Filtres de bellesa i retocs de Photoshop: un engany difícil de detectar

L’ús de filtres de bellesa a les xarxes socials no té filtre, mai millor dit. Ens podem canviar el color dels ulls, afilar-nos el nas o posar-nos llavis, i el que és millor, tot això ho podem fer des del sofà de casa, sense passar per quiròfan ni gastar ni un euro. Fins aquí, tot sembla positiu. “Les persones poden (…) eliminar fins i tot les imperfeccions més lleus”, explicava un article publicat a Nursing el 2019.

Ara bé, aquests filtres de bellesa poden ser perjudicials per nosaltres. El mateix article apunta que “tot al nostre voltant se centra en la bellesa”, i que fins i tot les models “estan retocades perquè se les vegi ‘perfectes’, en certa manera inabastables”. Està clar que, si aquests són els missatges que rebem, buscarem assemblar-nos a aquest ideal.

El problema és que moltes d’aquestes imatges estan retocades i no són reals. Per tant, estan creant un ideal imaginari, fictici, impossible d’assolir. Com detectem si les imatges que ens surten quan fem scroll a Instagram, en aparença tan perfectes, estan retocades o porten algun filtre?

Atenció al detall

Instagram ja ha implementat una característica que t’indica, just sota del nom d’usuari, si s’ha utilitzat un filtre en una story o en un reels —les imatges que duren 24 hores penjades al perfil de la persona, i els vídeos que et permet editar la plataforma, respectivament—. Però això no s’indica si la foto no s’ha fet directament amb l’aplicació, i tampoc es mostra en cas que sigui una publicació al feed. Així que, per ara, aquesta opció és limitada. El mateix amb TikTok o altres xarxes: no hi ha una política universal i implementada que reguli aquests avisos.

Davant d’una foto que sospites que pot estar retocada, el primer que cal fer és observar bé la imatge. Si alguna cosa crida la teva atenció, estira d’aquest fil. Hi ha alguns punts clau en els quals ens podem fixar per saber si el que estem veient és real: la pell, per exemple, ens ha de fer sospitar si a la foto sembla molt llisa o sense cap ‘imperfecció’. Si la persona apareix amb uns ulls de color molt llampant, probablement es tractarà d’un filtre o un retoc, de la mateixa manera que si surt amb uns llavis exagerats o unes pestanyes quilomètriques. Hi ha característiques que, de tan exagerades, es detecten fàcilment.

Una regulació en procés

Quan parlem de retocs professionals, la cosa es complica. Per això, alguns organismes han posat el tema sobre la taula i demanen una regulació. Per exemple, l’Autoritat de normes de publicitat (ASA), un organisme que controla la publicitat al Regne Unit, ha emès ja dos dictàmens relacionats amb usar filtres per simular l’efecte real d’un producte (1,2).

Alguns països que ja compten amb regulació al respecte són Noruega, on els instagramers i les marques han d’indicar-ho si les imatges que publiquen amb finalitat comercial porten filtre o s’han editat amb Photoshop (aquí es pot veure la legislació), i França, que obliga a les publicacions sobre moda a indicar si les fotos han sigut retocades (aquí la legislació). 

A Espanya encara no disposem de normatives al respecte, però Más País va proposar "crear un identificador d'ús obligatori per part de marques i influencers per etiquetar a les xarxes socials tots els continguts d'imatges en què la realitat s'ha alterat amb eines digitals", segons explicava Newtral, una plataforma de verificació membre de la International Fact-Checking Network. La proposta no té cap valor legislatiu, ja que es va fer a partir d’una proposició no de llei al Congrés, però sí que obligarà els grups a posicionar-se respecte a aquesta qüestió.

Està clar que és un dels temes del moment, i tot i que sempre donem molta importància a la primera impressió, haurem d’acceptar que aquesta ja no és tan fiable com ho era en l’època pre-filtres.