Fets i opinions: el repte de saber què és verificable i què no

La feina d’un fact-checker o verificador té moltes parts, però una de les més importants —i sense la qual la resta no es podrien dur a terme— és la identificació de missatges potencialment verificables.

Per què això és tan important? Al llarg del dia mantenim converses amb moltes persones, durant les quals barregem fets i també opinions, i això pot confondre’ns i portar-nos a creure una opinió com a veritat absoluta o fet irrefutable, quan realment és un punt de vista. Aquesta confusió pot contribuir a desinformar, i per això, tenir discussions que fomentin l’argumentació basada en fets és essencial. Per aconseguir-ho, doncs, cal aprendre a tenir pensament crític per diferenciar fets d’opinions. 

A tot això s’hi sumen els biaixos cognitius, és a dir, la tendència a pensar de manera distorsionada a causa d’una interpretació errònia de la informació disponible. Els judicis emocionals ens poden portar a donar per certes coses que potser no ho són i, davant d’això, cal fer ús de la raó i prendre consciència sobre les nostres creences i emocions per separar-ho d’allò que són fets objectius.

Què és i com s’identifica una afirmació verificable

Una frase o imatge verificable és un fet que podem comprovar a través de fonts objectives. Quines coses podem comprovar? Podem mirar, per exemple, si els suplements de triptòfan són efectius per tractar la depressió, o si el nombre de bombers a Catalunya està creixent en 250 cada any.

Segons aquesta premissa, ens adonarem que una opinió no és un missatge verificable, ja que no es pot comprovar perquè es tracta d’una visió pròpia de cadascú. Tampoc ho és una predicció de futur, ni una promesa. Per això, si una persona ens expressa el seu punt de vista sobre un tema, podrem argumentar per què hi estem a favor o en contra, però no serà un fet intrínsecament cert ni fals.

IMPORTANT! Que una frase sigui un fet, és a dir que sigui verificable, no vol dir que sigui certa o falsa! Simplement, vol dir que es pot comprovar la seva veracitat amb dades objectives.

Alguns exemples?

NO són verificables	SÍ són verificables
“Taylor Swift és la millor cantant del món”  → És una opinió.	Taylor Swift és la cantant dona amb més àlbums n.1 a Billboard.  → És verificable.
La Renfe va fatal!!! → És una opinió.	El 2022 es van cancel·lar més de 2.000 trens de Rodalies i hi va haver retards greus en quatre de cada cinc dies. La Renfe va fatal!!! → La primera i la segona frase parlen de fets verificables. La tercera és una opinió.
“Leo Messi podria tornar al Barça”  → És un rumor.	“Joan Laporta ha anunciat que Messi tornarà al Barça”→ És verificable: podem comprovar si Laporta realment ho ha anunciat.
“L’estiu que ve serà encara més calorós que aquest” → És una predicció.	“Aquest estiu hem superat els rècords globals de calor”. → És verificable: podem buscar les dades de temperatura i comparar-les amb estius anteriors.

Vols trobar exemples d’afirmacions verificables?

T’agradaria provar la feina d’un fact-checker? Estàs buscant exemples per treballar el pensament crític a l’aula o en altres espais educatius? Aquí tens alguns consells que t’ajudaran. 

Qualsevol missatge viral pot convertir-se en un fact-check, així que la millor manera de trobar-ne és estar atent a les xarxes socials com Twitter, Instagram, TikTok, YouTube, Reddit, o els canals de missatgeria com WhatsApp o Telegram.

Ens podem trobar afirmacions verificables quan naveguem per xarxes i topem amb un missatge potencialment fals o enganyós (és el que s’anomena cerca passiva), tot i que també els podem buscar intencionadament a través d’una cerca activa (buscant termes que solen anar lligats a desinformació, com “vacunes”, “5G”, “canvi climàtic”, “menors no acompanyats”, “invasió migratòria” o “ajudes públiques”).

Ara bé, si estem cercant enunciats d’aquest tipus, hem de tenir en compte algunes coses: si busquem “canvi climàtic fake news” difícilment trobarem missatges per analitzar; el més probable és que trobem fact-checks ja fets. En canvi, buscant directament la frase o paraula que podria estar desinformant (“el canvi climàtic no existeix”) resultarà més fàcil trobar gent que ho defensa.

Una bona afirmació verificable serà aquella que:

• Ha sigut viral o ha tingut un gran impacte.
• L’ha publicat una figura pública, com un influencer o un polític.
• El missatge que defensa és recurrent, és a dir, ja ha aparegut altres vegades en context de desinformació (en un vídeo, en un tuit, en el discurs d’un personatge públic…).
• És fàcil de verificar (cal ser realista: no podem comprovar si els àliens existeixen).
• Existeixen dades al respecte.

Un cop hagis identificat una afirmació que compleix aquestes característiques, serà qüestió de posar-se mans a l’obra per veure què té de cert.

No sempre serà un cas d’èxit

La cara fosca de la cerca de missatges verificables és que, per molt que et topis amb una afirmació verificable, no sempre podràs comprovar-la. En ciència, per exemple, ens trobem moltes vegades que no hi ha una resposta clara davant d’una pregunta: no hi ha estudis, els estudis existents arriben a diferents conclusions o tenen errades en la metodologia. En aquests casos, ens trobarem davant d’un enunciat no comprovable, del que no disposem de dades suficients per verificar. És el cas, per exemple, del daith pírcing, que no compta amb evidència suficient per dir que funciona com a tractament de la migranya.

En política també trobem exemples d’aquest tipus. Per exemple, fa poc es va dir que el 51% dels infants que neixen a Catalunya són de pare o mare musulmans, però actualment no hi ha dades de naixements segons la religió dels progenitors (encara que, si fem un càlcul aproximat dels nadons en funció de la nacionalitat dels progenitors d’aquells països on l’islam és la religió majoritària, aquests representen al voltant d’un 13% del total de naixements a Catalunya). La redacció de Verificat també va analitzar un discurs que deia que “la inseguretat a Catalunya ha augmentat ‘aquest estiu’”, però no hi ha dades oficials que avalin aquest augment. No tot és comprovable, i a vegades toparem amb un mur que frenarà la nostra recerca. Però cal tenir present que classificar un missatge com a no comprovable, també és un veredicte.