre Extremeny d'Estudis per a la Pau.
Catorze anys més tard, el 20 de febrer del 2020, l'Assemblea d'Extremadura va aprovar un nou text: la Llei de suport, assistència i reconeixement a les víctimes de terrorisme de la Comunitat Autònoma d'Extremadura. En aquest cas, va ser una proposició de llei formulada pel Partit Popular, que va derogar la llei del 2005, excepte el relatiu al Centre Extremeny d'Estudis per a la Pau (disposició derogatòria única). La seva exposició de motius reconeixia que “el pas del temps, l'experiència normativa d'altres comunitats autònomes, i l'entrada en vigor a nivell estatal de la Llei 29/2011” feien necessari “ampliar i superar els aspectes purament programàtics” de la llei del 2005.
Sis lleis autonòmiques més abans de la llei estatal
Abans que el Parlament extremeny, les Corts Valencianes van ser la segona Cambra autonòmica que va aprovar una llei de protecció de les víctimes del terrorisme. Va ser el maig del 2004 a través d'un projecte de llei del Consell de la Generalitat Valenciana de Francisco Camps. El resultat de la tramitació parlamentària va ser la Llei d'ajuda a les víctimes del terrorisme, que ha patit dues modificacions des de llavors.
Seguint la cronologia, el quart parlament autonòmic van ser les Corts d'Aragó, que l'11 de juny del 2008 van aprovar la Llei de mesures a favor de les Víctimes del Terrorisme, que es va actualitzar parcialment el 2012. A diferència del cas anterior, no va ser un projecte de llei del govern, sinó una proposició de llei del Partit Popular, en aquell moment a l'oposició, que es va aprovar per unanimitat.
Pocs dies després, va ser el torn del País Basc, que el 19 de juny del 2008 va donar llum verda a la Llei de Reconeixement i Reparació a les Víctimes del Terrorisme. Com la Comunitat Valenciana, va ser una iniciativa del govern autonòmic.
Va passar més d'un any fins que l'Assemblea Regional de Múrcia va aprovar el novembre del 2009 la Llei d'ajuda a les víctimes del terrorisme de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia. Va ser una iniciativa del govern regional del president Ramon Luis Valcárcel, del PP.
El 22 d'abril del 2010, el Parlament de Navarra va aprovar la Llei Foral d'ajuda a les víctimes del terrorisme, aplicada a actes esdevinguts des del 27 de juny del 1960, “data de la primera víctima d'una acció terrorista d'ETA”, segons va detallar la nota de premsa de la Cambra navarresa. La llei va ser impulsada pel Partit Socialista de Navarra, durant el govern de Miguel Sanz Sesma, de la Unió del Poble Navarrès.
Sis mesos més tard, el 27 d'octubre del 2010, el Parlament d'Andalusia va tirar endavant la Llei relativa a mesures per a l'assistència i l'atenció a les víctimes del terrorisme de la Comunitat Autònoma d'Andalusia. Va ser una proposició de llei del grup socialista que es va aprovar per unanimitat.
En l'àmbit estatal, el Ple del Congrés va aprovar el 14 de juliol del 2011 una proposició de llei de reconeixement i protecció de les víctimes del terrorisme amb 339 vots a favor i una abstenció. Com a resultat, les Corts Generals van donar llum verda a la Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme.
Les darreres dues lleis, des del 2017
Posteriorment a l'aprovació de la llei estatal, hi ha hagut dues comunitats més que han tirat endavant les seves pròpies lleis.
La primera Cambra que va fer el pas va ser la de Castella i Lleó, que el 20 de setembre del 2017 va aprovar el projecte de llei que havia presentat l'executiu autonòmic d'Emiliano García-Page, del PSOE. Va ser la Llei de reconeixement i atenció a les víctimes del terrorisme a Castella i Lleó.
Uns mesos després, el 5 d'abril del 2018, el Parlament de La Rioja va aprovar la Llei de mesures a favor de les víctimes del terrorisme de la Comunitat Autònoma de La Rioja. En aquest cas, la proposició de llei la van impulsar el PP, el PSOE i Ciutadans.
La situació a Catalunya
A Catalunya, el Parlament “no ha aprovat, ni rebutjat ni tampoc està tramitant cap iniciativa legislativa” sobre aquesta matèria en l'actual legislatura, segons assegura a Verificat el departament de premsa de la Cambra catalana. Les mateixes fonts apunten que l'Arxiu del Parlament confirma que no consta cap iniciativa legislativa presentada anteriorment en aquest sentit.
En aquesta línia, el 17 d'agost passat, en el cinquè aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el Síndic de Greuges va demanar al Govern i al Parlament “una llei pròpia de víctimes del terrorisme”.
Les altres sis comunitats sense llei
A més de Catalunya, hi ha sis comunitats més que encara no tenen una llei pròpia de protecció de les víctimes del terrorisme: Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Galícia i les Illes Balears. Tot i això, hi ha dos territoris que tenen iniciatives en tràmit en aquest sentit.
Al Parlament de Cantàbria s'està tramitant una proposició de llei d'homenatge i reconeixement a les víctimes del terrorisme, impulsada per Vox, segons assenyala a Verificat el departament de premsa de la Cambra. Les esmenes es debatran quan s'obri el període de sessions, el setembre.
El Consell de Govern de Castella-la Manxa va donar llum verda el mes de juliol passat a l'avantprojecte de llei de suport a víctimes del terrorisme. El vicepresident regional, José Luis Martínez Guijarro, va assegurar que l'Executiu confia que la llei pugui quedar aprovada a finals d'any i que els agradaria que comptés “amb el màxim consens a les Corts”. El departament de premsa de les Corts de Castella-la Manxa assenyala Verificat que “el projecte de llei encara no ha arribat a les Corts”.