Tres falsedats sobre la Covid-19 d’un suposat policia a Youtube

Ens heu fet arribar un vídeo que s’ha viralitzat aquests últims dies i que acumula més de 80.000 visualitzacions a Youtube (en tres publicacions diferents) d’un suposat Policia Nacional que està en contra de que portar mascareta sigui obligatori.

L’home que parla s’identifica com “un policia amb més de 30 anys de servei”, però el departament de premsa de la Policia Nacional ha confirmat a Verificat que no tenen cap constància que aquesta persona formi part de la seva institució. L’home mai pronuncia el seu nom o un número d’agent, no mostra la cara i, com a imatge, el vídeo només utilitza una foto de recurs d’un braçalet de la Policia Nacional. 

La veu que parla fa un seguit d’afirmacions sobre l’ús de les mascaretes. Les verifiquem:

“Un comitè d’experts que no existeix […] ha pres la decisió de fer-nos portar a tots mascareta”

És FALS que el Ministeri de Sanitat no tingui assessors tècnics per a la gestió de la pandèmia. El que és cert és que el ministre Salvador Illa va reconèixer que no havia nomenat un comitè específicament per a la desescalada, sense fer referència específica a l’ús de mascaretes.

El grup parlamentari del PP al Congrés va obtenir una informació a través del Defensor del Poble en què el Ministeri de Sanitat negava que s’hagués creat un comitè tècnic específic per a la desescalada. “Hem obtingut resposta i aquesta resposta és que no existeix cap comitè d’experts encarregat de l’avaluació de la situació sanitària de les comunitats autònomes”, va dir la diputada del PP Concepción Gamarra Ruiz-Clavijo en l’última sessió de la Comissió de Sanitat i Consum al Congrés dels Diputats, el 30 de juliol, on Illa va explicar quins són els grups de suport i treball amb qui ha comptat el govern espanyol.

• En primer lloc, un comitè científic, el Comitè Científic Tècnic COVID-19, que ha assessorat al govern des d’un punt de vista científic i que es reunia setmanalment amb el president del govern i amb el ministre de Sanitat.

• En segon lloc, un grup multidisciplinar sobre Covid-19 d’experts coordinat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per elaborar el pla de desescalada, que es va reunir en diverses ocasions i estava format per gent de diferents àmbits. Els experts que en formen part s’especificaven a una nota a peu de pàgina d’un document del govern espanyol que recollia les mesures adoptades per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19.

• Finalment, el ministre Illa explicava que “per avaluar qui passava de fase [de la desescalada], la responsabilitat última era del ministre de Sanitat”. Illa prenia la decisió “basant-se en informes tècnics” que li remetia la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio. Aquesta informació procedia “del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), en un informe avalat pel doctor Fernando Simón”, que s’elaborava “amb el grup de tècnics que té treballant en el CCAES”. I Illa insistia que “no es va crear un comitè al marge de l’Administració pública i del Ministeri de Sanitat”.

“A la pròpia caixa de les mascaretes diu que no serveix per la Covid-19”

Com ens ha explicat el Centre d’Informació del Medicament del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, “les caixes no diuen res del Covid-19, ni fan referència expressa a patògens concrets”. Les mascaretes no estan dissenyades per virus concrets, però això no vol dir que no segueixin protocols mèdics.

Actualment, es comercialitzen diferents tipus de mascaretes: les quirúrgiques, que són productes sanitaris, les FFP 1, 2 i 3, que són equips de protecció individual (EPIs) i les mascaretes higièniques, que no estan incloses en cap d’aquestes categories. També s’utilitzen mascaretes casolanes que no tenen cap regulació, apunta el Col·legi.

Les primeres, les que es venen a les farmàcies, estan regulades per tres reglaments europeus: la Directiva 93/42, el Reglament UE/2017/745, o el Reglament UE/2016/425”. Són les normatives que regulen els productes sanitaris, el marcat CE, les obligacions dels fabricants o la vigilància del mercat.

Revisant les mascaretes que es venen a diferents supermercats, constatem que en cap moment s’especifica que no serveixin per evitar el contagi de la Covid-19. Això també es pot veure, per exemple, a les caixes de les mascaretes que es comercialitzen a les botigues en línia del Bonpreu Esclat, el Mercadona, el Condis o el Caprabo que, fins i tot, en alguns casos adverteixen que no segueixen la normativa europea per diferenciar-se dels productes que es venen a les farmàcies.

En el cas de les mascaretes reutilitzables, l’Associació Espanyola de Normalització va elaborar un document amb els requisits mínims que havien de tenir les mascaretes que s’utilitzen per evitar la propagació de la Covid-19. I aquestes especificacions són les que pren de referència l’Institut Tecnològic Tèxtil AITEX, l’encarregat de certificar algunes de les mascaretes de tela que hi ha al mercat.

El Departament de Salut de la Generalitat assegura que les mascaretes tenen la funció de “protegir altres persones de la contaminació de la nostra saliva i protegir-nos el nas i la boca de la contaminació de la saliva d'altres persones”.

Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat defensa que “l’ús de mascaretes en la població general pot servir com a mitjà de control de la font d’infecció per reduir la propagació a la comunitat”, però també recorda que són “un element de barrera per protegir-se del contagi de la Covid-19 sempre i quan s’utilitzin juntament amb les mesures de distància física, l’higiene de mans i les altres recomanacions oficial”.

La postura de l’OMS

Al document de l’OMS amb preguntes i respostes sobre les mascaretes per combatre la Covid-19 s’explica que “l’OMS reconeix que “les mascaretes mèdiques poden protegir de la infecció a les persones que les porten i evitar que aquelles que presenten símptomes propaguin la malaltia”, però “no recomana el seu ús generalitzat per la població com a mesura de control de la Covid-19, sinó només en treballadors sanitaris, persones amb símptomes compatibles amb la Covid-19, persones que tenen cura de casos sospitosos o confirmats i persones de risc”. L’OMS sí que recomana als governs que fomentin l’ús de mascaretes en la població general “en àrees on la transmissió sigui generalitzada, on hi hagi una capacitat limitada per aplicar mesures de control i en entorns on no sigui possible mantenir una distància física d’almenys un metre”.

“Per no morir de Covid vostè morirà d’asfixia. […] Al ciutadà l’obliguen a anar tot el dia amb la mascareta, que no pot respirar”

Hem d’entendre que aquesta afirmació fa referència a l’hipòxia, una disminució moderada de l’oxigen respirable a les cèl·lules o als teixits d’un organisme, o l’hipoxèmia, la disminució de la quantitat d’oxígen que arriba a la sang, segons explica el pneumòleg de l’Hospital Clínic Joan Ramon Badia.

Badia respon a Verificat que “l’ús prolongat d’una mascareta quirúrgica no provoca hipòxia ni déficit d’oxigen” i que “les mascaretes estan fetes per impedir el pas de virus i bacteris, no el de gasos”. Per definició, afegeix, “una mascareta no és hermètica ni estanca i permet l’intercanvi de gasos”.

En la mateixa línia, Judit Villar, infectòloga de l’Hospital del Mar, explicava fa uns dies a Verificat que el problema de les mascaretes és que són “una barrera física, que ens fa calor o sensació d’ofegament”, cosa que “alenteix l’entrada d’aire, però no vol dir que t’estiguis ofegant”.