Veritats i mentides del debat sobre la pujada de l’impost de successions

El Govern de la Generalitat, amb el suport dels Comuns, va aprovar el 24 d’abril un augment de l’impost de successions, una mesura que els grups parlamentaris del Partit Popular i Ciutadans van esmenar en el ple del 18 d’abril. 

Ple del Parlament (matí) https://t.co/VPZAad9Jxa

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) June 18, 2020

Durant el debat d’aquest dijous, els diputats van fer declaracions vertaderes, enganyoses i falses. Aquestes en són algunes:

Madrid recapta un pèl menys que Catalunya, de l’impost de successions”

Santi Rodríguez, PP

Catalunya va recaptar 433,4 milions d’euros per concepte d’import de successions el 2017 i Madrid, 410,9, segons l’últim ’informe estadísitic de recaptació del sistema tributari espanyol. És a dir, 22,5 milions menys, un 5,19%. 

Aquest impost té un afany recaptatori i els és igual qui estigui a l'altre costat. Els és igual si és un fill, una germana, si és una vídua que encara està plorant la pèrdua del seu ésser estimat" 

Lorena Roldán, Ciutadans

L’impost de donacions i successions no dona el mateix tractament a les vídues que a les altres tipologies d’hereus, com els fills o germans. És veritat que després de la mort del cònjuge les persones vídues (homes i dones) no estan exemptes de pagar l’impost de successions. Però segons l’article 58 bis de la llei, les vídues són les hereves amb més beneficis fiscals i compten amb una bonificació del 99% de la quota tributària, una xifra a la qual s’arriba després de calcular el valor global de l’herència i aplicar-hi reduccions, per exemple, en el cas que inclogui el seu habitatge habitual. 

Aquest benefici no és nou, sinó que es manté igual que en les versions anteriors de la llei.

De 6.000 a 17.000 euros

Segurament, moltes famílies tenen un pis a Barcelona i un lloc on anar de vacances […] És una coseta mitjana: 300.000 euros cadascun. Abans del seu increment amb aquests pressupostos, aquest fill havia de pagar per heretar aquests dos pisos 6.000 euros. Després de l'apujada […] aquest mateix fill ha de pagar per l'herència 41.300 euros”

Lorena Roldán, Ciutadans

És cert que les bonificacions de les quals gaudeixen els fills s’han reduït amb la reforma de l’impost de successions. En el cas concret en què l’herència consisteix en un habitatge habitual i una segona residència valorades en 300.000 euros cadascuna, l’increment seria d'al voltant del 500%.

Tenint en compte totes les bonificacions i reduccions, aquest hereu hauria hagut de pagar 2.941,51 euros abans de la reforma i 17.660,17 euros després. En el supòsit de que cap d’aquests dos habitatges fos una residència habitual, l’impost hauria passat de 7.500,73 a 43.589, 52 euros. En aquest cas, l’increment també és de garibé el 500%. Segons el gabinet de premsa de Ciutadans al Parlament, Roldan va defensar el segon supòsit (en què cap dels dos habitatges és primera residència del progenitor).

La província de Barcelona té 5,71 milions d’habitants, dels quals 695.446, és a dir, un 12,17% disposen de segona residència, segons dades de l’institut d'estadística IDESCAT, que no especifica la data per famílies. Ciutadans utilitza de referència els barems de la companyia de taxació Tinsa, que calcula el preu mitjà per metre quadrat en 3.335 euros a Barcelona i una mesura de referència de 90 metres, cosa que sumaria els 300.150 euros.

Per una banda apujaven aquest impost, per l'altra també apujaven el sou als expresidents" 

Lorena Roldán, Ciutadans

És fals que el Govern hagi apujat el sou als expresidents durant la crisi de la Covid-19, com ja va desmentir Verificat en el seu moment.

El 30% de la gent de Catalunya no deixa cap herència, només el 10% de la població de Catalunya deixa herències de més de 200.000 euros […] l’1,3% de les herències són més grans de 800.000 euros”

David Cid, Comuns

L'1,3% superen els 800.000 euros

Segons la Memòria Tributària de l’Impost sobre Successions del 2016, un 88,66% de les autoliquidacions del hereus o legataris que es van presentar en l’impost de successions aquells anys eren per un valor inferior als 200.000 euros i l’1,3%, superiors a 800.000 euros. Això no vol dir que l’herència total d’una persona morta tingui aquest valor, perquè una mateixa persona pot dividir la seva herència en diferents hereus.

"És per hereu, no és el cabal hereditari total, és a dir, s'hauria de dir ‘només el 10% de les herències rebudes a Catalunya són de més de 200.000 euros’", ha admès a Verificat el diputat a través del gabinet de comunicació de Catalunya en Comú.

Pel que fa a les persones que van morir sense deixar herència, la xifra és el resultat de creuar la dada de persones mortes a Catalunya el 2016, 63.289, segons l’Institut Català d’Estadística, i les presentacions de cabals hereditaris, 46.383, segons la mateixa memòria de l’impost de successions. El 73,3% va declarar una herència, els restants 26,7%, no. L’estadística no té en compte si la persona va fer o no una donació dels seus béns en vida.

Pressió fiscal a la UE

I després també l'altra brama que Espanya és un país on hi ha molta pressió fiscal. Doncs tornem a les dades i resulta que no, de la zona euro, dels 28, estem a la posició 18”

Alícia Romero, PSC 

A l'Estat espanyol estem 6,3% menys de pressió fiscal que a la zona euro. Per darrere només tenim els països de l'Est i Irlanda”

J. LLuís Salvadó, ERC

L’Eurostat xifra la pressió fiscal (que té en compte els impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social) d’Espanya en un 35,4%, d’acord amb les dades de 2018. Si ens basem en la mateixa font estadística per calcular la diferència entre Espanya i la mitjana dels països de la zona euro el resultat és, exactament, una distància de 6,3 punts percentuals.