Som més feministes que fa 25 anys?

El consens sobre la igualtat

El primer cop que el Centre d’Estudis Sociològics (CIS) pregunta sobre una qüestió relacionada amb la igualtat és el 1980, en un estudi sobre “la parella humana”. Es tracta d’una pregunta sobre qui assumeix “les tasques domèstiques”. La societat espanyola diu que la dona n’assumeix la majoria, menys les que consisteixen a “reparar coses que es trenquen”, que ho fan els homes. 

L’any 2000 apareix per primera vegada en el Baròmetre del CIS “la violència contra les dones” com un dels problemes més rellevants esmentats de manera espontània per la població. Amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere del 2004, va ser considerat un dels tres problemes més importants d’Espanya per gairebé el 12% de les persones entrevistades. A partir d’aquell moment, els valors més freqüents han fluctuat entre el 0,5% i el 6%, segons el CIS.

Des d’aquelles primeres enquestes, han canviat moltes coses. També les preguntes. El baròmetre de febrer del 2023 de la mateixa institució mostra el gran consens que hi ha en considerarla violència de gènere com un problema: el 92,8% dels enquestats respon que creuen que és un problema preocupant; també per als homes, que en un 89,5% responen afirmativament.

En general, els homes creuen que les dones tenen pitjors oportunitats en aspectes com els salaris, l’accés a llocs de responsabilitat en empreses o les possibilitats de compaginar la vida laboral i la familiar. En canvi, creuen en majoria que estan en igualtat a l’hora d’accedir a oportunitats de feina o per ascendir laboralment.

Una nova bretxa ideològica?

Aquell mateix any, una altra publicació del CIS va generar polèmica. El qüestionari estudiava específicament la percepció de la societat sobre qüestions relatives a la igualtat de gènere. A la pregunta sobre el grau d’acord amb l’afirmació sobre si la promoció de la igualtat ha anat “tan lluny” que ara es discrimina als homes, un 44% d’ells va respondre estar d’acord o molt d’acord. 

Quan es consultava el resultat per edat, els qui més d’acord estaven amb aquesta afirmació eren els homes de 16 a 24 anys, en un 51,1%. També són les dones d’aquesta franja d’edat qui menys d’acord estan amb l’afirmació (72,1%).

Com que la pregunta es refereix a si la “promoció de la igualtat” ha anat massa lluny, alguns experts creuen que els enquestats podien interpretar-ho com una valoració de l’actual gestió del Govern.

La doctora en Ciències Polítiques Berta Barbet explicava aleshores a RTVE que també hi ha una distorsió en el fet que es barregin dos elements com ‘arriba massa lluny’ i els ‘homes estan discriminats’. “Pots creure una cosa i no l’altra, però el primer element arrossega el segon”, deia.

Una altra enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pregunta de manera similar si “el feminisme ha anat massa lluny”, aquest cop només en una pregunta. També són els homes de 16 a 24 anys qui més d’acord estan amb aquesta frase, en concret, un 54%.

El baròmetre també  pregunta si els enquestats pensen que algunes dones posen denúncies falses per obtenir beneficis econòmics i fer mal a la seva parella, a la qual cosa 6 de cada 10 homes d’entre 16 a 24 anys va respondre afirmativament. El percentatge de denúncies falses per violència de gènere entre el 2009 i el 2023 ha estat d’un 0,00945%, segons la Fiscalia General de l’Estat.

D’altra banda, el baròmetre del CIS de febrer del 2023 pregunta si l’actual llei de violència de gènere a Espanya és suficient per fer front a aquest problema i el 89,5% de la població creu que no i que s’hauria de fer més.Una opinió a la qual donen suport també la majoria dels homes joves.  

Finalment, segons l’últim baròmetre del Centre Reina Sofía Fad Juventud sobre Joventut i Gènere, una altra estadística diferent, un 94% de joves de 16 a 24 anys es mostrava bastant o molt d’acord amb l’afirmació que “la igualtat entre homes i dones contribueix a fer una societat més justa” i el percentatge arriba a un 95,3% entre els de 25 i els 34 anys.

Dos de cada tres joves (el 63,3%) considera que la violència de gènere és un problema social molt greu, tot i que el 30% creu que, encara que no estigui malament, és inevitable perquè sempre ha existit. 

Més ressò va tenir que un de cada cinc homes entrevistats d’entre 15 a 29 anys consideren que la violència de gènere no existeix i es tracta d’un “invent ideològic” (un 18%). Malgrat aquest resultat, les xifres dels baròmetres i estudis mostren que hi ha un consens sobre la importància de la igualtat de gènere entre els joves. 

Aquestes diferents percepcions entre la igualtat de gènere entre homes i dones joves es reflecteixen també en les estadístiques d’autoubicació esquerra-dreta, eix sobre el qual el grup de 15 a 25 anys és el més polaritzat. Segons el CEO, “a partir de 2019 s’observa un fort desplaçament a la dreta dels homes joves, que obre una divisió ideològica”. Segons l’organisme, aquest fenomen està relacionat amb el feminisme, però també afecta altres temes com la immigració, el canvi climàtic o els impostos. 

Aquesta polarització no és característica de Catalunya o Espanya, sinó que és una tendència en tot el món occidental que s’observa a països com Corea del Sud, Estats Units, Alemanya o el Regne Unit, segons alertava The Financial Times en un article que analitza estadístiques dels diferents països.

Segons l’enquestadora Gallup, als Estats Units, la bretxa més gran es troba en la franja d’edat dels 18 als 29 anys, on un 25% dels homes s’identifiquen com a “liberals”, percentatge que puja al 40% en el cas de les dones.

Un reportatge d’El País constatava que a Polònia, Brasil i l’Argentina les dones votaven menys a partits que han defensat mesures com la revocació de l’avortament, governs sense paritat, o han parlat d’acabar amb la “ideologia de gènere”, com va decretar el president dels Estats Units, Donald Trump, aquest gener. Precisament, a l’Argentina, la diferència de vot a Milei entre homes i dones va ser de 12 punts percentuals.